divendres, 6 de novembre de 2009

9 de novembre de 2009. 20 anys de la caiguda del Mur de la Vergonya


detall de la East Side Gallery ( Berlín). Autor Ignasi Blanch

L’any 2008 vaig visitar Berlín i vaig tenir la possibilitat de retratar la part del mur que, a la seva caiguda, va servir de suport a artistes plàstics de tot el món- el català Ignasi Blanch entre ells- que celebraven la fi d'aquell despropòsit que es va anomenar mur de la vergonya, convertint-lo en una galeria a favor de la tolerància i la cultura de la pau . Avui em plau recordar i compartir aquelles fotografies.

També podeu veure parts del mur i panoràmiques de la ciutat de Berlín a través d'aquest enllaç:

Una visita a l'actual Berlín us fa adonar de quina manera aquesta barrera física i política ha marca la fesomia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants.

Un dels passos fronterers que s'han recreat es el Checkpoint Charlie, que compta amb un museu annex, on es recullen testimonis, molts d'ells colpidors, de com les persones intentaven passar el mur clandestinament, posant en perill la seva vida.


Aquest enllaç us permetrà fer una ullada a la zona del Checkpoint Charlie:

http://www.stadtpanoramen.de/berlin/checkpoint_charlie.html

5 comentaris:

  1. Molt interessant, Josep Mª.
    Recordo que et va agradar molt aquest viatge. La visita d'aquesta ciutat és una altra assignatura pendent que tinc. A veure quan hi vaig!

    ResponElimina
  2. Uns qunts enllaços més sobre el tema!

    http://www.tv3.cat/videos/400299

    http://blogs.ccrtvi.com/berlinany20

    http://www.monografias.com/trabajos/muroberlin/muroberlin.shtml

    http://www.berlin.de/mauer/index.es.html

    http://www.xtec.cat/~aguiu1/calaix/021mur.htm

    ResponElimina
  3. ...I aquesta per a fer el teu grafitti!!

    http://www.tv3.cat/murdeberlin/grafiti.htm

    (Totes extretes del full de recursos del Centre de Recursos Pedagògics de Badalona)

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies Carmen.
    Tant de bo caiguin aviat els murs que encara queden.

    ResponElimina
  5. Va caure un mur, i tots creiem, -què joves erem!-, que no se n'alçaria cap altre.
    I el món, seguim alçant murs...
    Quina història més estranya la de la raça humana!

    ResponElimina