Així es denominen uns dolços (
loukoum) fets d’extractes de fruites i flors, sucre i fruits secs que s’elaboren i consumeixen a Turquia, juntament amb els
baklava, pasta de full farcida de fruits secs i mel, propis de celebracions com el ramadà. Però no són les úniques delícies que us pot oferir una estada a
Istanbul. La que abans era Bizanci, després va ser
Constantinoble i ara anomenem
Istanbul ( la Ben Guardada en turc) és una ciutat gran i una gran ciutat, d’espais i de moments deliciosos, porta de pas entre orient i occident, i encreuament de cultures, que té 1500 anys d’història.
Istanbul va ser declarada
Patrimoni de l’Humanitat per la UNESCO l’any 1985.
Pot semblar-vos deliciós contemplar les cúpules i els minarets de les seves mesquites des de la Torre Gàlata o veure anar i venir els petits vaixells pel
Haliç ( el corn d’or) des de qualsevol de les atalaies que la ciutat ofereix, com també ho pots ser passejar pels seus basars més coneguts- l’Egipci (
Misir)o de les especies i el Gran Basar (
Kapalıçarsı ), seguit d’un bany turc a un antic
hammam que no sigui cap dels recomanats a les guies turístiques.
Hi ha un
Istanbul imprescindible pel visitant, conformat per la basílica de Santa Sofia, que ara és museu-
anteriorment basílica cristiana i mesquita- el Palau de
Topkapi, amb els seus patis enjardinats, el seu
Harem, les estances oficials i el sumptuós tresor exposat, les mesquites del sultà
Ahmed ( Mesquita Blava), i de
Solimà, les cisternes de
Yerebatan, la
Torre Gàlata, així com el palau de
Dolmabahçe, darrera residència dels sultans otomans, i està clar, els basars i les
lokantas ( cases de menjars) on degustar el
kebab en totes les seves variants. Però on jo més he gaudit de les delícies de la ciutat ha estat en espais menys obvis.
He tornat a
Istanbul desprès de 20 anys de la meva primera estada, acompanyat del meu bon amic
Juan, -per ell era la primera vegada- i em sembla, que no serà la darrera, ja que ens ho em passat molt bé. He pogut apreciar canvis a la ciutat, la majoria positius, com són una millor xarxa ciutadana de transport, bons equipaments sanitaris públics i a l’hostaleria, l’esperit de servei de la policia, i d’altres d’
inevitablement no tant positius com és la
massificació turística i de
col·leccionistes de fotos a l’entorn de determinats punts de la ciutat. Pel que fa a l’aspecte extern i l’actitud de la gent he observat un
significatiu augment del vestuari de tradició islàmica en la població femenina jove, mentre que els homes han abandonat el tradicional bigoti i opten per una imatge més esportiva que tendeix a la
metrosexualitat. He quedat sorprès per la
impressionant i extensa col·lecció del
Museu Arqueològic, la modernitat dels seus criteris expositius, i la qualitat i varietat del que s’hi exposa.
En aquesta darrera estada, les meves particulars delícies turques han estat passejar per la zona d’antiquaris i brocanters dels barris de
Galatasaray i les botigues d’instruments musicals del barri de
Pera, barrejar-me amb els pelegrins de
Eyüp ( la tomba del
portaestendard del profeta), on acudeixen nens vestits de prínceps per la seva confirmació en la fe, i recórrer les parades de llibres annexes, amb tota varietat d’edicions de l’Al
Corà, transitar pel mercat adjacent a la mesquita de
Fatih- una zona gens turística-, a l’avinguda
Itfaiye, al peu de
l’aqüeducte de Valens, on les mestresses de casa escullen la millor peça de xai i es proveeixen de condiments culinaris,
especialment aquests dies en que el ramadà propicia celebracions familiars semblants al nostre Nadal. També, perdre’m pels carrers
peatonals que surten a banda i banda de l’avinguda
Istiklâl on, de dia, junt al
Passatge de les Flors hi ha el mercat de peix fresc i salaons, tes i les omnipresents especies, mentre que, a partir de mitja tarda, hi ha tot de petits bars amb terrassa on les diferents tribus urbanes es troben per veure cervesa local (
Efes) i begudes enllaunades, tot escoltant música moderna turca i
internacional a
considerable volum, fins ben avançada la nit. Una altra delícia- retrobada en aquest cas- ha estat la
possibilitat d’
aïllar-me del soroll i l’activitat urbana, endinsant-me dins d’un
külliye (complex
socireligiós, pertanyent a alguna mesquita), ara convertits en centres culturals on hi ha una
madrassa (escola alcorànica), un
asil ( centre comercial d’artesania), un
kervansaray ( antic allotjament per a camells i magatzem) on de manera relaxada es pot gaudir d’un suc de fruita, un
çai (té turc), un cafè turc, un
ayran ( beguda de iogurt de llet d’ovella )- mai begudes alcohòliques-, fumar amb
narguil ( pipa d’aigua) diversos tabacs aromatitzats, jugar a la
tavla, reclinat en seients entapissats de
kilim o veure una exposició temporal d’art modern, a prop de la reixa d’un antic cementiri, o bé sota l’ombra d’una immensa parra, com és el cas de la cèntrica
Beyazit Camii, just a tocar del Gran Basar.
Ser a
Istanbul en època de ramadà m’ha donat l’oportunitat de veure les fires que s’instal·len a diferents indrets de la ciutat per reunir la gent a l’hora de trencar el dejuni ( posta de sol). En concret, la de la zona de
Sultà Hamet, on l’oferta gastronòmica atrau a nombroses famílies i colles de joves que comparteixen àpat en taules i bancs situats per l’ocasió on era l’antic hipòdrom romà ( entre Santa Sofia i La Mesquita Blava ), i on, durant tota la tarda, l’olor de les cuines va fent salivera al pobres dejunats que guarden taula, la majoria dones i nens. També en motiu del ramadà la zona de la Plaça
Taksim s’omple de gent que acudeix als concerts, públic i gratuïts, per la populosa i
peatonal avinguda
Istiklâl, plena de comerços,
lokantas i carretons de menjar- musclos bullits, castanyes acuradament pelades i panotxes a la brasa-, que apareixen i desapareixen segons la proximitat de la policia- i on gent de totes edats i estils transita, tot esquivant el tradicional tramvia de fusta i els incomptables taxis moderns que la travessen, sense que es produeixin gaires incidents.
El que més m’agrada d’
Istanbul és el seu
cosmopolitisme- potser dels més antics del món-, i també que tothom pot fer seva la ciutat segons els seus interessos, l’arqueològic, l’històric, el gastronòmic, el consumista, el lúdic.......
Espero no trigar 20 anys més a gaudir d’una nova estada a
Istanbul.
Si voleu saber-ne més:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul 
No us passa que sovint teniu més llibres que prestatges per acollir-los?. A mi això em passa des de fa molt temps. Gran part dels llibres que conservo són novel·les que he llegit i que segurament, salvant algunes excepcions, no tornaré a llegir.
Entrades
