doble raser

Quan el president del Parlament de Catalunya, per tal de fer menys feixucs els trasllats diaris de la feina al seu domicili (Barcelona- Reus) , va voler fer certes millores al vehicle oficial que té destinat. Reformes que propiciaven el seu confort i també la seva capacitat per fer-hi feina, nombroses veus van alçar-se per acusar-lo de malgastador, i molt poques en la seva defensa. En el seu dia, el president del parlament va cedir a l’opinió publicada i va fer retirar les reformes del seu vehicle per tal d’acontentar a tothom. Cal senyalar que la titularitat del vehicle no era seva, per tant, les millores eren sobre un bé públic destinat a l’ús de qui ostenta la titularitat del càrrec.
D’altra banda, el president del govern d’Espanya, per raó del seu càrrec, viatja als Estats Units on ha de complir una atapeïda agenda oficial ( l'assemblea de l'ONU i el G-20). Les seves obligacions el tenen apartat sovint del seu nucli familiar més íntim i li creen dificultats per conciliar la seva vida laboral i familiar. Amb aquest argument s’ha justificat que a l’esmentat viatge oficial s’hi acompanyi de la seva esposa- que té un paper dins el protocol- i de les seves filles, que no en tenen cap. Tinc seriosos dubtes que en un viatge oficial el president gaudeixi de moments de lleure per dedicar a la seva família i que el marc sigui l’adequat.
D’aquesta manera les noies Rodríguez-Espinosa podran gaudir d’un viatge, com molts adolescents espanyols voldrien fer i no podran fer mai, amb unes condicions de confort i seguretat fora de mida, i a càrrec de la despesa pública.
Mentre el president Benach va ser presentat com un malgastador i sibarita de la comoditat, el president Rodríguez-Zapatero es presenta com un pare víctima de la seva feina, que s’ha emportat les seves filles a l’altra banda de d’atlàntic per poder fer vida de família. Em sembla que hi ha un doble raser a l’hora de mesurar, i que en aquest cas el raser també té denominació d’origen (nacional), tot i que l’origen i la titularitat dels diners és la mateixa, la nostra butxaca.
Sé que parlem de la xocolata del lloro pel que fa a la despesa pública d’aquestes institucions, no obstant, en tant que ciutadà que observa el que l’envolta, no deixo de treure’n les meves conclusions. Si, en el seu dia vaig trobar desmesurada la crítica al president del Parlament de Catalunya i vaig lamentar que desfés els canvis, ara em sembla descarada i prepotent l’actitud de manca de pudor del president del govern d’Espanya, que diu que és d’esquerres i progressista, i que és molt semblant a la que va tenir Aznar en el casament de la seva filla a El Escorial.
Abusar dels privilegis del càrrec i del nom familiar porta a generar actituds que esdevenen, com a poc, immorals i fins i tot delictives, com és el cas de qui actualment porta el cognom dels seu avantpassat, l’il·lustre fundador de l’Orfeó Català.