diumenge, 28 de juny del 2009

Michael Jackson, in memoriam


He gaudit de l’art de Michael Jackson com de pocs altres artistes del Pop. En altres temps m’he amarat de suor ballant la seva música i m’he embadalit contemplant els seus vídeos.

Segurament com tants altres artistes mediàtics ha estat un producte ben dissenyat i ben estructurat per uns equips competents en diferents disciplines, però que ha comptat- contràriament a la majoria de casos- de la matèria prima imprescindible, el carisma i el talent de l’artista.

Si la seva vida personal està plena de llums i d’ombres, no és una qüestió que hagi d’afectar els seus mèrits artístics. Per jutjar el personatge públic ja està la justícia i la opinió publicada i, a partir d’ara, també la història.

dimecres, 24 de juny del 2009

NIT DE SANT JOAN, fogueres i llegendes

Des de temps immemorable, al llarg de la Mediterrània se celebra el solstici d’estiu encenent fogueres al capvespre i fent-hi àpats i balls al seu voltant. Ho fan els amassics del nord d’Africa de la mateixa manera que ho fem els catalans del principat, els valencians i els illencs, els del Roselló i el Vallespir i molts altres.

Són nombroses les llegendes que tenen la nit de Sant Joan i el foc com a protagonistes. Hi ha qui relaciona el foc amb l’ajut que se li dona al sol perquè augmenti la seva potència i escurci les nits, i qui ho entén con un ritus de fecunditat de la terra que ha de donar el fruit del conreu de l’home. Segons el territori, el significat de les fogueres ha anat prenent cos en diverses llegendes que parlen de nimfes que apareixen en fonts i rius, i follets que es deixen veure i també de ritus de purificació en saltar o rodejar les brases. No són pocs els ocultistes que visiten llocs emblemàtics com les nostres Guillaries per invocar les forces de la naturalesa a favor dels seus poders. Es diu que les herbes verinoses perden el seu poder i que les herbes guaridores l’augmenten, fet aprofitat per les antigues remeieres, així com els beneficis de submergir-se al mar, als rius o deixar-se amarar per la rosada a trenc d’alba del dia de Sant Joan.

La nit de Sant Joan ha estat motiu per poetes, rapsodes i cantants moderns, i també és motiu de trobades amb els amics per menjar les tradicionals coques i brindar amb cava. Tothom busca es seu espai de revetlla: el terrat de casa, la plaça del poble, la platja o la muntanya, amb foguera real o amb els més moderns artífex pirotècnics que la substitueixin.

Els catalans simbolitzem la nostra unitat cultural i lingüística amb la flama que ens arriba del Canigó travessant fronteres administratives imposades. El foc de Sant Joan, -encara que cada cop hi ha menys fogueres- és segurament un dels esdeveniments del nostre calendari festiu que més es coneix i que resulta més integrador per aquells que viuen entre nosaltres i que venen d’arrels culturals i geogràfiques diferents. Potser és un senyal d’aquest anhel de prosperitat que des d’antuvi ha motivat la festa del solstici d’estiu.

Us animo a que expliqueu alguna llegenda, costum o pràctica relacionada amb la nit de Sant Joan en l’apartat de comentaris.

dimarts, 9 de juny del 2009

EL FILL DEL VENT

EL FILL DEL VENT és una novel·la de l’escriptor suec Henny Mankell, guardonat amb el premi Pepe Carvalho l’any 2007, segurament per les seves novel·les policíaques protagonitzades per l’inspector de policia Kurt Wallander. La novel·la ha estat editada l’abril de 2009 per Tusquets Editores, S.A. ( L’Ull de Vidre) i traduïda al català per Carolina Moreno Tena.

Aquesta vegada però, l’autor ha creat una ficció ambientada a l’any 1874, quan un inquiet i arrauxat suec viatja al desert de Kalahary empès per una suposada recerca científica, que el porta a conèixer i fer-se càrrec d’un orfe boiximà. A partir d’aquest moment l’autor especula amb els sentiments que viuen ambdós protagonistes des de les seves respectives òptiques, amb com cada un d’ells interpreta les situacions que viuen, les seves relacions interpersonals i l’impacte que un noi de raça negra té en la societat sueca de l’època. Ho fa combinant el relat dels dos personatges, que posen de manifest els prejudicis dels adults europeus, contrastats amb l’ingenuitat del nen africà que els interpreta segons els seus referents culturals i místics.