dilluns, 31 d’agost del 2009

Ses festes de Sant Lluís 2009



Sant Lluís és un poble de prop de 5000 ànimes al sud de l'illa de Menorca, de cases de poca alçada i façanes emblanquinades presidides per un campanar que esdevé un bon referent paisatgístic. Sant Lluís és un lloc amable pel visitant.
El darrer cap de setmana del mes d'agost, se celebren les seves festes locals. Moltes vegades na Laura i en Ramon m'havien convidat a ca seua per festes, i finalment aquest any he decidit gaudir-les juntament amb ells i na Montse que, com jo, venia de Badalona per l'esdeveniment. He de fer constar que l'hospitat d'aquesta parella és reconeguda a tota l'illa.
En anar i venir de gent durant els actes de ses festes ha fet que pogués constatar com són d'afectuosos els amics d'en Ramon i na Laura, que ja havia conegut en altres ocasions, i la cordialitat de sa gent menorquina i santlluisera. Amb Miquel i Marilen, Giovanni i Piera, amb Lluís i Maricarmen, Marga i Víctor, també amb Anna i Pedro, na Teresa i en Juanin i na Tere, Melis, Rafita, Miau i molts altres hem compartit menjades i begudes a tota hora, tant a ca Laura en Es Cos, a La Rueda, a La Bolla i a sa samba d’es Pla de la Sa Creu abillats amb les samarretes i polos de Sa Musclera.
He gaudit es jaleo, i de l'habilitat d'ets caixers (genets i amazones) per fer dansar ets cavalls menorquins i lluir estampa en es caragol i sa qualcada, formada pel caixer batle, en representació del poder civil, la capellana (el capellà), que representa l'estament eclesial, i altres genets del poble i convidats, alguns joves i d'altres d'edats avançades. Crida l'atenció la figura del fabioler, persona que a lloms d'un ruc obre pas a la comitiva tocant el jaramillo i el tambor. I també he gaudit de la programació que la societat Sa Vessa Mos Fot organitza a peu de carrer amb l'immens entrepà de sobrassada que ofereixen a tothom, ets seus cants i la gràcia de sa carrossa a sa desfilada. M'ha impressionat especialment el moment de sa samba, en acabar es jaleo, en que una catarsi col·lectiva fa que saltem tots junts, mans enlaire, al compàs de músiques populars i a les ordres del director de la Banda de Migjorn, tot suant cervesa i pomada ( gin amb llimonada) prèviament ingerida en grans quantitats .
Les diverses festes locals són un atractiu més d’una illa que té platges, caletes, monuments megalítics, racons únics i una bona gastronomia, on gaudir d’una bona estada i on jo hi tinc uns amics bons i generosos.

dimarts, 25 d’agost del 2009

Compartint llibres

No us passa que sovint teniu més llibres que prestatges per acollir-los?. A mi això em passa des de fa molt temps. Gran part dels llibres que conservo són novel·les que he llegit i que segurament, salvant algunes excepcions, no tornaré a llegir.
Darrerament m’he assabentat d’una iniciativa que pot posar remei a aquest desori que s’ha creat a casa meva. El mercat Maignon ha destinat un espai on poder deixar-hi llibres per tal que qui vulgui els agafi, tant si és per tenir-los com per llegir-los i desprès retornar-los. S’hi deixen tota mena de llibres: contes infantils, llibres dels anomenats d’autoajuda, receptaris de cuina, guies de viatges, novel·les...
Des de fa uns dies he començat a alleugerir la llibreria de casa d’aquelles obres que sé segur que no vull conservar- alguns còmics llegits i rellegits i ficció- deixant-les a mercè de qui en vulgui treure un profit literari. He observat que bona part del que hi deixava, al dia següent ja no hi era, i això m’ha animat a fer-hi més aportacions.
La darrera vegada que vaig portar-hi llibres vaig coincidir amb dues persones, un home gran amb aspecte de jubilat que fullejava un llibret il·lustrat de plantes medicinals i amb una dona un pel més jove que tímidament es va adreçar a mi per preguntar-me si, d’aquells llibres que deixava, n’hi havia algun que li pogués recomanar. Desprès d’una breu conversa sobre gustos va prendre EL RABINO de Noah Gordon, tot agraint-me el consell i l’oportunitat que li donava de llegir-lo.
Penso que la gerència del mercat ha tingut una bona iniciativa i que és poc coneguda.

dissabte, 8 d’agost del 2009

Petit conte

Una vegada un nen va entrar corrent d’on estava jugant i va preguntar: “Mare, què és la llet? Els meus amics diuen que és cremosa i blanca i té el gust més dolç, només per darrere del nèctar dels déus. Sisplau, mare, vull beure llet”.
La mare, que era massa pobra per comprar llet, va barrejar una mica de farina amb aigua, hi va afegir sucre de canya, i ho va donar al nen.
El nen se la va beure i va ballar de joia, dient: “Ara jo també sé quin gust té la llet!”.
I la mare, que al llarg de tots els anys de dificultat mai no havia vessat cap llàgrima, es va posar a plorar per la confiança d’ell i l’engany d’ella.


El Palau de les Il·lusions. Chitra B Divakaruni.
Editorial Columna




diumenge, 2 d’agost del 2009

slow....

El terme anglès slow vol dir lent, amb calma, i és antagònic al fast que expressa pressa i rapidesa.
El moviment slow no és un moviment organitzat, amb objectius comuns i compartits, sinó més aviat una sèrie de propostes que ens poden ajudar a prendre actituds personals que millorin la nostra qualitat de vida.
La nostra activitat quotidiana ens porta a fer multitud d’activitats per les quals necessitem temps. Per tant, el temps s’ha convertit en un bé escàs que cal optimitzar. I l’optimitzem aplicant la pressa a tot allò que fem. Sovint i erròniament, fer les coses amb lentitud s’ha convertit en sinònim d’ineficàcia i d’incompetència o bé de ganduleria.
La filosofia slow no pretén que renunciem a una vida plena, d’acord amb els temps moderns, sinó que la nostra activitat es desenvolupi en un temps racional i que permeti gaudir del que fem amb plenitud. Fets quotidians com els desplaçaments per la ciutat, els àpats, les esperes, les compres, no es converteixin en tràmits, i adquireixin sentit per sí mateixos. S’ha d’estar amatent quan calgui i reaccionar amb la rapidesa adequada, però també s’ha d’aprendre a gaudir dels moments que ens aporta un ritme de vida lent. Això no vol pas dir que passem de l’estrès a la inactivitat, ans al contrari, vol dir un ajust racional del temps que dediquem a cada cosa.
Sovint diem que carreguem les piles quan ens prenem un cap de setmana tranquil o unes vacances lluny del nostre escenari habitual. Potser el secret està en no descarregar-nos d’energia més del necessari en el dia a dia, i donar-nos aquells moments d’harmonia amb l’entorn i de petits plaers que positivitzin la nostra actitud per complir amb allò que la feina, la família i els nostres compromisos ens exigeixin. També caldria revisar prioritats, per tal de tenir clar en què volem gastar el nostre temps, i si en tenim suficient quantitat a l’hora d’assumir nous compromisos d’agenda.
El moviment slow va començar a prendre cos al 1986 quan el periodista italià Carlo Petrini va assenyalar el terme Slow Food davant la implantació d’establiments de menjar ràpid. Amb el temps han aparegut altres termes; Slow Cities, nuclis urbans que promouen l’activitat humana a l’entorn d’espais oberts sense cotxes, que fomenten el petit comerç de proximitat amb productes naturals autòctons i artesanals i que han atret un turisme culte i respectuós, i on molts veuen com llocs adients on establir la vivenda familiar. Slow Sex que promou la seducció i els jocs preliminars. Slow Work apostant per jornades laborals i vacances flexibles i complementades amb activitats lúdiques, espais de descans i relació, gimnàs, etc.. a càrrec de les empreses. L'Slow Schooling fomenta l’equilibri del temps d’aprenentatge i de joc per als infants amb uns horaris i unes activitats complementaries racionals amb la seva condició d’infants.
Si revisem les nostres activitats habituals veurem aquelles que ens creen angoixes i aquelles que ens aporten comoditat i plaer. Algunes no estaran al nostre abast canviar-les però altres sí. Sovint responsabilitzem a altres factors aliens i no a la nostra pròpia voluntat del ritme al que estem sotmesos. Cal prendre consciència de com administrem el nostre temps, ja que, en gran part, en dependrà la nostra salut física i la nostra estabilitat emocional i serem els primers beneficiaris dels redits de la nostra "inversió".

Links Slow:
http://slowdownnow.org/
http://slowfood.com/
http://slowfoodfundation.org/
http://terramadre2006.org/
http://cittaslow.net/