tag:blogger.com,1999:blog-92022268741537536912024-03-14T00:01:16.748-07:00Una mica de cada cosaopinió, actualitat, curiositatsJosep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.comBlogger98125tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-83608240678638429872014-09-09T05:06:00.000-07:002014-09-09T05:06:53.875-07:00sang, semen i democràcia <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-grs6x_6sMhY/VA7r-F0l7qI/AAAAAAAAAkc/8GQ-ECk7-x0/s1600/urna-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-grs6x_6sMhY/VA7r-F0l7qI/AAAAAAAAAkc/8GQ-ECk7-x0/s1600/urna-1.jpg" height="400" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Que la construcció de nous Estats ha esta sempre a base de sang i el
semen, suposo que en distinta proporció, ens ho deia als seus alumnes de
Sociologia i Història de l’Economia l’eminent professor <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_D%C3%ADaz-Plaja_i_Contest%C3%AD" target="_blank">Guillermo Díaz-Plaja</a>, al
voltant del darrer terç del segle
passat. Després vaig sentir-ho dir també a un dirigent d’Esquerra Republicana
de Catalunya que ara ja no ho és. No sé si la frase té una autoria contrastable
o si ambdós personatges havien arribat a la mateixa conclusió cadascú pel seu
compte. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">El cert és que aquest dos elements han donat per molta èpica, en el
cas de sang, sempre més vessada pels que la tenien ben vermella que no pas pels
de tons més blavosos, i en el cas del semen, èpica i lírica sempre amb la
corona a peu de llit i adornada i acolorida per poetes i trobadors. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">L’afirmació ha estat certa des de fa segles i, fins i tot, fins al
segle passat, però no ho pot ser de cap de les maneres al segle que vivim en
que l’ordre mundial se sotmet a la racionalitat i que cap mandatari ni cap
nació ho és per la gràcia de Deu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">També ens deien que la tradició i els costums són la base de les lleis.
Però les costums canvien i s’adapten a les noves necessitats i les tradicions
corresponen a l’àmbit de la identitat però condicionen poc el nostre dia a dia
, per tant, si aquests són variables també ho han de ser les lleis en la
mateixa mesura per tal d’esdevenir justes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Ningú amb dos dits de seny pot defensar que una llei estigui per
damunt de la voluntat de les persones en qui recau el seu pes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Els catalans volem un Estat nou, una República Catalana que es
relacioni amb els altres Estats i nacions del món d’igual a igual. I per això
no recorrerem a la sang, no volem màrtirs, ho volem fer expressant massivament
la nostra voluntat. Ho hem fet ja, als carrers, a les places i a les
carreteres, a casa nostra i a altres llocs on ens hem fet veure, ho hem
explicat on se’ns ha volgut escoltar i hem encetat un diàleg, no correspost,
amb l’Estat espanyol. El que encara no hem fet és votar, I és el que volem,
donant l’oportunitat democràtica de votar “no” a aquells que no estigui d’acord
amb el canvi d’estatus. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">En fi, volem que el nostre nou Estat es basi en la democràcia, en la voluntat
majoritària d’un territori que té legitimitat històrica per considerar-se
nació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Aquesta voluntat majoritària que intuïm i que volem comprovar votant,
té com a gran valor la seva pluralitat. L’ànsia de llibertat, d’un futur millor
i més digne no és patrimoni de cap classe social ni de cap casta política, ni
de cap raça ni religió. L’independentisme no té edat, ni nivell de renda, ni un
lloc de naixement, perquè la mirada de tots plegats és cap endavant i colze a
colze amb el veí, tal com ha estat quan hem sortit al carrer a expressar-ho. <o:p></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Qui amenaça a impedir que
votem esta ancorat en el temps, el de la sang i el semen disfressats de
legalitat, però que ja no és el nostre. </span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-12334832982569985342014-02-07T02:44:00.000-08:002014-02-07T03:03:42.446-08:00Que no ens enganyin<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LgU9RFoFASs/UvS4WRm7gqI/AAAAAAAAAkI/btEWaFg8gDk/s1600/trileros.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-LgU9RFoFASs/UvS4WRm7gqI/AAAAAAAAAkI/btEWaFg8gDk/s1600/trileros.jpg" height="134" width="320" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El govern de l’Estat Espanyol està fent una
maniobra de distracció utilitzant les balances fiscals per distreure’ns del verdader debat; si tenim dret o no a decidir el nostre model d’Estat i el
nostre encaix dins l’ordre polític internacional. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A ells, els interessa parlar de fluxos
econòmics entre territoris perquè d’aquesta manera reforcen el marc en que
s’estableix, o sigui l’Estat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Tot i sabent que a la curta hi tenen molt a
perdre, perquè maquillades o no, les balances són les que són i tard o d’hora
el maquillatge es desdibuixa, però a la
llarga hi guanya, ja que qualsevol cessió en aquest sentit, hom la pot percebre
com a positiva i interpretar que un canvi favorable en aquest sentit, com una victòria. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això cal que no ens deixem endur pel fals debat dels diners. El
debat no és per cap model de relació fiscal, com ells, i alguns a casa nostra
voldrien. Aquest seria un debat antic, obsolet, que no es va resoldre al seu
dia . Aquest és debat en que s’hi senten còmodes aquells que neguen que puguem
aspirar a una sobirania plena. Defensem el que és nostre, és clar!, però no
caiguem en el parany de pensar que és aquest el debat.</span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-40904803890824974322014-01-02T01:57:00.001-08:002014-01-02T02:22:05.497-08:00Carta als Reis mags d'Orient<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ODsRSmqF7kM/UsU2omEjipI/AAAAAAAAAj4/B4U6_LgOnHU/s1600/16257049.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-ODsRSmqF7kM/UsU2omEjipI/AAAAAAAAAj4/B4U6_LgOnHU/s320/16257049.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Esperats reis,</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Com cada any per aquestes dates us expressem
la voluntat de rebre de la vostra generositat aquells regals que ens fan
il·lusió i que creiem merèixer.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La condició per aquest benefici és haver-nos
portat bé, ser obedients i ser bons ciutadans, observadors de la llei i la
costum. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per això us
comunico que no demano res, ja
que no compleixo la condició bàsica i necessària d’haver-me portat bé segons el
concepte clàssic i, per tant, no m’exposo a demanar allò que possiblement em
seria denegat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquest darrer any m’he oposat fermament a les
directrius del ministre d’educar per
imposar als nostres infants la llengua
de l’imperi i a que els virreis territorials no respectin i protegeixin la
llengua del seu poble. I critico que la
cultura tingui un valor afegit tant alt com el 21% , mentre l’espectacle de
matar animals braus es considerat un bé cultural i estigui protegit amb
subvencions. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No acato, sinó és per la força, les lleis dels mercats financers que són rescatats a
base de deixar un sembrat de víctimes que perden la feina, els estalvis i les
seves cases. Dono suport a aquells que rebotats amb el sistema fan escarnis als
còmplices dels seus botxins i a aquells que decideixen <i>okupar</i> allò que
legalment no els pertany però que hi tenen Dret. Estic en contra de que s’hagin reformat les condicions laborals
que altres amb sang, suor i llàgrimes van aconseguir i de que es consideri a les
persones, tant sols com una vàlua de la cadena productiva.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Estic en contra de que cap <i>guru</i> de cap religió
imposi la seva llei a cap col·lectiu, ni que qui em governa s’hi sotmeti. Les
dones han de decidir si volen i quan parir,
la gent té dret a establir famílies fonamentades en l’amor, sigui quin sigui el
gènere de la seva parella. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Soc republicà , per tant, no reconec el vostre
parent de Can Borbó com a cap del meu Estat., ni a l’Estat tampoc com a meu. No vull privilegis per la seva persona i la
seva família, encara que la seva conducta fos, com no és el cas, correcta i
exemplaritzant. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">No m’agraden les fronteres, però quan hi són,
penso que s’han de poder creuar, i així com vosaltres viatgeu d’orient a
occident carregats de riqueses, altres sense més equipatge que la seva voluntat
i el desig de millora la seva vida també ho han de poder fer, i ser acollits i
assistits amb dignitat. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Com podeu constatar, no estic conforme i
m’oposo a segons quin ordre i a segons quines autoritats i ho expresso tant com
puc, de paraula i de fets, i signant els manifestos que calgui, manifestant-me
pels carrers o donant la mà en una cadena humana als que pensen com jo. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Vosaltres veureu si heu de passar de llarg
de casa meva , o bé deixar-hi carbó, que al preu que tenim l’energia potser
encara serà necessari, encara que poc ecològic. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser si en comptes de reis, com diuen que
sou, sou homes savis i justos sabreu deixar-me eines- potser una urna i una
papereta de vot?-, per tal que a la carta de l’any vinent us pugui donar les
gràcies. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Rebeu una cordial i reivindicativa salutació. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Badalona, a l’any 2014 D.C </span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-6946014840940276932013-12-15T06:00:00.000-08:002013-12-15T10:02:29.238-08:00El Mirall<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-9FRnKdFMZJQ/Uq2tq9Wc8AI/AAAAAAAAAjo/CYh_6RF5jIE/s1600/mirall.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-9FRnKdFMZJQ/Uq2tq9Wc8AI/AAAAAAAAAjo/CYh_6RF5jIE/s1600/mirall.JPG" /></a></div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: justify;">
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><a href="http://terricabras.net/" target="_blank">Josep Maria Terricabras</a>, candidat d’<a href="http://www.esquerra.cat/" target="_blank">Esquerra</a> a
les eleccions al <a href="http://www.europarl.cat/parliament/benvinguda1.php" target="_blank">Parlament Europeu</a>, en la seva intervenció a l’acte <a href="http://www.votaresdemocracia.cat/" target="_blank">Votar és <st1:personname productid="la Via" w:st="on">la Via</st1:personname></a>, organitzat per ERC a
l’<a href="http://www.ccib.es/" target="_blank">Auditori del Fòrum de Barcelona</a>, va dir-nos als presents: <i>cada dia mireu-vos
al mirall i pregunteu-li al que hi veieu si us podeu refiar d’ell</i>. Això em va
fer pensar i avui, de bon matí he fet l’exercici. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">D’entrada, em miro al mirall de bon matí i hi
veig un senyor gran que s’assembla a mi quan tingui deu anys més. Al cap d’una
estona, després de dutxar-me, afaitar-me i pentinar-me, amb les ulleres damunt
el nas, m’adono que soc jo mateix qui es
reflecteix al mirall. Estic despert i el són ha reparat el cansament que ahir
sentia en ficar-me al llit. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">El que és important, és que si et mires al mirall
de bon matí- no cal que sigui d’hora com diu en Guardiola- és que estàs
despert, que has abandonat l’estat de somniar. Tot i que hi ha qui, com explica
l’admirat <a href="http://www.murakami.ch/main_7.html" target="_blank">Murakami</a>, és desperta en un
món de dues llunes, amb platges i ocells que donen corda al món amb sons de
blues.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">I és important estar despert en el món real,
perquè fora del mirall, els objectes i nosaltres mateixos tenim altres
dimensions, i som capaços de moure’ns en diverses direccions, fins i tot en les
errònies, si sortim del marc del mirall. .Aquells que desperten en un món que
és irreal, els semblarà que viuen una realitat, però aquesta sempre serà
condicionada per la pròpia fantasia. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Però torno al mirall. Estic, despert. Els que
érem a l’acte estàvem desperts aleshores i avui comprovem que seguim desperts.
Estar despert vol dir que s’està viu, i això és important perquè els vius tenen
idees, il·lusions i poden somniar, no pas com els morts que com a molt són ni
més ni menys que un record. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">En el món del conflicte polític és realment important
estar viu i ben despert. També hi ha cadàvers, no físics, sinó polítics que,
com ànimes en pena, vagaregen per aquest món de vius intentant fer-nos por,
escrivint i reescrivint les seves memòries per explicar-nos que han parlat amb
Deu, parlar-nos del seu no-talante, o bé
dir-nos que va ser bo el Pacte del Majestic.</span></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">Espero despertar-me moltes vegades més, tampoc
renuncio a somniar, però no em conformo amb el marc d’un mirall per
projectar-me. I així, fins que arribi el dia en que em miri al mirall i hi vegi
un ciutadà d’un país lliure i sobirà, un que ahir era independentista i que ja
no li caldrà ser-ho. </span></div>
</div>
</div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-84904801622554828552013-11-14T09:17:00.000-08:002013-11-14T09:32:34.537-08:00Enlluernats?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-WOO_0q62PVM/UoUAz_jUOpI/AAAAAAAAAjc/fKSctuon3ts/s1600/arbreBadalona.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="201" src="http://4.bp.blogspot.com/-WOO_0q62PVM/UoUAz_jUOpI/AAAAAAAAAjc/fKSctuon3ts/s320/arbreBadalona.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">S’acosta el temps de l’any, si no és que ja hi som, en que els
principals carrers de les nostres ciutats i pobles s’adornen amb enllumenat de
motius nadalencs. Amb aquesta iniciativa, sostinguda i finançada en gran part
pels comerciants i els ajuntaments es pretén promoure el consum que va associat
a unes festes i uns costums propis de
societats ben assentades econòmicament parlant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">El cas és que l’economia general que tenia com a indicador unes pautes
de consum calendaritzades comença a flaquejar. Avui en dia la majoria de
famílies veuen reduïts el seus ingressos i altres han de destinar els seus recursos
a una economia de subsistència, quant no de resistència, a voltes obligada a
una solidaritat amb altres familiars que trampegen la fallida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Entenc que comerciants i botiguers intentin augmentar les seves
vendes, i si més no eixugar pèrdues, amb totes les estratègies al seu abast,
campanya de Nadal inclosa, i que per això ens condemnin a aquesta contaminació
visual i estètica que suposa la majoria d’il·luminacions nadalenques. També
entenc que els ajuntaments ajudin, donat que el sector considera estratègica
aquesta mena d’iniciatives. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Fa uns dies l’alcalde la meva ciutat, Badalona, ens va sorprendre amb
unes <b>i<a href="http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB049416#wlp_detall_noticia" target="_blank">nformacions referents a l’enllumenat especial de la campanya de Nadal</a></b>,
on assenyala noves parts de la ciutat que gaudiran d’aquesta iniciativa, a
càrrec dels comerciants de la zona. Jo em pregunto perquè en fa l’anunci ell,
quan són altres qui paguen?. Sense que calgui que ningú em respongui, en el
mateix comunicat hi ha la resposta: l’anunci d’una novetat a major gloria seva: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="background-color: #eeeeee;"><i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">L’espectacle audiovisual que es projectarà a la
façana de <st1:personname productid="la Casa" w:st="on">la Casa</st1:personname>
de <st1:personname productid="la Vila" w:st="on">la Vila</st1:personname>
aprofitarà l’arquitectura de l’edifici per presentar motius nadalencs.
L’espectacle, de 5 minuts de durada, s’estrenarà el dissabte 7 de desembre a
les 18 hores, i es faran passis cada 20 minuts fins a les 20.30 hores....</span></i><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> <i>L’alcalde de Badalona,
Xavier Garcia Albiol, ha explicat que “l’objectiu del Govern municipal és que
Badalona esdevingui una ciutat atractiva i acollidora durant el Nadal per als
badalonins i també per als veïns d’altres municipis”. Garcia Albiol s’ha
mostrat convençut que “l’espectacle audiovisual atraurà a molta gent i per
aquesta raó s’està treballant per tal que es pugui repetir també els dissabtes
14 i 21 de desembre amb els mateixos horaris”. “Volem que la gent que vingui
per Nadal a Badalona pugui passar-s’ho bé, passejar i comprar a les botigues de
la ciutat, gaudint d’un ambient nadalenc”, ha afegit.<o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">No està clar qui
paga aquests “misses”, només en sabem l’oficiant, un alcalde megalòman que
destina recursos públics- o privats amb contraprestació- per a la seva projecció personal, amb l’excusa
populista i barroera d’afavorir el comerç i la projecció de la ciutat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Imagino les
sensacions de les persones que lluitin durant aquestes festes i la resta de
l’any per no ser desnonats o poder pagar els subministres de llum, aigua i gas,
que comptaran les hores que poden tenir engegada la calefacció de casa seva, en
veure aquestes demostracions de “Poderio Pupular” marca Albiol transformat en
espectacle a la façana de <st1:personname productid="la Casa" w:st="on">la Casa</st1:personname>
de <st1:personname productid="la Vila. Espero" w:st="on"><st1:personname productid="la Vila." w:st="on">la Vila.</st1:personname> Espero</st1:personname>
que la reacció sigui d’indignació, però no en puc estar segur. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Fa uns anys,
per motius de feina vaig visitar a la ciutat francesa de Lyon, on vaig viure <st1:personname productid="la Fête" w:st="on">la <a href="http://votravia.com/?p=622" target="_blank"><b>Fête</b></a></st1:personname><a href="http://votravia.com/?p=622" target="_blank"><b> des Lumières</b></a>. Una festa
molt arrelada i tradicional de més de 150 anys, on les façanes dels edificis
principals esdevenen verdaderes creacions artístiques amb més o menys encert segins els gustos personals.
La ciutat en qüestió rep molts visitants i per tant una entrada de diners a
través del comerç, l’hostaleria i els serveis, verdaderament importants, segons <st1:personname productid="em deien. Però" w:st="on">em deien. Però</st1:personname> no tant
sols tenien cura de les façanes, la estratègia turística era ben elaborada amb
plànols de localitzacions i programació de complements culturals: música,
poesia i perfomances. Si aquest hagués
estat el model del nostre alcalde, potser no hi tindria res a dir, però temo
que, com amb tantes altres coses els nostres governants locals tant sols fan
una política populista i d’aparador .<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Pel que fa a
les il·luminacions en eixos comercials, que voleu que us digui, si consolen i
donen un bri d’alegria a algú , encara que no es pugui permetre fer gasto, ben
vingudes, malgrat que a mi particularment no m’agradin.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="background-color: #eeeeee; font-family: Verdana;">Posats a que
m’enlluernin , que sigui amb un focus potent, que em deixi cec per no veure un
entorn desagradable o bé prou bonic com per il·lusionar-me i fer-me creure que alguna cosa va bé, no pas amb filigranes
lluminoses de ben poc valor estètic. </span><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"><o:p></o:p></span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-62464397936033811612013-09-08T12:33:00.000-07:002013-09-08T12:34:01.564-07:00Catalunya fa Via <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-3Gsw8nwIux8/UizP3rp_3oI/AAAAAAAAAi4/ieJPzuhI9ro/s1600/avatar_02.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-3Gsw8nwIux8/UizP3rp_3oI/AAAAAAAAAi4/ieJPzuhI9ro/s320/avatar_02.jpg" width="320" /></a></div>
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Cada any, com si fos un mantra, algun opinador de mitjans de
comunicació ens recorda amb to irònic i sarcàstic que l’onze de setembre, els
catalans, celebrem una derrota. Com a resposta, els catalans, responem que no celebrem, que commemorem.
M’estalvio destacar les diferències d’aquest dos termes, d’altra banda ben
notables per intel·ligències mitjanes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">No puc deixar d’admetre la desfeta que va patir Catalunya amb la
caiguda de Barcelona, precipitant la del país sencer i la pèrdua de les nostres
llibertats nacionals, la nostra
organització política i els nostres privilegis respecte de la monarquia
hispànica. Dit això, si la finalitat d’aquella guerra era anorrear també el
sentiment d’identitat i pertinença a una comunitat política, he de dir que no
se’n van sortir.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Després de qualsevol derrota, pèrdua o infortuni sempre hi ha un
procés de dol que cal superar, però, al
cap i a la fi, el pragmatisme s’imposa i l’esperit de lluita en pot sortir
reforçat, En el cas de Catalunya el reforç rau en les generacions posteriors
als que van patir en carn pròpia les conseqüències d’aquella desfeta.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">A tall d’exemple, l’actitud dels catalans en refer una economia
malmesa i espoliada, la preservació de les tradicions orals i escrites, la
llengua pròpia com a estendard de resistència.
Però n’hi ha més d’exemples, alguns lligats a la mateixa data de l’onze
de setembre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">L’any 1886 en </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Jaume_Collell_i_Bancells" style="font-family: Verdana;">Jaume Colell</a><span style="font-family: Verdana;">, canonge de la seu de Vic, oficià una missa
a tocar del </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Fossar_de_les_Moreres" style="font-family: Verdana;" target="_blank">Fossar de les Moreres</a><span style="font-family: Verdana;"> en record dels patriotes catalans del setge,
contravenint les prohibicions de les
autoritats civils i eclesiàstiques, a la que van assistir </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%80ngel_Guimer%C3%A0_i_Jorge" style="font-family: Verdana;">Àngel Guimerà</a><span style="font-family: Verdana;"> i
</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Valent%C3%AD_Almirall_i_Llozer" style="font-family: Verdana;">Valentí Almirall</a><span style="font-family: Verdana;"> juntament amb molts barcelonins. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">A finals del segle XIX, l’estàtua de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Casanova_i_Comes" style="font-family: Verdana;" target="_blank">Rafael Casanova</a><span style="font-family: Verdana;"> ( Passeig de Sant
Joan) , inaugurada en motiu de l’Exposició Universal de 1988 va convertir-se en
referència dels actes de caire reivindicatiu a l’entorn de </span><st1:personname productid="la Diada." style="font-family: Verdana;" w:st="on">la Diada.</st1:personname></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">A les primeries del segle XX els homenatges de l’onze de setembre als
herois catalans s’estenen per la majoria de pobles i ciutats del Principat,
assolint al 1923 més d’un miler d’ofrenes florals i d’actes reivindicatius amb
recolzament institucional. Les dictadures de </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Primo_de_Rivera" style="font-family: Verdana;">Primo de Rivera</a><span style="font-family: Verdana;"> i </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Franco" style="font-family: Verdana;" target="_blank">Franco</a><span style="font-family: Verdana;"> van
prohibir i reprimir qualsevol exaltació catalanista però els catalans
varem seguir homenatjant els nostres
herois amb discreció. Durant l’època franquista l’estàtua de Rafael Casanova va ser retirada perquè els
barcelonins es descobrien en passar-hi pel davant en senyal de respecte.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<st1:personname productid="La Diada" w:st="on"><span lang="CA" style="font-family: Verdana;">La Diada</span></st1:personname><span lang="CA" style="font-family: Verdana;"> de l’onze de setembre de 1976 marca un
punt important d’inflexió. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Assemblea_de_Catalunya" target="_blank">L’Assemblea de Catalunya</a> convocà un acte a sant Boi
de Llobregat que va resultar massiu, i
el primer d’una nova època. Barcelona
aplega un milió de persones en una gran manifestació sota el lema “llibertat,
amnistia i estatut d’autonomia”, l’onze de setembre de 1977. Aquella
manifestació va ser el pròleg del restabliment de <st1:personname productid="la Generalitat" w:st="on">la <a href="http://www.gencat.cat/" target="_blank">Generalitat</a></st1:personname><a href="http://www.gencat.cat/" target="_blank"> deCatalunya</a>, l’aprovació de <st1:personname productid="la Llei" w:st="on">la Llei</st1:personname>
d’amnistia política i l’impuls d’un nou <a href="http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut1979/" target="_blank">Estatut</a> que s’aprovà el 1979.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">L’any passat, 2012, l’</span><a href="http://www.assemblea.cat/" style="font-family: Verdana;" target="_blank">Assemblea Nacional Catalana</a><span style="font-family: Verdana;"> va convocar una multitudinària
manifestació a Barcelona sota el lema </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manifestaci%C3%B3_%22Catalunya,_nou_estat_d'Europa%22" style="font-family: Verdana;" target="_blank">“ Catalunya, nou estat d’Europa” </a><span style="font-family: Verdana;">que col·lapsa
tota la ciutat. La més gran manifestació de la nostra història. Gràcies a les
noves tecnologies i l’empenta del poble
català la repercussió internacional del cas dels catalans és la més gran que mai s’hagi assolit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Per </span><st1:personname productid="La Diada" style="font-family: Verdana;" w:st="on">la Diada</st1:personname><span style="font-family: Verdana;">
d’aquest any 2013 l’ANC ens proposa </span><a href="http://via.assemblea.cat/ca/" style="font-family: Verdana;" target="_blank">La Via catalana cap a la independència</a><span style="font-family: Verdana;">, seguint el model </span><st1:personname productid="la Via B¢ltica" style="font-family: Verdana;" w:st="on"><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_B%C3%A0ltica" target="_blank">la Via Bàltica</a></st1:personname><span style="font-family: Verdana;"> que reivindicava la
independència, poc després assolida de Estònia, Letònia i Lituània.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">El gran operatiu logístic desenvolupat, l’expectació creada i el gran
nombre d’inscripcions que hores d’ara ja cobreixen la totalitat dels trams fa
pensar que serà un gran èxit.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana;">Per tant, potser a partir d’ara, si no abans ja, podem dir que </span><st1:personname productid="la Diada Nacional" style="font-family: Verdana;" w:st="on"><st1:personname productid="La Diada" w:st="on">la Diada</st1:personname> Nacional</st1:personname><span style="font-family: Verdana;"> de Catalunya
commemora una derrota, com no?, però celebra, ara sí, un seguit de victòries
cada vegada més importants. Aquells que pensaven que a sang i foc anorrearien
un poble i els seus sentiments, i sobretot aquells que els han succeït veuran
que aquella victòria puntual seva serà la nostra victòria futura. i definitiva. </span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-61457862393796831732013-03-17T03:55:00.000-07:002013-03-17T04:06:26.331-07:00Un antivirus pel canvi a Badalona<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-R78LEwKLuqw/UUWgZs9bteI/AAAAAAAAAh8/qSIQxIATmlU/s1600/virus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="316" src="http://4.bp.blogspot.com/-R78LEwKLuqw/UUWgZs9bteI/AAAAAAAAAh8/qSIQxIATmlU/s320/virus.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Si estàs llegint això ara mateix és que ets usuari/a de la tecnologia
informàtica i en gaudeixes dels avantatges alhora que, de ben segur també n’has
patit alguns inconvenients. Em refereixo a quan la tecnologia no s’ajusta a
les teves necessitats, no has sabut aplicar-la, no disposes del grau suficient
de coneixements, o bé has rebut un atac extern. Vivim un temps, el de les
noves- ja no tant noves- tecnologies en que allò que era novetat abans d’ahir
està superat avui o a punt se superar-se
demà; amb la sensació que sempre anem un pel endarrerits. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Aquest mateixos arguments em serveixen per explicar una mica allò que
és tant antic i diferent de les noves tecnologies com és la política. En
concret la que ens afecta més a prop, la municipal, i concretament la de
Badalona, que a les darreres eleccions municipals va patir- recuperant el
símil- un virus. En aquest cas un virus polític.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Em refereixo al resultat del PPC local com un virus, perquè va tenir
el mateix efecte en la vida ciutadana que té un virus en el nostre equip
informàtic: els programes no responen correctament , les funcions s’aturen i/o
alenteixen i, el que és pitjor, s’enforteix i contamina altres dispositius.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Davant d’un atac informàtic, virus , troià, o com coi en diguin, tant
sols ens queda el mateix remei que ofereix tant la medicina com la tecnologia, una diagnosi i
un tractament, eliminar-ne la causa per tal de no patir les conseqüències
alhora de prendre mesures preventives. A vegades amb una simple una
actualització de l’antivirus, amb l’escombrat de les infeccions i la seva
eliminació n’hi ha prou , altres vegades hem de recórrer a mesures més
quirúrgiques, un formateig de tot el dispositiu i dotar-nos de nous programes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">El que és cert és que si el
nostre dispositiu informàtic no respon a les nostres necessitats és perquè
aquestes han canviat i crescut en diferent mesura que l’eina i allò que ens era
útil fa un temps avui es queda curt i obsolet. Primer que ens cal és un aparell
prou potent per suportat programes útils avui i els que ens caldran demà, si és que sabem
preveure-ho, actualitzant-los periòdicament, explorant les seves prestacions
per maximitzar-ne l’ús. No cal dir que també hem de dotar-nos d’un bon sistema
de prevenció d’atacs i estar amatents amb qui ens relacionem, no fos que per
part de les relacions dubtoses ens arribés l’agressió temuda. Que em disculpin
els informàtics si detecten inexactituds tècniques en el raonament. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Tot això em serveix per explicar-me a mi mateix, i compartir amb qui
ho llegeixi perquè considero que l’actual govern de Badalona és comparable a un
virus. Un virus social i polític, és clar. El partit que governa a Badalona va
guanyar unes eleccions amb mentides i promeses falses, talment disfressat de
demòcrata i mostrant una imatge social per tal de fer-se amb un instrument, el govern, i
pervertir-ne l’ús i la funció. Ha espatllant o anul·lat la participació ciutadana,
les polítiques de protecció social i desenvolupat elements d’agressió i
repressió respecte de la dissidència. Ha aprofitant elements del nostre
“sistema operatius” per créixer i enriquir-se, amb practiques de nepotisme i
corrupció constants. I a més projecta una imatge de la nostra ciutat totalment
distorsionada i ofensiva, de caos social i desestructuració. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Està clar que el nostre sistema operatiu s’ha d’actualitzar, el nostre
navegador polític no s’ha actualitzat des de fa anys perquè no ha incorporat
elements que el facin útil i eficaç. Estem navegant per la política amb els
mateixos elements que es van definir als anys 80 i 90 del segle passat, i ens
cal una actualització que passa per afavorir la participació ciutadana en la consulta de prioritats i presa de decisions dels nostres governants,
afegint-hi més transparència ens els processos. És per aquesta feblesa que hem
estat captius del malvat populisme del PP. La fortalesa i la seguretat del
nostre sistema polític ens vindrà donada per enfortir la seva essència, la
democràcia i clarificar, sense ombres partidistes, l’objectiu, que no ha de ser
altre que procurar el benestar de tots i cadascun dels membres, i del conjunt que
formem la comunitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">Els partits polítics que formen l’oposició al consistori municipal
s’estan plantejant una moció de censura per foragitar l’actual govern. Diverses
veus de la societat civil organitzada i dels agents polítics hem encoratjat
aquesta iniciativa i la recolzem. Però no podem quedar-nos curts amb les
expectatives, per dura que sigui la conjuntura econòmica . Per necessari que
sigui fer fora del govern a qui el perverteix i en fa un mal ús, qui estigui
disposat a pactar un nou govern i assumir-ne la responsabilitat,
encapçalant-lo o no, també s’ha de dotar
dels elements perquè una situació com l’actual no es repeteixi l’any 2015, ni mai. L’acord que ha de fer possible un
canvi de govern a Badalona no pot ser tant sols l’acord, encara que necessari, de les forces polítiques de l’oposició, i no serà
suficient sinó s’hi incorporen els
agents socials, el món associatiu en totes les seves variants i s’estableixen
protocols de participació , de transversalitat en la gestió i de transparència
ens les processos que enforteixin i avalin aquest canvi i una nova manera de
fer política. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Verdana;">L’antivirus té un nom conegut, es diu democràcia. <u><o:p></o:p></u></span></div>
Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-45214518942233057752012-06-17T06:59:00.000-07:002012-06-17T06:59:08.976-07:00Badalona cañí: “la maja i el torero”<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-6RDjUe96BxY/T93gnm5rO1I/AAAAAAAAAho/y1-uEVA9Uz4/s1600/Espa%C3%B1aCa%C3%B1i.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="195" src="http://4.bp.blogspot.com/-6RDjUe96BxY/T93gnm5rO1I/AAAAAAAAAho/y1-uEVA9Uz4/s320/Espa%C3%B1aCa%C3%B1i.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Badalona cada cop sembla menys Badalona des de que governa el PP. Els badalonins que festejàvem la inauguració del nou tram del passeig marítim varem haver de veure imposada la presencia destacada de la presidenta del Partido Popular de Cataluña que pretenia banyar-se en multituds davant la platja on la gent s’hi banya a pel. La senyora de boca “sensual” i posat arrogant va quedar eclipsada pel l’alçada física, no pas intel•lectual, de l’alcalde la ciutat que va gaudir més de l’atenció del mitjans de comunicació que no pas de la majoria de ciutadans convocats, llevat d’aquells “palmeros” habituals, que significant-se, procuren fer mèrits davant prebendes futures. Un cartell del “Ministerio de obras públicas” del Gobierno de España deixa clar qui ha pagat les misses, és clar en la llengua de Cervantes, no pas en la d’Espriu. Caldria veure quants quilòmetres de passeig es podrien fer al litoral català si Espanya no espoliés Catalunya de forma tant sagnant i des de fa tant temps. </div>
<div style="text-align: justify;">
També hauria pogut ser una festa més nostrada, tant sols calia cercar les complicitats de castellers, diables, geganters i altres colles de tradició popular arrelades a la ciutat, per bastir la festa, o bé donar corda a les nombroses companyies de teatre de carrer que hi ha a la ciutat. En comptes d’això es conformen amb l’sponsorització d’unes atraccions de fira casposes i salsitxaires. Ja que paga un altre, escollim amb un cert criteri no us sembla?. Es veu però, que pel partit que governa la ciutat, el concepte “popular” només té una lectura, la de la “maja” mediàtica populatxera i demagògica entre inflables de plàstic. </div>
<div style="text-align: justify;">
Simultàniament al barri de Llefià, el mateix que la setmana passada acollia una fira d’entitats socials, solidaries i culturals, tenia lloc la “suelta de vaquillas”. Esquizofrènia ciutadana o mostra de pluralitat?.
Una mostra de que el circ pot ser un bon complement del pa que no s’hi dona – llegiu-hi retallades socials- si ens saltem a la torera qualsevol principi ètic, valor ecològic, o concepte educatiu en ares d’evitar l’enuig d’un possible electorat convergent, socialista o popular, que en això de fer patir un esser viu es veu que estan ben bé d’acord. </div>
<div style="text-align: justify;">
No m’agradaria haver de pensar que si això passa a la meva ciutat és perquè ens ho mereixem. No és cert, ens mereixem altres governants, altre ambient i altres valors.</div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-90224119080984933492012-05-31T10:48:00.000-07:002012-05-31T10:53:02.278-07:00l'útim dia bans de demà. Ressenya<a href="http://www.nuvol.com/opinio/lultim-dia-abans-de-dema/" rel="nofollow" target="">L'últim dia abans de demà. Ressenya </a>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-63033776120872067262012-03-11T13:14:00.009-07:002012-03-11T13:49:43.685-07:00Subversió o silenci<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZKqlmN48Y8M/T10Hw2e4fLI/AAAAAAAAAhg/9KY5WETexj8/s1600/Esteladagraffit"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5718735637670558898" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZKqlmN48Y8M/T10Hw2e4fLI/AAAAAAAAAhg/9KY5WETexj8/s320/Esteladagraffit" /></a><br /><span style="color:#000000;">Si alguna conclusió clara podem treure de la història de la humanitat és que qualsevol dret individual o col•lectiu ha costat temps i esforç , a banda d’una ferma voluntat.<br /><br />Les forces de poder i dominació d’una persona o un col•lectiu sobre altre individu o col•lectivitat sempre han intentat aturar qualsevol canvi en aquest sentit, i han estat vistos com una agressió vers l’estatus de qui exerceix el domini.<br /><br />Així, l’abolició de l’</span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Esclavisme"><span style="color:#000000;">esclavisme</span></a><span style="color:#000000;"> va subvertir les relacions de possessió d’uns esser respecte d’altres. El </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Feudal"><span style="color:#000000;">feudalisme</span></a><span style="color:#000000;"> va entrar en crisi per l’oposició dels serfs a permetre els <em><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Mals_usos">mals usos</a></em> dels senyors. Al seu dia, la lluita contra la </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Segregaci%C3%B3_racial"><span style="color:#000000;">segregació racial</span></a><span style="color:#000000;"> va subvertí la dominació d’una raça respecte d’altres suposadament inferiors. Les dones </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Sufragisme"><span style="color:#000000;">sufragistes</span></a><span style="color:#000000;"> van enfrontar-se amb un concepte masclista de la participació política, punt d’inici del </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Feminisme"><span style="color:#000000;">feminisme</span></a><span style="color:#000000;"> actual, que subverteix, avui encara, una societat de domini masculí. Serveixin tots ells com a tall d’exemple.<br /><br />Cap dels avenços en el món laboral no hauria estat possible sense haver transgredit les normes establertes, mitjançant accions coactives i apel•lant a drets superiors.<br /><br />Els absolutismes i les dictadures han caigut i s’ha desprestigiat perquè algú ha subvertit les lleis injustes, per vigents que fossin, i ha fet front a la força que les emparava. Qualsevol trencament és una subversió de lo establert i, a la vegada l’inici d’un nou ordre que algú altre subvertirà.<br /><br />També els pobles han patit i pateixen abusos per part d’altres pobles, que emparats en lleis, tribunals i exercits vulneren la seva dignitat, negant el seu dret a existir i organitzar-se. Qualsevol acció que pretengui canviar això serà considerada subversiva per qui exerceix el domini. I això passa en una suposada democràcia, que com tot, és perfectible i millorable, perquè sinó esdevindria una perversió.<br /><br />A Catalunya el sentiment independentista, considerat en el seus inicis com a exòtic i extemporani, va creixent de manera progressiva. Allò que era poc menys que una utopia va prenent forma i s’organitza. Un catalanisme que es basava majoritàriament en la identitat cultural dels catalans de tota la vida, va derivar en un anhel polític compartit per una part de la població, independentment de les seves arrels culturals i del seu origen, i que es justifica, si és que cal justificar-ho, amb l’encaix dins d’Espanya i de la Unió Europea. Un anhel que algun dia pot ser expressat majoritàriament, però que ja compta amb una història recent: les </span><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Consultes_sobre_la_independ%C3%A8ncia_de_Catalunya"><span style="color:#000000;">consultes populars</span></a><span style="color:#000000;">, </span><a href="http://www.assemblea.cat/docs/Estatuts_MxI.pdf"><span style="color:#000000;">l'Associació de municipis per la independència</span></a><span style="color:#000000;">, i la recentment constituïda </span><a href="http://www.assemblea.cat/"><span style="color:#000000;">Assemblea nacional catalana</span></a><span style="color:#000000;">, a banda de les forces polítiques que ho incorporen als seus programes electorals.<br /><br />El dia que aquest anhel sigui majoritari caldrà demanar una resposta pragmàtica dels poders establerts, els parlaments i els tribunals, tant de l’àmbit estatal com internacional i, és clar, els propis. Plantejar i treballar, avui en dia, per la independència de Catalunya, per esdevenir un estat dins l’ordre mundial ja és en sí mateix una subversió de l’ordre establert. Una negació del desig majoritari dels catalans portarà, com sempre ha estat, a violentar el poder establert i caldran totes les energies que la raó ens doni.<br /><br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Si no estem disposats a ser subversius, més ens valdrà callar per sempre i resignar-nos a viure per sempre més, llepant-nos les ferides de la nostra feblesa. </span></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-15666610442785373572012-02-21T01:37:00.008-08:002012-02-21T02:19:56.989-08:00Aquí no és Rio<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Bj4MveTqx_o/T0NmClV9b2I/AAAAAAAAAhU/0Q00Z4o_lUU/s1600/reicarnestoltes_pk.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 236px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5711520947005910882" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-Bj4MveTqx_o/T0NmClV9b2I/AAAAAAAAAhU/0Q00Z4o_lUU/s320/reicarnestoltes_pk.jpg" /></a><span style="color:#000000;">El temps de carnestoltes correspon a la setmana anterior a la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Quaresma">quaresma</a> catòlica com a contrapartida del temps a venir, temps de abstinència de carn i de moderació ens els costums. S’inicia amb el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dijous_gras">dijous gras</a> i acaba el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Dimecres_de_cendra">dimecres de cendra </a>amb <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Enterro_de_la_Sardina">l’enterrament de la sardina.</a><br />Com altres tradicions lligades al cristianisme té arrels en practiques paganes anteriors. Alguns estudiosos diuen que en el culte al déu grec <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Momo">Momo</a>, el rei de la burla, i altres en les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Saturnals">saturnals</a> i les <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Bacanal">bacanalies</a> romanes, en honor de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Saturn_(mitologia)">Saturn</a> i <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Baco">Bacus</a>. Altres diuen que l’origen rau en el culte a la deessa celta <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carna">Carna</a> o bé al déu pagà <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Baal">Baal</a>. Sigui quin sigui, la carn n’és el motiu. I l’eufemisme l’evolució del concepte.<br />La rigidesa de <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana">l’edat mitjana</a> europea va fer créixer una festa popular basada en els excessos de la carn- literal i eufemísticament -, i tot allò que incitava al esbarjo descontrolat era malvist per l’ortodòxia religiosa. A Catalunya el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Carnaval">carnaval</a> té un component de burla de tot el que és considerat correcte i formal, amb un regust d’ironia, amb la voluntat d’un engany quasi innocent. Molts pobles de Catalunya van conservar el costum de les disfresses i el carnaval, malgrat la rigidesa puritana del franquisme, i pren, a cada indret, expressions locals que els significa. Altres llocs, per estratègies turístiques o be pel foment de la participació ciutadana s’hi van afegir mes tard, adoptant una pràctica sense cap mena d’arrelament popular.<br />Així hem vist joves vestits de vells, mestresses de casa vestides de bagasses, mascles peluts disfressats de col•legiales, capellans i monges libidinosos, plebeus amb perruques empolvorades, soldats i jutges ridiculitzats, negres de carbonet, xeics àrabs sense petroli, pirates de secà i vampirs amb dentadura de plàstic. Tot esdevé fals i artificial, com ho són les panxes, pitreres i culs, dentadures, calbes i orelles. Ja se sap, <strong><em>sa majestat carnestoltes, el rei dels poca-soltes</em></strong>.<br />Darrerament però, la festa va derivant en un model forà, una estètica que ni és tradicional ni ens és pròpia, la dels carnavals caribenys, en concret el brasiler, on la musica i el ball prenen el carrer en forma de rues de comparses abillades de lluentons i plomes, on es destaca més el que es mostra que no pas el que la disfressa oculta. No conec les arrels d’aquesta tradició, que intueixo lligada al mestissatge dels esclaus africans, les seves practiques ancestrals i la seva musica derivada en l’actual <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Samba_(m%C3%BAsica)">samba</a>, o fins i tot, a estratègies de promoció turística.<br />Una altra model de carnaval és el venecià, inspirat en el barroc, i en la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Com%C3%A8dia_de_l%27Art">Comèdia de l’Art</a>, on la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/M%C3%A0scara">màscara</a> esdevé la protagonista indiscutible. Es un carnaval de mirar i admirar, de riquesa i ampul•lositat mes que d’imaginació i transgressió.<br />Jo reivindico, encara que amb no gaire energia, ja que tothom té dret al lliure albir, el nostre carnaval, el satíric, l’irònic, el burlesc, el que es viu sense gaire ordre ni concert, sense pautes de desfilada ni musiques estandarditzades, el que reflecteix una imatge distorsionada d’una realitat social magre, amb l’ànim de treure-li transcendència i fer-ne motiu de gresca. I no ens cal, avui en dia, esperar el carnaval per gaudir de més pit i més cuixa, donat que el pecat de la carn és el preu que en paguem a la carnisseria </span></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-47841551245748711622012-02-05T06:57:00.000-08:002012-02-06T03:36:45.207-08:00Algú vol un gintònic?<a href="http://3.bp.blogspot.com/-pC06MSHG8hU/Ty6Z_VFZHKI/AAAAAAAAAhI/RwI339R1ENY/s1600/gin%2Btonic.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 214px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5705667091195567266" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-pC06MSHG8hU/Ty6Z_VFZHKI/AAAAAAAAAhI/RwI339R1ENY/s320/gin%2Btonic.jpg" /></a><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">L’hospitalitat és una virtut derivada de la civilització que, com tot, evoluciona amb els temps. Ja no oferim el pa i la sal per acollir a casa nostra els amics i visitants, sinó que n’hem sofisticat les formes d’expressió fins a esdevenir tendències i modes.<br />Temps enrere la progressia dels anys 70 feia que els homes de la casa es posessin davantals de disseny i cuinessin plats exòtics de receptari de llibre, amb resultats sovint menys galdosos que els esperats. Així varem avesar-nos a menjar <em>quiches lorraines, ragús, cibets i carpaccios</em>. D’altra banda els mateixos cuiners ocasionals eren incapaços de bullir una verdura o fer un ou ferrat en el seu dia a dia quotidià.<br />Poc després va venir la moda del vins. Tant si eren oferts pels amfitrions, com aportats pels convidats, el vi era un tema de converses i descobertes. Incloc aquí la passió que va despertar el cava, que va donar volada a aquelles petites caves i bodegues de producció limitada. Aquí també era l’home de la casa qui exercia d’enòleg ocasional.<br />Després han vingut èpoques,dels patés i terrines, del foie i el micuit, dels formatges francesos, fundues i raclettes, i de les xocolates i bombons d’autor. També va ser temps de descobrir begudes, els whiskys de malta, els conyacs d’estil francès, els aiguardents alemanys i els oruxos gallecs, sense oblidar les cerveses de diverses localitzacions. Peça a part mereix el tema de les infusions aromatitzades i els cafès Nespresso . Cal dir que ara s’estan posant de moda els whiskys xinesos i les cerveses catalanes, per aquells que vulguin estar al dia de tendències etíliques.<br />El darrer fenomen que ha calat amb força és el del gintònics. Desprès de qualsevol àpat, un senzill pa amb tomàquet, un sofisticat guisat o una suculenta mariscada, l’amfitrió sol dir: <em><strong>Algú vol un gintònic?</strong></em>. I tot seguit apareixen un munt de varietat de ginebres, classes de tònica i nombrosos complements saboritzants que fan que l’amfitrió desplegui les seves dots combinatòries per oferir a cada comensal el seu gintònic personalitzat. La parafernàlia inclou determinat tipus de gel, copes adequades, culleres amb formes estranyes i infinita varietat de fruites i especies al servei de l’artista de torn, que com sempre , és el mascle alfa de la casa.<br />He de reconèixer que aquest modern sentit de l’hospitalitat m’ha educat els sentits en el menjar i el beure i no puc més que agrair a tots aquells que em convideu sovint a les vostres llars. Tot això no tindria cap valor si no esdevingués en un clima de cordialitat i bona harmonia. Tant sols em queda fer un reconeixement a les mestresses de casa, més discretes i abnegades, a voltes en segon pla, que solen ser el puntal de la bona hospitalitat i a qui, sovint correspon fer endreça.<br />De ben segur ja està emergent una altra moda de complimentar els convidats. Espero conèixer-la ben aviat. </span></div><br /><br /><div align="center"><br /><br /><iframe height="315" src="http://www.youtube.com/embed/HoWmbnw5wJo" frameborder="0" width="420"></iframe></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-58584056689541506252011-12-25T02:21:00.001-08:002011-12-25T02:28:25.501-08:00Un altre conte de Nadal<div align="center"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-R-Up9QfQEzg/Tvb5WNbrfNI/AAAAAAAAAg8/2X2pvRt0zC8/s1600/centretaula.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 300px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5690009339187395794" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-R-Up9QfQEzg/Tvb5WNbrfNI/AAAAAAAAAg8/2X2pvRt0zC8/s400/centretaula.jpg" /></a><br /><br /><span style="font-size:130%;color:#000000;"><strong>Part I</strong></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><br />És 25 de desembre, dia de Nadal, en Jordi ( 35anys) i la Montse ( 33 anys) estan a punt d’anar a casa dels pares d’ella,en Josep i la Mercè, on es reuniran amb la resta de convidats, l’Aurelio i Pepi, pares d’ell. Els primers, catalans de soca-rel, industrial metal•lúrgic ell i mestressa de casa ella, ja jubilats. Cordovesos d’origen els pares d’ell, d’aquells que definia Candel a “els altres catalans”, llauner, “lampista” com sempre s’ha dit, i teixidora ella, ja jubilats i aficionats als balls de saló.<br />En Jordi té una germana, Cati (42 anys), casada amb en Toni ( 47 anys), i ambdós tenen un fill, l’Oriol ( 18 anys).Tots tres vindran a dinar. La Cati és infermera i en Toni comercial a l’atur, ambdós seguidors de l’Obra d’Escrivà de Balaguer. L’Oriol (18 anys) vol estudiar pedagogia i es relaciona bàsicament en moviments solidaris i esplais per a infants, encara no ha sortit de l’armari però vol fer la seva vida amb l’Omar, d’origen paquistanés i musulmà, que no està convidat al dinar, ambdós compromesos amb el moviment 15M i l’independentisme més radical.<br />Per part de la Montse vindran la família del germà, en Vicens (48 anys),director d’una sucursal bancària, divorciat i casat per segona vegada amb la Begoña ( 38 anys), que té una botiga de roba infantil, aficionada a les operacions d’estètica i a la bijuteria abundant. En Vicens, del primer matrimoni té una filla, Mónica (22 anys), que es fa dir Nit perquè és gòtica, que vindrà amb el seu xicot, Alberto que es fa anomenar Edgardo (19 anys) en record de Poe, l’escriptor, gòtic com ella, cap dels dos treballa ni estudia, i del segon matrimoni amb Begonya té en Borja (16 anys), skin, estudiant de BUP, però poc, seguidor de l’Espanyol i madridista anticulé, que vindrà acompanyat d’una consola de jocs a qui prestarà la major atenció.<br />En Jordi és pessimista pel que fa a aquest dinar perquè en recorda d’altres en que les discussions polítiques han amargat l’hora dels torrons. I quan no ha estat la política ho ha fet la religió, la moral, l’economia o el futbol. La Montse és més optimista i pensa que podrà esquivar les polèmiques, si cal amb un somriure, un brindis a temps o un comentari afalagador per la cuinera.<br /></span></div><br /><div align="center"><span style="color:#000000;"><strong>Part II </strong></span><span style="color:#000000;"><strong><br /></div></strong></span><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Els primers d’arribar han estat la Montse i en Jordi, per ajudar a parar la taula. Les tovalles clàssiques que té la Merçè brodades per ella mateixa, des de que es va casar i aquella vaixella de La Cartuja de Sevilla, que varen comprar en el primer viatge llarg amb el 600 fa moltíssims anys.<br />Pares, germana, cunyat i nebot d’en Jordi arriben junts. Petos i abraçades. Regalen a la mestressa i amfitriona una frondosa planta de Nadal. L’Oriol porta una carmanyola amb un preparat de tofu i s’excusa de ser vegetarià, davant la mirada de censura de sons pares. “Cosas del chiquillo”, disculpa la Catí traient ferro a l’escena.<br />Mitja hora més tard de l’hora acordada arriben la parentela de la Montse entre disculpes poc creïbles. Petons a l’aire de la Begoña per no malmetre un maquillatge ben acolorit i encaixades vigoroses del Vicens. Nit i Edgardo ho observen tot amb els ulls maquillats de negre intens que contrasta amb la corbata cridanera del pare i els lluentons de la mare i demostren una cordialitat forçada amb la resta de convidats, mentre en Borja busca on “apalancar-se” i continuar la partida.<br /></span></div><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;color:#000000;"><strong>Part III</strong></span></div><br /><div align="center"><span style="font-size:130%;color:#000000;"><strong></div></strong></span><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Ja són les 8 del vespre i en Jordi i la Montse han tornat a casa. En Jordi abraça la Montse, sap que té una gran dona, bona mediadora, diplomàtica i oportuna i ha sabut donar a tothom el reconeixement que esperava tenir.<br />El dinar ha estat clàssic i abundant, escudella i carn d’olla i pollastre del Prat rostit. Tothom s’ha atipat de valent, fins i tot en Borja ha deixat de banda la maquineta i ha fet cara de satisfacció. Les dones amb més mesura, per allò de la figura, sobretot la Begoña. Oriol, Nit i Edgardo han compartit tofu i alguna pruna del rostit.<br />Després dels torrons L’Aurelio i la Pepi han demostrat les seves dots pel tango, amb la mirada indulgent de tothom, i la iaia Merçè ha recitat quelcom de Mossèn Cinto que ha interessat més a la generació jove que no pas als grans.<br />Llevat d’alguna mirada de censura de Cati a l’afició del homes, el seu inclòs, als licors de sobretaula i a les actituds frívoles respecte d’una diada religiosa, tot ha anat com una seda. I ha estat l’habilitat de la Montse el que ho ha fet possible.<br />La clau ha estat, el diàleg , l’intercanvi d’opinions i el contrast de parers. Tots els presents tenien una opinió formada i es veien autoritzats per exposar-la sense cap mena de timidesa ni prevenció.<br />En Jordi acaronant la Montse li va dir “<em><strong>Ha estat un encert treure el tema de la Belén Esteban</strong></em>”.<br /></div></span><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><em></em></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><em>Els personatges d’aquest conte i les situacions que s’hi descriuen són totalment ficticis i fruit de la meva imaginació. Qualsevol semblança amb persones o situacions reals és pura coincidència i no pretén establir cap moralitat.<br /><br /><br /></div></em></span><br /><div align="justify"></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-90202937326863926292011-12-11T02:25:00.000-08:002011-12-11T02:45:35.782-08:00Cabaret Pompeya<div align="justify"><a href="http://2.bp.blogspot.com/--_QkT6XjMng/TuSFpKL7jXI/AAAAAAAAAgw/DWk5sJ56Rdk/s1600/cabaret.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5684815571803934066" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/--_QkT6XjMng/TuSFpKL7jXI/AAAAAAAAAgw/DWk5sJ56Rdk/s320/cabaret.jpg" /></a><span style="color:#000000;">Potser perquè m’agrada la història, la novel•la negra i m’agrada Barcelona, he gaudit recentment de la lectura de Cabaret Pompeya d’Andreu Martín (el balancí - edicions 62).<br />L’autor ens presenta tres joves nascuts l’any 1900 i que es coneixen al Pompeya quan tenen 20anys, en un Paral•lel canalla i desacomplexat, de cabarets i tangos, de putes i bordells. Barcelona és una ciutat que bull per les idees llibertaries, el pistolerisme, les diferències de classes i la lluita social. Sonen Tangos, proclames i aires de revolució barrejats amb trets de pistola. Una Barcelona cosmopolita i provinciana alhora.<br />Andreu Marín fa una crònica dels esdeveniments que viu la ciutat entre l’any 1920 i la mort del dictador Franco. Les vivències dels tres protagonistes, Miquel, Victor i Fernando, ens donen la dimensió dramàtica del fets i de les conseqüències d’una mala revolució, d’una guerra civil i de la vilesa dels vencedors. Tots tres protagonistes viuen els fets de manera diferent i amb diferents conseqüències, però el nexe d’unió entre ells persisteix al llarg dels anys.<br />No és en absolut una crònica trista, ni tampoc frívola. L’autor es serveix del relat històric per emmarcar les grandeses i les misèries de la condició humana portades al extrem per imperatiu del destí.<br />Els meus amics historiadors em retraurien que no és una bona manera de conèixer la història llegir novel•les d’aquest estil perquè distorsiones la realitat, però els qui no tenim aquest esperit acadèmic agraïm poder gaudir d’una aproximació a la historia d’una manera lúdica. Més quan es tracta d’un relat tant ben escrit i una trama tant ben exposada com ens ofereix Andreu Martín, que és prou conegut com expert en la crònica negra de Barcelona. </span></div><br /><br /><div align="justify"><a href="http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/483078-hem-tornat-al-protocapitalisme.html">entrevista del diari Avui a Andreu Martín</a></div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">el que diu l'autor a TV3:</div><br /><div align="justify"><br /><br /><object id="EVP3838690IE" classid="clsid:d27cdb6e-ae6d-11cf-96b8-444553540000" width="640" height="398"><param name="_cx" value="16933"><param name="_cy" value="10530"><param name="FlashVars" value="relacionats=true&instancename=playerEVP_0_3838690&minimal=false&comentaris=false&mesi=true&haspodcast=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&controlbar=true&opcions=true&votacions=true&backgroundColor=#ffffff&themepath=themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=true&subtitols=true&hascomparteix=true&refreshlock=true&relacionats_canals=true&hasinsereix=true&videoid=3838690&hasenvia=true&autostart=false&hasrss=true&basepath=http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/&xtm=true"><param name="Movie" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"><param name="Src" value="http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf"><param name="WMode" value="Transparent"><param name="Play" value="-1"><param name="Loop" value="-1"><param name="Quality" value="High"><param name="SAlign" value="LT"><param name="Menu" value="-1"><param name="Base" value=""><param name="AllowScriptAccess" value="always"><param name="Scale" value="NoScale"><param name="DeviceFont" value="0"><param name="EmbedMovie" value="0"><param name="BGColor" value=""><param name="SWRemote" value=""><param name="MovieData" value=""><param name="SeamlessTabbing" value="1"><param name="Profile" value="0"><param name="ProfileAddress" value=""><param name="ProfilePort" value="0"><param name="AllowNetworking" value="all"><param name="AllowFullScreen" value="true"><br /><br /><embed width="'640'" height="'398'" type="'application/x-shockwave-flash'" src="'http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf'" id="'EVP3838690'" scale="'noscale'" name="'EVP3838690'" salign="'tl'" swliveconnect="'true'" menu="'true'" allowfullscreen="'true'" allowscriptaccess="'always'" wmode="'transparent'" flashvars="'relacionats=" instancename="playerEVP_0_3838690&minimal=" comentaris="false&mesi=" haspodcast="true&basepath=" controlbar="true&opcions=" votacions="true&backgroundColor=" themepath="themes/evp_advanced.swf&hassinopsi=" subtitols="true&hascomparteix=" refreshlock="true&relacionats_canals=" hasinsereix="true&videoid=" hasenvia="true&autostart=" hasrss="true&basepath=" xtm="true'"></embed></object></div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">i una mica de música per il·lustrar l'ambient de l'època: </div><br /><br /><div align="justify"></div><iframe height="360" src="http://www.youtube.com/embed/vH6_jzFlkFg" frameborder="0" width="480"></iframe>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-84896766120282759572011-12-02T02:04:00.000-08:002011-12-02T02:21:15.175-08:00CAVALL FORT. Per molts anys!<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-frBQRTgiYzg/TtijOdAflMI/AAAAAAAAAgY/aKgdxYKW4rY/s1600/num50_portada.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 235px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5681470398628074690" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-frBQRTgiYzg/TtijOdAflMI/AAAAAAAAAgY/aKgdxYKW4rY/s320/num50_portada.jpg" /></a><span style="color:#000000;">No recordo en quin moment concret va aparèixer la revista <strong>Cavall Fort</strong> a casa. Segurament jo, que soc el gran de tres germans, ja devia saber llegir amb prou agilitat i comprensió com perquè els meus pares me’n fessin subscriptor.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Aquells anys en que jo llegia Cavall Fort, el català era una llegua d’àmbit domèstic, de casa endins, de jugar-hi al pati de l’escola, però no per adreçar-te al mestre. Era un època en que alguns textos escolars encara es tractava el català com un dialecte del castellà.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Tot i que la nostra llengua materna era el català, la influencia del cinema i la televisió feia que, en el moment en que jugàvem a "indius i convois” o a “mosqueteros” ho féssim a en la llengua dels herois de les pel•lícules o de les publicacions infantils de l’estil del <em>Capitán Trueno</em> i d’altres personatges del còmic infantil. Fins i tot l’humor era cosa del castellà;<em> La família Ulises</em> i <em>los inventos del profesor Franz de Cophenague</em> del <strong>TBO</strong>.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Potser per això, perquè Cavall Fort normalitzava la llengua del lleure i l’educació, va ser el motiu perquè m’hi vaig enganxar amb la infantil inconsciència pròpia de l’edat. I ara que soc gran, valoro l’opció que van fer els meus pares, de donar-me una eina que em feia gaudir i em formava. I valoro aquells, que, a contracorrent, van apostar per fer nàixer una publicació que en els seus 50 anys de vida ha estat referent de lleure associat a la cultura per a la infància d’aquest país.</span></div><br /><br /><div align="justify"></div><br /><br /><div align="justify">Informacións sobre <a href="http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/qui-som.html">Cavall Fort </a>i el seu <a href="http://www.cavallfort.cat/cavallfort/ca/50-anys.html">aniversari</a></div><br /><br /><div align="justify"></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-20809691531303994182011-11-21T12:28:00.000-08:002011-11-23T04:45:32.536-08:00Mil imatges i una paraula<div align="justify"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-cwB7Wzi5FZg/Tsq01RLxWmI/AAAAAAAAAgA/0t4NDzndJDg/s1600/majestic.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 289px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677549107492772450" border="0" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/-cwB7Wzi5FZg/Tsq01RLxWmI/AAAAAAAAAgA/0t4NDzndJDg/s400/majestic.JPG" /></a><br /><span style="color:#000000;">Just acabada la campanya electoral, de ben segur que podríem parlar de més de mil imatges, totes elles prou il•lustradores i interpretables. També podríem parlar d’aquelles paraules que més s’han dit i s’ha repetit com si fossin mantres electorals. Sense comptar els rius de tinta i altres suports 2.0 que han difós els missatges dels candidats.<br />Una imatge sobretot se’m va fixar a la retina, just la nit electoral després del recompte quasi absolut dels resultats. Era la connexió que feien els serveis informatius de TV3 amb la unitat mòbil destacada a l’Hotel Majestic de Barcelona on Josep Anton Duran i Lleida era aclamat com a vencedor a Catalunya dels comicis espanyols.<br />No era una imatge insòlita, vista el moment en que CiU acompleix un desig reiteradament expressat durant la campanya. Ni insòlita era l’alegria que expressaven els congregats al peu del balcó.<br />El que sí em va sembla insòlit va ser la coincidència de la imatge amb el crit que es va sentir i repetir, provinent de qui celebrava aquest èxit. Cridaven <strong>Independència!</strong>.<br />No sé, a hores d’ara, si era una demanda a Duran perquè emprengués el camí que sempre s’ha negat a encetar o bé l’alegria per la certesa que aquest triomf escurça el termini per esdevenir un país independent.<br />Si era una demanda, ho entenc, però em sembla inútil fer-la a qui ha manifestat reiteradament la seva manca de voluntat d’aventures secessionistes, i a qui aviat marxarà a la seva segona residència a l’Hotel Palas de la capital del regne, en primera classes, perquè no el deixen anar-hi en classe popular.<br />Si el que expressaven era un anhel, que comparteixo, com es pot aclamar a qui el nega amb tant èmfasi i no haver votat aquells que han fet d’aquest desig el cos central de la seva campanya electoral?.<br />Però la imatge que val més que mil paraules és la que oferia Duran alhora que, des de baix, o sigui, des de les bases, cridaven <strong>in- inde-independència</strong>. Ell feia el sord, amb la mirada distreta, com si allò no anés amb ell, com si fos un excés produït per una alienació col•lectiva. Segurament tenia ganes de ser ben aviat a la seva suite de Madrid on tot és confort i amabilitat </span></div><br /><br /><br /><p align="center"><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/-gwOhldjwmow/Tsq1W9lqTxI/AAAAAAAAAgM/FfaIzhO8wqg/s1600/duran%2Bi%2Blleida_palace.jpg"><img style="WIDTH: 400px; HEIGHT: 200px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5677549686348205842" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-gwOhldjwmow/Tsq1W9lqTxI/AAAAAAAAAgM/FfaIzhO8wqg/s400/duran%2Bi%2Blleida_palace.jpg" /></a><br /><br /><iframe height="360" src="http://www.youtube.com/embed/7fRnWr7VPto" frameborder="0" width="640"></iframe></p>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-59650855774705616402011-10-30T09:51:00.000-07:002011-10-30T10:19:26.719-07:00Castanyada versus Halloween<div align="center"><img style="WIDTH: 206px; HEIGHT: 160px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669330337074627890" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-0mRUNWZ07gI/Tq2B53etxTI/AAAAAAAAAfc/DXeIoMYOiW4/s200/castanyada.jpg" /> <a href="http://4.bp.blogspot.com/-07OHq271pZg/Tq2CvICEB1I/AAAAAAAAAf0/WFR7DPll7zc/s1600/Halloween.jpg"><img style="WIDTH: 200px; HEIGHT: 159px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5669331252050921298" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-07OHq271pZg/Tq2CvICEB1I/AAAAAAAAAf0/WFR7DPll7zc/s200/Halloween.jpg" /></a><br /><br /><span style="color:#000000;"><strong></strong></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><strong>La Castanyada</strong> és una festa popular catalana que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. L’origen de la festa el trobarem en la celebració religiosa del Dia de Difunts en que a la vigília es vetllava en record dels morts i calia proveir el cos de l’energia necessària. </span><br /></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">La tradició mana reunir-se en colles d’amics o familiars en un àpat nocturn on degustar castanyes, moniatos i <a href="http://www.tv3.cat/programa/20607/Dolca-Catalunya/Panellets">panellets</a>, ben regats amb moscatell. El món del comerç i, en especial el ram dels pastissers, ha fomentat aquesta festa i l’ha adaptat als nous temps augmentant la varietat dels panellets. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">La paraula <strong>Halloween</strong> és una derivació de l’expressió anglesa<em> All Hallows’ Eve</em> que significa Vigília de Tots els Sants i té l’origen a la cultura celta, adaptada al catolicisme els segles VIII i IX i exportada a Nord-Amèrica pels Irlandesos durant el segle XIX, i d’allà a la resta del món occidental gràcies a les pel•lícules americanes i la globalització comercial. La seva expressió més destacada són les carbasses buides amb una espelma dins, les disfresses, el “truc o tracte” i les llaminadures.</span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Avui en dia ambdues festes conviuen a casa nostra amb una mena d’esquizofrènia que es fa del tot evident en la publicitat comercial. Qui celebra Halloween sol menjar castanyes i panellets , alhora que moltes taules de castanyada es decoren amb carbasses il•luminades.</span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">El que és nostre de veritat és la <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Castanyada">castanyada</a>, però aquesta festa també ha perdut el sentit religiós dels seus principis i ha evolucionat en una festa més del calendari laic.<br /></span><span style="color:#000000;">Permeteu-me explicar una anècdota relacionada amb la meva família. La primera vegada que el meu pare va ser convidat a casa de la seva promesa, la meva mare, era la nit de la castanyada. Els meus avis materns eren tradicionals i creients, i celebraven la castanyada amb tots els seus elements, però amb l’antiga costum de resar les tres parts del <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Rosari">rosari</a> (consta de 5 misteris de goig, 5 de dolor i 5 de glòria , cadascú format per un parenostre i 10 avemaries) prèviament a l’àpat. Malgrat aquest començament els meus pares van gaudir d’un feliç matrimoni i d’una excel•lent relació amb la família. No m’imagino l’escena a l’actualitat, amb el meu pare vestit de vampir rebut per la iaia Maria vestida de Morticia, asseguts en una taula plena de teranyines sintètiques, a la llum de fanalets en forma de carbassa. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Celebreu el que celebreu, feu-ho bé i amb consciència, amb la millor companyia possible i amb l’esperit obert a la gresca.<br /></span><span style="color:#000000;">No sé si cal dir-ho, <strong>jo soc més de castanyada</strong>, que per disfressar-me ja tinc el carnestoltes, i per espantar-me ja tinc la premsa madrilenya.<br /><br /><br /></div></span>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-17861140613168141742011-10-22T02:10:00.000-07:002011-10-22T02:36:03.169-07:00Una ocasió perduda<div align="justify"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-1PqyGUGO4kc/TqKI--01AEI/AAAAAAAAAeI/_21N5T0q9Fk/s1600/elcomtearnau_639x756.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 213px; FLOAT: left; HEIGHT: 252px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5666241896783347778" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/-1PqyGUGO4kc/TqKI--01AEI/AAAAAAAAAeI/_21N5T0q9Fk/s320/elcomtearnau_639x756.jpg" /></a><span style="color:#000000;">Vaig assistir a la representació de l’obra <a href="http://www.tnc.cat/ca/el-comte-arnau">Arnau</a> al <a href="http://www.tnc.cat/ca/el-tnc">Teatre Nacional de Catalunya</a> amb la il•lusió de gaudir d’un espectacle multidisciplinari que mostrés ben bé la que és la més gran icona del llegendari català. Qui produïa l’espectacle, els actors que intervenien i el complement musical que aportava el <a href="http://wwww.palaumusica.org/CordeCambradelPalaudelaMsica/seccion=264&idioma=ca_ES.do">Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana</a> feien preveure una fita a recordar.<br />Jo volia veure reflectit el <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Comte_l">Compte Arnau</a>, personatge libidinós, sanguinari i irreverent fins a ser sacríleg, despietat i cruel a qui tothom temia i de qui tothom fugia esparverat. Volia veure l’ànima turmentada, condemnada a recorre les seves terres sense repòs i a perpetuar el seu infaust record a les pobres gents a qui va sotmetre, sense la redempció que suposaria la compassió d’una ànima pura.<br />Davant d’això vaig trobar-me amb un Arnau prou viril, però endolcit en excés, amb un concepte del mal massa eteri i un posat en excés mesurat. Res a veure amb el personatge narrat per Maragall o Segarra entre altres grans autors catalans.<br />Segurament qui no va copsar convenientment el personatge no va ser pas l’actor, sinó qui dirigí l’obra, Hermann Bonnín, el responsable de crear l’escenografia per uns textos amb molta més força de la que va mostrar. O potser l’error és meu en tenir una expectativa errònia. En qualsevol cas penso que ha estat una oportunitat perduda per una institució tant prestigiosa com és el TNC. </span><br /><em></em></div><br /><div align="center"><span style="color:#000000;"><em>Seras roure, seras penya,<br /> seras mar esvalotat,<br /> seras aire que s'inflama,<br /> seras astre rutilant,<br /> seras home sobre-home,<br /> perquè n tens la voluntat.<br /> Correras per monts i planes,<br /> per la terra, que és tant gran,<br /> muntat en cavall de flames<br /> que no set cançarà mai.<br /> El teu pas farà basarda<br /> com el pas del temporal.<br /> Totes les veus de la terra<br /> cridaran al teu voltant.<br />Te diran ànima en pena<br /> com si fossis condemnat.»<br /><br />( fragment El Compte Arnau de Joan Maragall en una edició de 1900) </em><br /></span></div><br /><p align="center"><span style="color:#000000;"><em></p></em></span><br /><p align="center"><iframe height="360" src="http://www.youtube.com/embed/dX4Q-3t_CQI" frameborder="0" width="640"></iframe></p>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-843684706739910872011-06-30T05:27:00.000-07:002011-07-04T00:51:41.764-07:00“suelta de vaquillas” a Llefià. Badalona i olé!<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-3RXyy5BLfCM/TgxsEtt_L6I/AAAAAAAAAeA/l3MrtiAJqNI/s1600/imagesvaquillesllefia2.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; FLOAT: left; HEIGHT: 240px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5623988862926663586" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-3RXyy5BLfCM/TgxsEtt_L6I/AAAAAAAAAeA/l3MrtiAJqNI/s320/imagesvaquillesllefia2.jpg" /></a><span style="color:#000000;">La segona sessió plenària del nou consistori municipal ens ha dut una bona sorpresa. No tant per la qüestió a tractar, que també, sinó ple comportament que han tingut els nostres representants. L’únic punt de l’ordre del dia era l’aprovació de la <em>“suelta de vaquillas”</em> que des de la tardor passada cal que sigui autoritzada i debatuda pel consistori competent. Efecte d’una <a href="http://www.gencat.cat/diari/5113/08094167.htm">llei de protecció dels animals </a>escassa i escanyolida pel que fa a aquesta emena d’activitats.<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">A banda del que diu la llei, malauradament massa interpretable i plena de subjectivitats, cal tenir present altres aspectes que al seu dia vaig esposar, quan ERC em va delegar per representar-los a una comissió política, prèvia a l’aprovació de la llei, per debatre el futur d’aquesta activitat a la nostra ciutat. Les festes amb animals no tenen cap mena de tradició històrica a la nostra ciutat, tal com succeeix en altres poblacions on el tret identitàri de la festa pot ser argmentable. En tot cas, a casa nostra, allò tradicional seria el respecte a uns animals que eren necessaris per feinejar les terres i pel tragí diari, i per tant objecte de cura i estimació per part dels seus propietaris, tal com succeeix amb la Passada de Sant Antoni. També cal tenir en compte l’objecte de l’esdeveniment, lluny de qualsevol expressió artística, que no és altre que la diversió d’uns brètols que descarreguen la seva agressivitat en un essers vius condemnats a rebre les seves humiliacions, obligats a una defensa impossible, i d’això fer-ne un espectacle prou galdós, amb el lluïment totalment innecessari d’uns pinxos, el mèrit dels quals és mesurar la seva imbecil•litat amb la d’un animal captiu, desubicat i estressat.<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Em sembla recordar que les normes d’aquesta <em>“festa”</em> contemplaven que les menors de certa edat no podien participar-hi activament per la seva seguretat física, per tant s’admet el perill pels participants, fet que, segons es diu, s’incompleix any rere any, obligant la Guardia Urbana a intervenir. Però les mateixes normes no diuen res pel que fa a l’assistència en qualitat d’espectadors dels menors, a qui se suposa que hem de transmetre valors cívics de respecte mediambiental i d’estimació als animals. Està clar que per transmetre un valor cal primer tenir-lo com a propi, i aquest no sembla ser el cas dels organitzadors de la festa.<br /></span></div><br /><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Doncs bé, al darrer Ple varem veure com PSC, PP i part de CiU van votar a favor d’aquesta barbaritat, l’altra meitat de CiU va fer l’orni abstenint-se, per tant indiferents i no pas contraris, i tant sols ICV-EUA va mostrar el seu rebuig, postura que jo agraeixo. Segurament les raons no tenen res a veure amb els principis ètics de cada formació, si és que en tenen, sinó més aviat en estratègies de penetració al territori, esquivant la crítica i la censura d’una part del veïnat del barri de Llefià de cara a obtenir rèdits electorals. Segurament aquest debat no s’hauria produït en una altre punt de la ciutat o l’actitud dels nostres polítics hauria estat una altra. Cal preguntar-se doncs si pels nostres polítics hi ha una sola Badalona o es que això va per barris?. Jo ho tinc clar, no m’agrada el maltracte d’animals i menys plantejat com un espectacle i una festa popular que degrada la ciutat sencera i espero que molts badalonins i badalonines de Llefià també ho pensin. Tampoc m’agrada l’ambigüitat dels polítics que s’expressen diferent segons el fòrum, captius de les majories i amb escàs discurs ideològic, fet que contribueix al desencís que tothom constata vers la classe política. </span></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-64952889053430242502011-06-11T06:38:00.000-07:002011-06-12T00:50:00.182-07:00Som molts<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-qraHPOhZefs/TfNwDTnJoZI/AAAAAAAAAdw/6kXy8lXGf3o/s1600/multitud.gif"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 266px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616956362367541650" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-qraHPOhZefs/TfNwDTnJoZI/AAAAAAAAAdw/6kXy8lXGf3o/s400/multitud.gif" /></a><br /><span style="color:#000000;">Quan es parla de minories sovint sembla que es parli de petits grups, exòtics i extemporanis, gent rara i aïllada de la norma. En democràcia, ja se sap, la majoria és la que imposa governs i lleis, i defineix territoris.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Faig aquestes afirmacions perquè sovint em sento que formo més part de moltes minories que no pas d’una gran majoria. M’enganya el fet que els meus no hagin guanyat mai unes eleccions amb rotunditat i tinc la sensació que el que jo vull va a contracorrent dels esdeveniments.<br />Estic convençut que això que em passa a mi li passa a molta altra gent, no sé si a la majoria, però segur que a molts. Perquè som molts els que volem canviar les coses i potser no som tants els que estem disposats a esforçar-nos perquè sigui així.<br /></div></span><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Som molts els que pensem que la democràcia és molt més que un joc d’aritmètiques electorals i que governar exigeix una ètica i una estètica. Molts pensem que el respecte es guanya i no s’imposa i l’exercici de l’autoritat ha de tenir forçosament el component de servei públic. Som molts els que pensem que en una societat moderna, avançada i progressista no pot existir cap mena de discriminació social i que la igualtat d’oportunitats ha d’estar garantida. Som molts els que pensem que no hi ha progrés comunitari si atenta contra el progrés de les persones. Som molts els que pensem que la riquesa no pot ser fruit de l’explotació i l’especulació, que s’ha de redistribuir i que la solidaritat és un signe de civilització. Som molts els que pensem que la cultura va més enllà del saber i del coneixement, que aporta identitat i cohesiona la societat. Som molts els que pensem que el treball és un dret i que ha de tenir una compensació digna fora de qualsevol circumstància econòmica. Som molts els que pensem que un urbanisme planificat racionalment contribueix al civisme i la pau social. Som molts els que pensem que els poders públics han de garantir l’accés a una sanitat de qualitat, a una vellesa i una mort digna. Som molts els que ens sentim responsables de l’educació de les generacions futures. Som molts els que pensem que la ciència ha d’estar al servei de les persones aportant-nos progrés i dignitat. Som molts els que pensem que els recursos naturals són limitats i que la riquesa natural del planeta no s’ha de malmetre. Som molts els que pensem que el futur ens pertany a tots aquells que estem disposats a construir-lo i també a aquells que no vulguin participar en la seva construcció. Som molts els que pensem que l’origen i la cultura dels nostres veïns no són obstacles per avançar i progressar junts. Som molts els que pensem que la laïcitat institucional és la millor manera de garantir la llibertat de creences i el respecte a la llibertat de consciencia. Som molts els que creiem amb la solidaritat entre territoris però rebutgem l’espoli que ofegui els nostre desenvolupament. Som molts els que ens sentim part d’una identitat amb dret a decidir el seu futur, la manera d’ organitzar-nos i d’establir de quina manera ens volem relacionar amb altres comunitats.Som molts els que preferim ser ciutadans abans que súbdits.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Quan veig que som molts els que volem tot o part d’això que he anat dient ja no em sento sol ni exòtic ni extemporani. Tant sols cal que reconegui en altres les mateixes inquietuds i, si pot ser, unint les nostres capacitats i habilitats, fer visible i mesurable aquesta majoria que penso que som. </span></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-36298846213502402602011-06-09T13:09:00.000-07:002011-06-10T00:56:24.799-07:00L’agredolç del comiat<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-slxMeIV7gXM/TfEpHNkogpI/AAAAAAAAAdo/nePjJjI1cPQ/s1600/ARTE-1-ADIOS-9_preview.jpg"><span style="color:#000000;"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 240px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5616315414186853010" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-slxMeIV7gXM/TfEpHNkogpI/AAAAAAAAAdo/nePjJjI1cPQ/s320/ARTE-1-ADIOS-9_preview.jpg" /></span></a><span style="color:#000000;">Ha arribat el moment d'abandonar l’espai on he dut a terme la meva activitat laboral durant els darrers 8 anys com assessor designat per Esquerra dels dos càrrecs electes que han representat la formació durant els mandats 2003-2007 i 2007-2011 a l'Ajuntament de Badalona. He estat un d’aquest càrrecs de lliure designació tant criticats, un d’aquest que diuen que n’hi ha masses, que no se sap el que fan i que cobren massa.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">A l’hora que buidava calaixos, armaris i carpetes, feia còpies pel propi arxiu, fent desaparèixer qualsevol rastre personal de l’espai físic que he ocupat, apareixien records i sentiments de tota mena, bons, dolents i agredolços pel que fa a l’acció política i també de les relacions personals i laborals d’aquesta etapa de la meva vida.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Recordo el juliol de 2003, quan Jaume Vives va ser el primer regidor d’ERC al consistori des de la guerra civil, juntament amb en Mateu Chalmeta , i va confiar amb mi per assistir-lo en les tasques de la regidoria de Drets Civils i Convivència, llavors ja contemplava com a possible el que avui està passant, no sabia quan duraria ni què cobraria i tenia una lleu idea de les obligacions que contreia, poc més enllà de ser fidel als postulats polítics d’ERC, la voluntat de servei a la ciutat i ser lleial a qui em feia confiança. Era un moment il•lusionant i farcit de compromís personal. Res va ser fàcil ni planer. No vaig tenir taula ni ordinador fins desprès de passats uns mesos- no hi havia pressupost per dotar-nos d’aquest instruments de treball, deien -. Varem haver d’esperar l’aprovació del proper pressupost municipal per poder fer quelcom propi de les competències de la regidoria, a banda de les competències del departament de Consum que se li havien adscrit. L’entrada d’ERC a l’ajuntament va sobtar molta gent i hi havia que ens veia com quelcom exòtic.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Durant quatre anys vaig ser coordinador de l’àmbit de Govern, adscrit a la regidoria de Drets Civils i Convivència, essent alcaldessa Mayte Arqué. Els quatre anys següents he estat coordinador de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural sota el comandament de Jaume Vives fins l’agost de 2009 i després de Mateu Chalmeta que el va substituir en el càrrec després del seu traspàs, i amb els alcaldes, primer Mayte Arqué i Jordi Serra successivament.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">He de dir que en el cos tècnic i jurídic de la casa he trobat més col•laboració i bon tracte que no pas hostilitat i entrebancs, encara que moltes vegades se’ls demanava coses poc freqüents fins aleshores i que responien a la manera de fer que la gent d’ERC pensàvem que era l’adient.<br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">La gestió del dia a dia, l’ampli ventall de l’activitat política i la versatilitat de les matèries tractades m’ha aportat coneixements i habilitats que no tenia, i m’ha fet créixer com a persona. He pogut participar en jornades, seminaris i fòrums, comissions i grups de treball que m’ha donat punts de vista nous. He procurat posar aquest capital intel•lectual de contactes i coneixences al servei de la ciutat en l'exercici de les meves funcions, tot i que, ara ja forma part del meu patrimoni personal i l’àmbit per compartir-ho és un altre. </span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;">Al despatx buit de personalitat l’únic testimoni de la meva estada és la planta que no m’he endut a casa perquè aquest ha estat el seu espai i on, segurament, seguirà aportant bellesa i vida, si està ben cuidada. Amb els armaris i els calaixos buits, amb la taula i l’ordinador nets, he fet una roda de comiat de les persones amb qui he treballat i marxo de la casa gran amb el sentiment de que no he traït ni les idees ni la confiança que m’hi van fer entrar el primer dia, amb el sentiment agredolç d’haver fet i de no poder seguir fent. </span><br /><br /><em>La imatge que il•lustra aquest escrit ha estat extreta de <a href="http://adamar.org/ivepoca/node/617">http://adamar.org/ivepoca/node/617</a></em> </div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-84282661484343863802011-06-07T02:55:00.001-07:002011-06-08T02:34:46.462-07:00Badalona. capital de la cultura española?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-SuFdADBleAE/Te4JbNvbCXI/AAAAAAAAAdg/gt6z3e_Zwew/s1600/albiol%2BAlcalde1.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-SuFdADBleAE/Te4JbNvbCXI/AAAAAAAAAdg/gt6z3e_Zwew/s320/albiol%2BAlcalde1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5615436148527270258" border="0" /></a>Un cop desvetllada d’incògnita de qui serà la força que governi Badalona durant el propers anys amb <a href="http://www.ferranfalco.cat/2011/06/resistir-o-convencer/">l’anunci de CiU de votar el seu candidat</a>, i sense esperar sorpreses de darrera hora pel que fa al sentit del vot dels altres partits ( PSC i ICV-EUA votant el candidat convergent), ja podem dir que Xavier García Albiol serà el proper alcalde de Badalona.<br /></div><br />Algú va dir-me fa poc que el PP governaria a Badalona no per obra i gràcia de CiU, sinó per obra i gràcia de tots aquells que no els hem votat per tenir força suficient per fer-los front. M’estalvio de qualificar el comentari.<br /><div style="text-align: justify;"><br />El cert és que, a banda dels trets xenòfobs del discurs del PP a Badalona hi ha una altra realitat més oculta sobre les seves intencions. La xenofòbia ha estat l’esquer aquí, però el tractament que es dona a la immigració a altres contrades on governen no té res a veure amb les propostes del líder popular badaloní ni del PP a Catalunya.<br /><br />La verdadera estratègia és aturar el creixent sentiment catalanista i l’avenç i la projecció de la cultura catalana, que ells consideren en detriment de la espanyola. M’explicaré: Durant els anys que García Albiol- Xavi, pels seus amics- ha format part dels consistori s’ha oposat a tot allò que fes olor de catalanitat. En són exemples l’oposició al recolzament a la Bressola, al Correllengua, a l’emissió de TV3 al País Valencià, a les seleccions esportives catalanes- i demanava una pantalla gegant per seguir “La Roja”- i altres qüestions que es van debatre al Saló de Plens municipal, així com s’ha mostrat partidari de la segregació lingüística a l’ensenyament. En clau local va votar en contra del <a href="https://seu.badalona.cat/portalWeb/getfile?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dDocName=AJB023095&dID=26479&rendition=Web">Reglament per a l’Ús de la Llengua Catalana a l’Ajuntament de Badalona</a> i, any rere any, presenta una esmena a les bases dels <a href="http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal?_nfpb=true&_pageLabel=contingut_estatic&dCollectionID=523#wlp_contingut_estatic">Premis Literaris </a>perquè incloguin el castellà com a llengua del concurs. Cal que recordi que la <a href="http://www.tribunalconstitucional.es/es/resolucionesrecientes/Documents/SENTENCIA_RI_8045-2006.pdf">sentencia del Tribunal Constitucional</a> es produeix per un recurs del PP sobre l<a href="http://www.gencat.cat/generalitat/cat/estatut/titol_preliminar.htm">’Estatut de Catalunya</a> aprovat en referèndum?. El mateix PP que governarà Badalona.<br /><br />Tot allò que els socialistes més “espanyoleros” no s’havien atrevit a dir ni a fer és allò que dirà i farà el PP. Badalona s’espanyolitzarà i serà la “pica en Flandes” d’una política agressiva de l’espanyolisme més ranci i centralista. La paradoxa la tenim en el comportament d'algunes de les entitats veïnals i culturals d’aquesta ciutat que havien donat el seu suport a la candidatura de <a href="http://www.badalona2010.cat/?s=suport+candidatura&searchbutton=anar%21">Badalona 2010 Capital de la Cultura Catalana</a> i que ara, pel que sembla, recolzen la força que n’és més contrària i també en l’estratègia partidista- que no de ciutat- de la força política que es presenta com a “pal de paller” del catalanisme polític.<br /><br />Potser amb el temps, un PP còmodament instal•lat a la Casa de la Vila- perdó, "al ayuntamiento”- ben recolzat pel “Gobierno de Espanya” prendrà l’iniciativa de fer de Badalona, capital de la cultura española i CiU seguirà tant sols preocupant-se de passar la piconadora a l’obra de l’anterior govern.<br /></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-69352875503406310952011-05-23T06:57:00.000-07:002011-05-24T00:43:10.026-07:00A Badalona ningú ha guanyat<div align="justify"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-jG0t4W5Fo0g/Tdpn9MwlUbI/AAAAAAAAAdM/Lzl2Xr_HVLc/s1600/aj.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5609910586938053042" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 113px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/-jG0t4W5Fo0g/Tdpn9MwlUbI/AAAAAAAAAdM/Lzl2Xr_HVLc/s320/aj.jpg" border="0" /></a>Trist resultat el de les eleccions badalonines que han donat una <em>victòria pírrica</em> al Partido Popular pel seu discurs de la confrontació i la discòrdia. Trist que el PSC hagi “salvat el mobles” amb el vot útil contrari al PP i no com a reconeixement de la seva gestió ni per la il•lusió generada pel seu programa. <br />Trist paper el del candidat de CiU que volia ser àrbitre del nou govern municipal i liderar el nou consistori, que no veurà acomplerta la seva expectativa, a qui se li criticarà qualsevol postura alhora d'escollir alcalde, i trist també el paper de ICV-EUA que potser es veurà abocat a un pacte de govern o bé a una oposició amb companys clarament hostils.<br />I més que trist el resultat d’Esquerra i els seus socis de coalició, castigada encara per les seves anteriors aliances municipals i nacionals i que ha estat el blanc de les crítiques d’aquells amb qui té més afinitat en temes nacionals. Tant sols ERC ha pagat el preu de la divisió del vot independentista. El altres no hi tenien res a perdre.<br />Patètic el resultat de la CUP a Badalona, que pretenia marcar muscle, com ha estat en altres poblacions i no ho ha aconseguit, afeblint a qui tenia la capacitat de recollir part de les seves propostes i explorar vies de col•laboració mútua.<br />Cap de les formacions que s’ha presentat a les eleccions municipals de Badalona pot sentir-se satisfeta del resultat. Ja sabem però, que el paper- i el discurs polític- tot ho aguanta i que altres faran altres valoracions tant o més assenyades, interessades i interessant que no pas un servidor.<br /><br />Eleccions Locals 2011 a Badalona <a href="http://badalona.cat/portalWeb/badalona.portal;jsessionid=hknJNhmMJCjz82XGKC2VB61DwMMNQK8Lffx7YR171wzYntWHT1Q2!-1441282530?_nfpb=true&_pageLabel=detall_noticia&dDocName=AJB028353#wlp_detall_noticia">RESULTATS</a> </div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-70959132533191730082011-05-04T02:04:00.000-07:002011-05-04T05:05:38.760-07:00El S.XXI que volem?<div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/-YVJHFY-hfi4/TcEeTNVdpjI/AAAAAAAAAdE/gWGO-HzdAFE/s1600/planeta-azul1.JPG"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 198px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-YVJHFY-hfi4/TcEeTNVdpjI/AAAAAAAAAdE/gWGO-HzdAFE/s200/planeta-azul1.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602792726771639858" border="0" /></a><br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><div style="text-align: justify;"><br />Amb poc menys d’una setmana, quasi alhora, l’actualitat mundial ens presenta tres exemples del que passa al món i que quedaran fixades com efemèrides del segle XXI, tot i que semblen més de l’edat mitjana.<br /></div>Un casament principesc, la captura i execució d’un bandoler- el terme actual és terrorista- i l’elevació als altars d’un home- amb dignitat de beat, de moment, però en camí de ser sant-.<br /><br /><br /><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-wi_EMYGQlPI/TcEXJx0RuxI/AAAAAAAAAcc/kb2yXjsABhQ/s1600/1304162299-2fc004720427acc885c9dd87a6aeabac.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 254px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-wi_EMYGQlPI/TcEXJx0RuxI/AAAAAAAAAcc/kb2yXjsABhQ/s320/1304162299-2fc004720427acc885c9dd87a6aeabac.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602784868184472338" border="0" /></a><br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El primer, el casament d’un membre de la reialesa britànica amb possibilitats de ser coronat ben aviat amb una noia "humil i treballadora", acompanyats per tota la cort i amb la benedicció dels altres monarques, amb el seguiment del poble, a través de la televisió, narrat i lloat pels joglars d’avui, la premsa anomenada rosa o del cor. La diferència entre l’abans i l’ara és tant sols la quantitat de públic i la manca d’imaginació dels cronistes per narrar-ho de manera poètica.<br /></div><br /><br /><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://4.bp.blogspot.com/-fO0iCKWi0jE/TcEXzUrDM-I/AAAAAAAAAcs/zRXmhC1A-4I/s1600/fotos-de-osama-bin-laden-muerto1.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 146px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-fO0iCKWi0jE/TcEXzUrDM-I/AAAAAAAAAcs/zRXmhC1A-4I/s320/fotos-de-osama-bin-laden-muerto1.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602785581915648994" border="0" /></a><br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />El darrer dels tres, la derrota del dolent per part del bo, que és cap dels exercits del món, alliberador dels oprimits i martell d’infidels, que el castiga amb la mort més indigne i li nega la sepultura. Les diferències les trobem, no el dolent, que ho era de veritat, sinó en com el bo actua, quan se salta amb gràcia torera el dret internacional, negant un judici que hauria avalat clarament la seva acció, i que en comptes d’esquarterar-lo com es feia abans, el llença al mar i, està clar, en comptes d’una execució pública, que hauria complagut als partidaris de la pena de mort, ofereix la crònica televisada, per capítols- el darrer serà, segurament, la imatge del cadàver, convenientment filtrada per algun mitjà de comunicació-.Tot això amb la complaença i l’aplaudiment del seu poble i dels seus aliats polítics.</div><br /><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-cxs_Og8YmLE/TcEYDbuWsnI/AAAAAAAAAc0/4B9oA4cFdgA/s1600/tapiz-imagen-Juan-Pablo-II_ESTIMA20110501_0011_11.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 320px; height: 213px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-cxs_Og8YmLE/TcEYDbuWsnI/AAAAAAAAAc0/4B9oA4cFdgA/s320/tapiz-imagen-Juan-Pablo-II_ESTIMA20110501_0011_11.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602785858686464626" border="0" /></a><br /></div><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br /><br />I entre lírica i la èpica, la mística. La beatificació de Joan Pau II responent al calm del dia del seu traspàs, “santo súbito” cridaven els congregats i combregants a la Plaça Sant Pere de Roma. La diferencia , o en aquest cas la coincidència, rau amb la creació d’icones per part de l’Esglesia Católica com a referents pels seus seguidors. Canvia la icona, canvia el referent, passa del martiri a la projecció mediàtica. El que no canvia però és la necessitat de crear referents, en comptes d’actualitzar el missatge evangèlic i de modernitzar la pròpia estructura.<br /><br />Si afegim una mica de torna a aquest pa: l’augment de la pobresa i la fam al món, la pèrdua progressiva de la dignitat en el treball, la riquesa concentrada en poques mans i l’etern xoc de cultures, potser veurem que no ens diferenciem gaire de l’edat mitjana més enllà del avenços tecnològics. És aquest el segle XXI que volem viure?<br /><br /></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-9202226874153753691.post-27112015187806628102011-04-27T03:13:00.000-07:002011-04-28T02:48:48.845-07:00formatges i vins<div align="justify"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-3eC1lUFrml8/TbgJ_ZmAMkI/AAAAAAAAAcM/xBmMgxpLblQ/s1600/mesa-entrada-quesos.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5600237121441903170" style="FLOAT: left; MARGIN: 0pt 10px 10px 0pt; WIDTH: 263px; CURSOR: pointer; HEIGHT: 320px" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/-3eC1lUFrml8/TbgJ_ZmAMkI/AAAAAAAAAcM/xBmMgxpLblQ/s320/mesa-entrada-quesos.jpg" border="0" /></a> <a href="http://www.smartbox.com/es/?utm_nooverride=1&gclid=CL2EiIvavKgCFQRqfAod925tDg"><span style="font-family:verdana;color:#663366;">Un regal en forma de capsa</span></a><span style="font-family:verdana;color:#000000;"> m’ha donat l’oportunitat de gaudir d’un tast de formatges i vins a un botiga anomenada </span><a href="http://www.bouquetaromes.com/"><span style="font-family:verdana;color:#663366;">Bouquet d’Aromes</span></a><span style="font-family:verdana;color:#000000;">. Vaig triar aquesta opció entre moltes altres relacionades amb la gastronomia perquè m’agraden tant els formatges com els vins i també per la comoditat que suposa fer-ho a Barcelona, a 20 minuts escassos de casa. El regal es fa extensiu a un acompanyant i vaig triar la companyia de la bona amiga Maria Carme, amb qui compartim, entre altres coses els gustos pels espirituosos, el bon menjar i la conversa intel·ligent.<?xml:namespace prefix = o /><o:p></o:p><br /></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:verdana;">Va ser una activitat de tres hores al voltant d’una taula parada amb estovalles, coberts i copes on 18 persones desconegudes entre nosaltres varem seguir, primer les explicacions teòriques i didàctiques de qui aconduïa el tast i també les propostes de jugar amb els contrastos, matisos i combinacions que ofereix el maridatge entre vins i formatges. <o:p></o:p></span></span></div><br /><div align="justify"><span style="color:#000000;"><span style="font-family:verdana;">Ens van alliçonar sobre què és i com s’elabora el formatge, i les seves peculiaritats, sobre com presentem i com servim el vi, i el tracte que cal donar-li per gaudir-ne. Passada la part teòrica, amb una mica de salivera- val a dir-ho- i de la mà de l’especialista, un xicot molt bon comunicador i enòleg format a Bordeus, varem passar a la part practica.<o:p></o:p></span></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;">L’estona passa bé, malgrat els avisos de que la gana apreta- al menys a mi- gràcies a que el nostre amfitrió sap mantenir-nos atents, ens dona molta informació i pautes per experimentar alhora que promou les intervencions dels que compartim experiència, moment en que hi ha qui aprofita per fer-se notar com sempre passa en aquests casos. </span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p>Varem tenir l’oportunitat de degustar els següents formatges: <strong>Mozzarella de búfala</strong>, <strong>Parmesà</strong>, <strong>Brique</strong> d’ovella francés, <strong>Clarines</strong> de la Vall del loire, <strong>Tomme</strong> de Suïssa, <strong>Reblochon</strong> de Savoie, <strong>Chevrot</strong> cru amb cendra i sense de la Cerdanya, el català <strong>Tou dels Til·lers</strong>, <strong>Comté</strong> dels Alps i <strong>Roquefort</strong> francés. Tot això va anar seguit per un postre, <strong>St. Moritz escocés</strong>.</o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p>Els vins que van acompanyar el tast de formatges eren, <strong>Momo2010</strong> de Rueda (verdejo i viura), <strong>Durenmeyer 2009</strong> d’Alsàcia (riesling), <strong>Gran Logrado 2007</strong> de Rioja (ull de llebre) i <strong>Porto Consuelo</strong>. Va acompanyar el postre un <strong>Kir Royale</strong> servit, curiosament, en una tassa de ceràmica. </o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p>La veritat és que va ser una bona experiència que recomano a tothom que sàpiga gaudir-la, alhora que agraeixo a qui va pensar en fer-me aquest regal.</o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p></o:p></span><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p><span style="font-family:verdana;">més informacions:</span> </o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p></o:p></span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;color:#000000;"><o:p><a href="http://www.xtec.cat/~abonet1/formatges/catalans.htm">FORMATGES CATALANS</a></o:p></span><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p><span style="font-size:85%;"> </span></o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p></o:p></span><span style="font-family:verdana;color:#000000;"><o:p><a href="http://societat.e-noticies.cat/els-millors-vins-catalans-26474.html"><span style="font-size:85%;">els millors VINS CATALANS </span></a></o:p></span><span style="font-family:verdana;"><o:p><span style="color:#000000;"></span></o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><o:p><span style="color:#000000;"><a href="http://www.delbuencomer.com.ar/index_archivos/quesosdelmundo.htm"><span style="font-size:85%;">FORMATGES DEL MÓN</span></a><span style="font-size:85%;"> els millors </span></span><span style="font-size:85%;color:#999999;">(en castellà) </span></o:p></span></div><br /><div align="justify"><span style="font-family:verdana;"><o:p></o:p></span><span style="font-family:verdana;font-size:85%;color:#000000;"><o:p><a href="http://www.vadevi.cat/article/vins_caves/894/millors/llibres/vins/mon.html">LLIBRES DE VINS </a></o:p></span></div>Josep Mariahttp://www.blogger.com/profile/16276300767153708110noreply@blogger.com0