Juan Pujol García. Garbo

Joan Pujol Garcia va ser un mestre de l’engany i la mentida. La seva capacitat per guanyar-se la confiança de l’exèrcit alemany va ser aprofitada pels aliats per portar a terme l’acció bèl·lica més decisiva del front occidental durant la Segona Guerra Mundial, el desembarcament de Normandia.
Potser era un vividor, un mentider convulsiu, un gran actor o un idealista. Segurament era totes questes coses. El cert és que va aprofitar-se de les seves mentides per viure i per sobreviure en temps molt difícils i que va ser una peça clau per la resolució de la guerra a favor dels aliats. Va ser capaç de crear una ret fictícia d’agents pagats per Alemanya, inventar-se el contingut de gran nombre de missatges per mantenir la seva confiança i posar aquest operatiu al servei de Gran Bretanya per realitzar el gran engany, fer creure al l’exèrcit alemany que el desembarcament de Normandia era una maniobra de distracció i que l’atac important es produiria a Calais. Va ser un prestidigitador, no un espia, ni un agent secret, un gran mentider. Mai va disparar un tret, va salvar milers de vides i va ser considerat un heroi pels dos bàndols i conseqüentment, ben retribuït. Garbo va decidir, fins i tot, el lloc i el dia de la seva mort, encara que Joan Pujol Garcia continués viu.

Tot aquest entrellat és el que s’explica en el documental Garbo. El espía del director Edmon Roch, guardonat com a millor pel·lícula documental del Festival de Cine Europeo de Sevilla. El documental es basa en els relats de persones que van conèixer o estudiar el personatge, i alhora il·lustra els fets amb seqüències de pel·lícules del gènere. L’investigador i escriptor Niguel West, que va descobrir el seu amagatall a Venezuela, l’oficial d’intel·ligència del MI5 Mark Seaman, el periodista Marc Vinader i l’espia americana a Madrid, Aline Griffith ( comptesa de Romanones) ens expliquen, des del coneixement dels fets i la pròpia visió, la història del personatge.

Si aquesta història no hagués estat tant ben contrastada dubtaríem que fos real. Però estic convençut que d’enganys com aquest n’hi ha hagut, n’hi ha, i n’hi haurà sempre, que la informació ben dirigida i ben manipulada pot fer canviar l’esdevenidor natural de la història, fins i tot a fi de bé.