diumenge, 17 de juny del 2012

Badalona cañí: “la maja i el torero”


Badalona cada cop sembla menys Badalona des de que governa el PP. Els badalonins que festejàvem la inauguració del nou tram del passeig marítim varem haver de veure imposada la presencia destacada de la presidenta del Partido Popular de Cataluña que pretenia banyar-se en multituds davant la platja on la gent s’hi banya a pel. La senyora de boca “sensual” i posat arrogant va quedar eclipsada pel l’alçada física, no pas intel•lectual, de l’alcalde la ciutat que va gaudir més de l’atenció del mitjans de comunicació que no pas de la majoria de ciutadans convocats, llevat d’aquells “palmeros” habituals, que significant-se, procuren fer mèrits davant prebendes futures. Un cartell del “Ministerio de obras públicas” del Gobierno de España deixa clar qui ha pagat les misses, és clar en la llengua de Cervantes, no pas en la d’Espriu. Caldria veure quants quilòmetres de passeig es podrien fer al litoral català si Espanya no espoliés Catalunya de forma tant sagnant i des de fa tant temps. 
També hauria pogut ser una festa més nostrada, tant sols calia cercar les complicitats de castellers, diables, geganters i altres colles de tradició popular arrelades a la ciutat, per bastir la festa, o bé donar corda a les nombroses companyies de teatre de carrer que hi ha a la ciutat. En comptes d’això es conformen amb l’sponsorització d’unes atraccions de fira casposes i salsitxaires. Ja que paga un altre, escollim amb un cert criteri no us sembla?. Es veu però, que pel partit que governa la ciutat, el concepte “popular” només té una lectura, la de la “maja” mediàtica populatxera i demagògica entre inflables de plàstic. 
Simultàniament al barri de Llefià, el mateix que la setmana passada acollia una fira d’entitats socials, solidaries i culturals, tenia lloc la “suelta de vaquillas”. Esquizofrènia ciutadana o mostra de pluralitat?. Una mostra de que el circ pot ser un bon complement del pa que no s’hi dona – llegiu-hi retallades socials- si ens saltem a la torera qualsevol principi ètic, valor ecològic, o concepte educatiu en ares d’evitar l’enuig d’un possible electorat convergent, socialista o popular, que en això de fer patir un esser viu es veu que estan ben bé d’acord. 
No m’agradaria haver de pensar que si això passa a la meva ciutat és perquè ens ho mereixem. No és cert, ens mereixem altres governants, altre ambient i altres valors.