slow....

El terme anglès slow vol dir lent, amb calma, i és antagònic al fast que expressa pressa i rapidesa.
El moviment slow no és un moviment organitzat, amb objectius comuns i compartits, sinó més aviat una sèrie de propostes que ens poden ajudar a prendre actituds personals que millorin la nostra qualitat de vida.
La nostra activitat quotidiana ens porta a fer multitud d’activitats per les quals necessitem temps. Per tant, el temps s’ha convertit en un bé escàs que cal optimitzar. I l’optimitzem aplicant la pressa a tot allò que fem. Sovint i erròniament, fer les coses amb lentitud s’ha convertit en sinònim d’ineficàcia i d’incompetència o bé de ganduleria.
La filosofia slow no pretén que renunciem a una vida plena, d’acord amb els temps moderns, sinó que la nostra activitat es desenvolupi en un temps racional i que permeti gaudir del que fem amb plenitud. Fets quotidians com els desplaçaments per la ciutat, els àpats, les esperes, les compres, no es converteixin en tràmits, i adquireixin sentit per sí mateixos. S’ha d’estar amatent quan calgui i reaccionar amb la rapidesa adequada, però també s’ha d’aprendre a gaudir dels moments que ens aporta un ritme de vida lent. Això no vol pas dir que passem de l’estrès a la inactivitat, ans al contrari, vol dir un ajust racional del temps que dediquem a cada cosa.
Sovint diem que carreguem les piles quan ens prenem un cap de setmana tranquil o unes vacances lluny del nostre escenari habitual. Potser el secret està en no descarregar-nos d’energia més del necessari en el dia a dia, i donar-nos aquells moments d’harmonia amb l’entorn i de petits plaers que positivitzin la nostra actitud per complir amb allò que la feina, la família i els nostres compromisos ens exigeixin. També caldria revisar prioritats, per tal de tenir clar en què volem gastar el nostre temps, i si en tenim suficient quantitat a l’hora d’assumir nous compromisos d’agenda.
El moviment slow va començar a prendre cos al 1986 quan el periodista italià Carlo Petrini va assenyalar el terme Slow Food davant la implantació d’establiments de menjar ràpid. Amb el temps han aparegut altres termes; Slow Cities, nuclis urbans que promouen l’activitat humana a l’entorn d’espais oberts sense cotxes, que fomenten el petit comerç de proximitat amb productes naturals autòctons i artesanals i que han atret un turisme culte i respectuós, i on molts veuen com llocs adients on establir la vivenda familiar. Slow Sex que promou la seducció i els jocs preliminars. Slow Work apostant per jornades laborals i vacances flexibles i complementades amb activitats lúdiques, espais de descans i relació, gimnàs, etc.. a càrrec de les empreses. L'Slow Schooling fomenta l’equilibri del temps d’aprenentatge i de joc per als infants amb uns horaris i unes activitats complementaries racionals amb la seva condició d’infants.
Si revisem les nostres activitats habituals veurem aquelles que ens creen angoixes i aquelles que ens aporten comoditat i plaer. Algunes no estaran al nostre abast canviar-les però altres sí. Sovint responsabilitzem a altres factors aliens i no a la nostra pròpia voluntat del ritme al que estem sotmesos. Cal prendre consciència de com administrem el nostre temps, ja que, en gran part, en dependrà la nostra salut física i la nostra estabilitat emocional i serem els primers beneficiaris dels redits de la nostra "inversió".

Links Slow:
http://slowdownnow.org/
http://slowfood.com/
http://slowfoodfundation.org/
http://terramadre2006.org/
http://cittaslow.net/