dimarts, 9 de setembre del 2014

sang, semen i democràcia

Que la construcció de nous Estats ha esta sempre a base de sang i el semen, suposo que en distinta proporció, ens ho deia als seus alumnes de Sociologia i Història de l’Economia  l’eminent professor Guillermo Díaz-Plaja, al voltant  del darrer terç del segle passat. Després vaig sentir-ho dir també a un dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya que ara ja no ho és. No sé si la frase té una autoria contrastable o si ambdós personatges havien arribat a la mateixa conclusió cadascú pel seu compte.
El cert és que aquest dos elements han donat per molta èpica, en el cas de sang, sempre més vessada pels que la tenien ben vermella que no pas pels de tons més blavosos, i en el cas del semen, èpica i lírica sempre amb la corona a peu de llit i adornada i acolorida per poetes i trobadors.
L’afirmació ha estat certa des de fa segles i, fins i tot, fins al segle passat, però no ho pot ser de cap de les maneres al segle que vivim en que l’ordre mundial se sotmet a la racionalitat i que cap mandatari ni cap nació ho és per la gràcia de Deu.
També ens deien que la tradició i els costums són la base de les lleis. Però les costums canvien i s’adapten a les noves necessitats i les tradicions corresponen a l’àmbit de la identitat però condicionen poc el nostre dia a dia , per tant, si aquests són variables també ho han de ser les lleis en la mateixa mesura per tal d’esdevenir justes.
Ningú amb dos dits de seny pot defensar que una llei estigui per damunt de la voluntat de les persones en qui recau el seu pes.
Els catalans volem un Estat nou, una República Catalana que es relacioni amb els altres Estats i nacions del món d’igual a igual. I per això no recorrerem a la sang, no volem màrtirs, ho volem fer expressant massivament la nostra voluntat. Ho hem fet ja, als carrers, a les places i a les carreteres, a casa nostra i a altres llocs on ens hem fet veure, ho hem explicat on se’ns ha volgut escoltar i hem encetat un diàleg, no correspost, amb l’Estat espanyol. El que encara no hem fet és votar, I és el que volem, donant l’oportunitat democràtica de votar “no” a aquells que no estigui d’acord amb el canvi d’estatus.
En fi, volem que el nostre nou Estat  es basi en la democràcia, en la voluntat majoritària d’un territori que té legitimitat històrica per considerar-se nació.
Aquesta voluntat majoritària que intuïm i que volem comprovar votant, té com a gran valor la seva pluralitat. L’ànsia de llibertat, d’un futur millor i més digne no és patrimoni de cap classe social ni de cap casta política, ni de cap raça ni religió. L’independentisme no té edat, ni nivell de renda, ni un lloc de naixement, perquè la mirada de tots plegats és cap endavant i colze a colze amb el veí, tal com ha estat quan hem sortit al carrer a expressar-ho.
Qui amenaça a impedir que votem esta ancorat en el temps, el de la sang i el semen disfressats de legalitat, però que ja no és el nostre. 

divendres, 7 de febrer del 2014

Que no ens enganyin


El govern de l’Estat Espanyol està fent una maniobra de distracció utilitzant les balances fiscals per distreure’ns  del verdader debat; si tenim dret o  no a decidir el nostre model d’Estat i el nostre encaix dins l’ordre polític internacional.
A ells, els interessa parlar de fluxos econòmics entre territoris perquè d’aquesta manera reforcen el marc en que s’estableix, o sigui l’Estat.
Tot i sabent que a la curta hi tenen molt a perdre, perquè maquillades o no, les balances són les que són i tard o d’hora el maquillatge es desdibuixa, però  a la llarga hi guanya, ja que qualsevol cessió en aquest sentit, hom la pot percebre com a positiva i interpretar que un canvi favorable en aquest sentit,  com una victòria.
Per això cal que no ens deixem endur pel fals debat dels diners. El debat no és per cap model de relació fiscal, com ells, i alguns a casa nostra voldrien. Aquest seria un debat antic, obsolet, que no es va resoldre al seu dia . Aquest és debat en que s’hi senten còmodes aquells que neguen que puguem aspirar a una sobirania plena. Defensem el que és nostre, és clar!, però no caiguem en el parany de pensar que és aquest el debat.

dijous, 2 de gener del 2014

Carta als Reis mags d'Orient

Esperats reis,
Com cada any per aquestes dates us expressem la voluntat de rebre de la vostra generositat aquells regals que ens fan il·lusió i que creiem merèixer.
La condició per aquest benefici és haver-nos portat bé, ser obedients i ser bons ciutadans, observadors de la llei i la costum.
Per això us  comunico que no demano  res, ja que no compleixo la condició bàsica i necessària d’haver-me portat bé segons el concepte clàssic i, per tant, no m’exposo a demanar allò que possiblement em seria denegat.
Aquest darrer any m’he oposat fermament a les directrius del ministre d’educar  per imposar als nostres infants  la llengua de l’imperi i a que els virreis territorials no respectin i protegeixin la llengua del seu poble.  I critico que la cultura tingui un valor afegit tant alt com el 21% , mentre l’espectacle de matar animals braus es considerat un bé cultural i estigui protegit amb subvencions.  
No acato, sinó és per la força, les lleis  dels mercats financers que són rescatats a base de deixar un sembrat de víctimes que perden la feina, els estalvis i les seves cases. Dono suport a aquells que rebotats amb el sistema fan escarnis als còmplices dels seus botxins i a aquells que decideixen okupar allò que legalment no els pertany  però que hi tenen Dret. Estic en contra de que s’hagin reformat les condicions laborals que altres amb sang, suor i llàgrimes van aconseguir i de que es consideri a les persones, tant sols com una vàlua de la cadena productiva.
Estic en contra de que cap guru de cap religió imposi la seva llei a cap col·lectiu, ni que qui em governa s’hi sotmeti. Les dones han de decidir  si volen i quan parir, la gent té dret a establir famílies fonamentades en l’amor, sigui quin sigui el gènere de la seva parella.
Soc republicà , per tant, no reconec el vostre parent de Can Borbó com a cap del meu Estat., ni a l’Estat tampoc com a meu.  No vull privilegis per la seva persona i la seva família, encara que la seva conducta fos, com no és el cas, correcta i exemplaritzant.
No m’agraden les fronteres, però quan hi són, penso que s’han de poder creuar, i així com vosaltres viatgeu d’orient a occident carregats de riqueses, altres sense més equipatge que la seva voluntat i el desig de millora la seva vida també ho han de poder fer, i ser acollits i assistits amb dignitat.
Com podeu constatar, no estic conforme i m’oposo a segons quin ordre i a segons quines autoritats i ho expresso tant com puc, de paraula i de fets, i signant els manifestos que calgui, manifestant-me pels carrers o donant la mà en una cadena humana als que pensen com jo.
Vosaltres veureu si heu de passar de llarg de casa meva , o bé deixar-hi carbó, que al preu que tenim l’energia potser encara serà necessari, encara que poc ecològic.
Potser si en comptes de reis, com diuen que sou, sou homes savis i justos sabreu deixar-me eines- potser una urna i una papereta de vot?-, per tal que a la carta de l’any vinent us pugui donar les gràcies.
Rebeu una cordial i reivindicativa salutació.


Badalona, a l’any 2014 D.C