Contra la crueltat de les persones

Darrerament a Catalunya es parla de braus, com mai abans se’n havia parlat, ni amb la freqüència, ni la intensitat, ni en els àmbits on es parla, gràcies a la ILP presentada i admesa a tràmit al Parlament de Catalunya, i amb persones amb les què mai hauria pensat que debatria sobre aquesta qüestió.
Barcelona ha estat una ciutat on les curses de braus van tenir una gran acceptació i les seves places havien estat de referència dins el món taurí. A tots el territoris del Països Catalans es celebren festes majors populars, on hi ha alguna activitat relacionada amb els bous i també amb els braus, que no són la mateixa cosa. Aquestes costums, tradicions i gustos populars tenen el meu moment àlgid al voltant del segle XIX, amb la construcció de les places de braus a Barcelona i la major celebració de festes majors al pobles.
També cal dir que el pas del temps fa que canviïn els gustos i les percepcions. Avui a Barcelona la majoria de públic assistent a les curses de braus són turistes que cerquen una experiència única, no aficionats que entengui la litúrgia que comporta. Als pobles és diferent, els actes on s’hi fa participar un bou pertanyen a una iconografia identitària que serveix al jovent per a fer el gallet davant una bèstia a qui fan recórrer la comarca i més defensant-se d’aquests pinxos, més que no pas evidenciant la seva ferocitat.
Mai no he estat una persona gaire sensible- ho confesso- vers el patiment dels animals, però si que ho soc davant l’exercici de la crueltat de les persones. Penso que la crueltat denigra l’esser humà a nivell individual i també al col•lectiu que ho consent. Pitjor és quan això ho qualifiquem de festa o art, quan és un negoci. En ple segle XXI, no entenc que s’estiguin donant models violents als infants que pretenem educar, però això és una altre debat. Podeu deduir, per tant, que els meus objectius no són del tot coincidents amb els dels promotors de la ILP.
Tot i amb això vaig signar la ILP i celebraré que el Parlament de Catalunya aprovi les lleis que calgui perquè al meu país, no es produeixin aquest espectacles que degraden , sobretot, les persones. Està clar que no vaig signar en contra de cap fiesta nacional espanyola. Els espanyols que anomenin com vulguin aquests espectacles, però que no intentin també imposar-me la seva crueltat, ja en tinc prou d’imposicions i critiques que venen d’allà. Anar en contra de les curses de braus no és anar en contra d’Espanya, com volen fer creure alguns que freqüentment van en contra de Catalunya.