Cèlia Mercedes Maria Concepció Dyana Juana Núria Velia Marialva Jenifer Shuwen Maria Elena
són els noms de les onze dones assassinades per les seves parelles a Catalunya en el que va d'any. Un total de 69 a Espanya, la meitat d'elles menors de 40 anys. Però són moltes més. La violència contra les dones s’exerceix des de totes les parts del món, i en tots els estrats socials. Cal eradicar-la.
I jo que puc fer?
Condemnar públicament els actes de violència contra les dones
Eliminar les expressions masclistes del meu llenguatge
Enfrontar-me a qui fa comentaris ofensius vers les dones
No reproduir models sexistes en l’educació dels infants
Rebutjar la discriminació laboral per raó de gènere
Tractar amb igualtat als dos membres de les parelles amigues
Donar suport als partits polítics que incorporen polítiques d’igualtat en els seus programes
Donar suport a les ONGs que realitzen tasques solidaries amb grups de dones
Difondre les eines socials i institucionals de suport a les dones maltractades
Estic segur que puc fer més coses. T'agrairé que facis les teves aportacions als comentaris del bloc per tal d'anar-les incorporant.
Havies d'haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí,
quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t'havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí.
Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d'aquell juliol.
Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!-
Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa!
20 de novembre de 1975
No coneixia l’existència d’aquets poema escrit per Brossa el dia de la mort del dictador Francisco Franco fins que vaig assistir a l’acte Poètiques de resistència, somnis de llibertat organitzat pel memorial democràtic al Palau Sant Jordi, el passat mes d’octubre. El poema va ser recitat esplèndidament per l’actriu Julieta Serrano. M’agrada l’obra de Joan Brossa, i en aquest poema hi reconec l’home compromès i progressista que intuïa en altres de les seves obres.
detall de la East Side Gallery ( Berlín). Autor Ignasi Blanch
L’any 2008 vaig visitar Berlín i vaig tenir la possibilitat de retratar la part del mur que, a la seva caiguda, va servir de suport a artistes plàstics de tot el món- el català IgnasiBlanch entre ells- que celebraven la fi d'aquell despropòsit que es va anomenar murde lavergonya,convertint-lo en una galeria a favor de la tolerància i la cultura de la pau . Avui em plau recordar i compartir aquelles fotografies.
També podeu veure parts del mur i panoràmiques de la ciutat de Berlín a través d'aquest enllaç:
Una visita a l'actual Berlín us fa adonar de quina manera aquesta barrera física i política ha marca la fesomia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants.
Un dels passos fronterers que s'han recreat es el CheckpointCharlie, que compta amb un museu annex, on es recullen testimonis, molts d'ells colpidors, de com les persones intentaven passar el mur clandestinament, posant en perill la seva vida.
Aquest enllaç us permetrà fer una ullada a la zona del Checkpoint Charlie:
Durant gran part del segle XX va ser tradicional la representació de l’obra teatral de José Zorrilla, DON JUAN TENORIO lligada a la diada de Tots Sants- el primer dia del mes de novembre-. Aquesta tradició ha retornat a Badalona de la mà de les entitats de teatre amateur en una representació al teatre badaloní que porta el nom del seu autor.
Aquesta programació ha estat un encert , com ho demostra la rapidesa en que es van esgotar les localitats que el teatre oferia en les tres funcions programades. Encert que cal atribuir, també, a qui era regidor de Cultura quan es va iniciar aquesta aventura, el traspassat Jaume Vives.
L’espai Sargantana, amatent sempre a l’actualitat cultural badalonina, va programar una activitat complementaria a la representació- tal com havia fet amb Hamlet i La Maternitat d’Elna -, aquesta vegada en format xerrada de l’historiador badaloní Joan Rosàs que va ser, com totes les seves exposicions, amena, divertida i molt il·lustrativa.
La veritat és que sempre m’ha agradat aquesta obra, i fins ara, no m’he cansat de veure’l representat, quan n’he tingut ocasió, i l’he rellegida de tant en tant. Em sé de memòria alguns dels seus versos, com molta altra gent, els de /noesverdadángeldeamor/.., per suposat, i també aquells en que l’arrogància de Don Juan queda més palesa: …aquí está don Juan Tenorio,/ y no hay hombre para él./ Desde la princesa altiva/ a la que pesca en ruin barca,/ no hay hembra a quien no suscriba,/ y cualquier empresa abarca/ si en oro o valor estriba./ búsquenles los reñidores;/ cérquenle los jugadores;/ quien se precie que le ataje,/a ver si hay quien le aventaje/ en juego, en lid o en amores./…., i quan demostra el menyspreu per la virtut, l’honestedat i la justícia: …por donde quiera que fui,/ la razón atropellé,/ la virtud escarnecí,/ a la justicia burlé/ y a las mujeres vendí./ Yo a las cabañas bajé,/ yo a los palacios subí,/ yo los claustros escalé/ y en todas partes dejé/ memoria amarga de mí./…..
La representacions al Teatre Zorrilla d'aquets darrer cap de setmana han tingut, ademés d'una bona rebuda per part del públic, una digna interpretació per part dels actors, a les ordres d’una excel·lent direcció, i una posta en escena innovadora.
Els actors que han intervingut en el repartiment de les representacions al Teatre Zorrilla pertanyen a les seccions de teatre amateur de les següents entitats: Círcol Catòlic, CP Sant Josep, Cooperativa La Moral, Orfeó Badaloní, La Badalonense, S’Horabaixa, Associació Juvenil Projecte 9, Salesians i Ateneu de Sant Roc.
A la xarxa he trobat el vídeo d’una escena de El Tenorio protagonitzada per dos grans actors que, en el seu dia, van donar vida a Don Juan i a Don Luís.
Us reprodueixo el següent comunicat de premsa on s’explica la jornada en la que vaig participar, i a continuació la recepta de la meva aportació
El celler de la masia Can Canyadó acull la I Trobada Gastronòmica del VxL de Badalona i Sant Adrià
Voluntaris i aprenents van poder compartir les receptes dels diferents plats que havien elaborat
La trobada gastronòmica de dijous va ser un espai de conversa diferent per als participants en el Voluntariat per la llengua que van assistir-hi. Un dels objectius de la mostra era que els aprenents (i també els voluntaris) ampliessin i corregissin el vocabulari en català que habitualment fan servir a la cuina, al mercat o al restaurant i que ho fessin a través d’una activitat lúdica i participativa. A la mostra, a més de degustar els plats que havien fet voluntaris i aprenents (algunes de les parelles lingüístiques els havien preparat conjuntament), tothom va poder parlar sobre els ingredients i la manera d’elaborar les diferents receptes que es van presentar. Els assistents van rebre també una guia de recursos sobre gastromia elaborada per la biblioteca Can Casacuberta amb una relació dels llibres en català que s’hi poden consultar.
Els plats que es van degustar van ser molt variats, des de la típica coca de llardons catalana fins als “alfajorcitos” fets per una aprenenta uruguaiana. La mostra, segons els participants, va resultar molt enriquidora en tots els sentits.
El Voluntariat per la llengua és un programa de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i del Consorci per a la Normalització Lingüística que fomenta l’ús de la llengua catalana en les relacions personals tot posant en contacte persones que parlen habitualment català (voluntaris) amb altres que necessiten practicar-lo (aprenents). Cada parella lingüística es troba una hora a la setmana durant un mínim de 10 setmanes per parlar en català a l’hora i el lloc que convenen.
El programa funciona a Badalona i Sant Adrià des de l’any 2003 i ha format més de 650 parelles lingüístiques. L’any passat es van constituir 170 parelles i es va comptar amb la col·laboració de 28 entitats i 472 establiments. Mostra de l’èxit del programa és que els participants en el VxL van rebre el Premi Consell de Ciutat 2008 com a col·lectiu pertanyent al projecte badaloní més innovador.
Les persones que volen participar en el programa s’hi poden inscriure a través del web www.cpnl.cat/xarxa/cnlbadalona -a l’apartat Voluntariat per la llengua- i també al Servei Local de Català de Badalona (av. d’Alfons XIII, 14-16, entl. 1a), trucant al número de telèfon 93 398 46 30 (Blanca Sala o Anna Gallego) o enviant un missatge electrònic a bsala@cpnl.cat.
- llesques de pa eixut del dia abans ( si pot de llonguet millor)
- llet
- sucre
- ou
- canyella en pols
- oli
Preparació:
• Abans de tot, feu bullir la llet amb una pell de llimona i una branca de canyella per aromatitzar-la i seguidament refredeu-la.
• Remulleu les llesques de pa amb llet fins que quedin ben xopes, procurant que no es desfacin.
• Bateu l'ou en un bol i passeu-hi les llesques.
• Fregiu les llesques en una paella amb un bon raig d'oli. Quan quedin daurades pels dos costats, les traieu de la paella i les reserveu sobre un paper de cuina per escórrer l'excés d'oli.
• Passeu les torradetes, encara calentes, pel sucre.
• Finalment, serviu les llesques amb una mica de canyella en pols per sobre.
M’agrada anar al teatre. És un activitat que em plau. Potser per aquesta comunicació que diuen que hi ha entre actors i públic, la escenografia específica del teatre de repertori i, fins i tot, perquè és un acte lúdic a compartir amb gent propera i estimada.
Una de les programacions que sovint em criden l’atenció és la del Teatre Lliure de Barcelona i en especial les propostes del director Àlex Rigola. Una combinació que quasi sempre ofereix un producte excel·lent.
La darrera producció d’aquest tàndem ha estat NIXON –FROST, una obra on podem apreciar la bona feina dels actors Lluís Marco (Richard Nixon) i Joan Carreras (David Frost), la feina del genial Rigola i la cura que té El Lliure en les seves produccions.
En aquesta novel·la, l’escriptor Alfred Bosch (Barcelona 1961) relata les aventures del seu protagonista, Fèlix Dufoy, en la recerca del millor cafè. El relat, ambientat al segle XVII, ens porta a set llocs del món ben diferents, Londres, Istanbul, Aràbia, Abissínia, Negreria, França i Brasil. En aquests llocs, el protagonista aconsegueix part del seu objectiu, però també altres coneixements i experiències personals que l’ajuden a resoldre incògnites del seu passat i del seu peculiar caràcter. L’autor, a través del relat del viatge, ens descriu les dolçors i les amargors dels llocs visitats, i les mitologies associades a una infusió que aixeca passions i desvetlla la ment. Una peculiaritat d’aquesta novel·la és que cada capítol del llibre té un narrador diferent i això reforça el relat, situant-lo en el context cultural i geogràfic de cada capítol. M’agrada el cafè, tant pel seu gust i aroma com pels seus efectes. En aquesta lectura he reconegut les virtuts que per mi té el cafè, el plaer de l’aroma i del paladar, i l’estímul que aguditza els sentits. He de dir que alguns vespres la lectura m’ha desvetllat tant o més que una tassa de cafè. Aquesta novel·la va obtenir el Premi Ramon Llull l’any 2004. Un altre del títols més coneguts d’Alfred Bosch és L’AtlesFurtiu (Premi Sant Jordi 1997)
Escrits
