Jaume Vives, Medalla d’Or De la Capital de la Cultura Catalana

En el marc de l’acte inaugural de Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana , l’Organització lliura, a títol pòstum, la Medalla d’Or de la Capital de la Cultura Catalana a Jaume Vives, traspassat el darrer mes d’agost.

Jaume Vives va ser regidor de Drets Civils i Convivència durant el mandat municipal 2003-2007- període en el que se li va detectar la seva malaltia i va ser sotmès a diverses intervencions quirúrgiques i tractaments- a l’hora que va ser diputat provincial amb competències en comerç-. Malgrat les intervencions i els tractaments, Jaume Vives va fer tot el possible per no desatendre les seves responsabilitats, podent presentar un balanç de mandat força positiu dels seus dos càrrecs ( Pla de Convivència, Reglament d'Ús del Català, campanyes de consum, xarxa provincial de mercats municipals, etc....). El 2007, reelegit regidor, assumeix les competències de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural i de tercer vicepresident de la Diputació de Barcelona.

Jaume Vives va ser l’impulsor de l’acord de govern necessari per presentar la candidatura de Badalona a Capital de la Cultura Catalana, i va comunicar-la de manera engrescadora a la societat civil i al teixit associatiu de la ciutat per tal d’aconseguir el seu recolzament. Estava il•lusionat i va saber il•lusionar molta gent. Va viure la designació i va donar les primeres directrius de treball per aconseguir l’èxit de l’esdeveniment. L’Organització Capital de la Cultura Catalana ha sabut reconèixer-ho i distingir-lo amb aquest guardó. Malauradament en Jaume Vives ens va deixar a mitjans del mes d’agost passat.

Vaig tenir la sort de gaudir de la seva amistat i de la seva confiança, tant pel que fa a les seves responsabilitats públiques com en el seu àmbit personal. Sempre he considerat, i així ho he expressat més d’una vegada, que en Jaume era un polític de llarg recorregut, amb estratègies a mig i llarg termini, un corredor de fons. Per a mi va ser l'oportunitat de compartir feina, idees polítiques i complicitats personals amb una persona excepcional, de qui vaig aprendre molt i a qui, a dia d’avui, enyoro intensament.

PD. Ja sabeu que m’agrada alterar fotografies i que ho faig de les persones que aprecio. Em consta que a en Jaume li va agradar aquesta versió de la seva imatge.