Un referent dins del calendari anual és la Setmana Santa que, tot i el seu ball de dates- el Dijous Sant ha de coincidir amb lluna plena-, per la seva associació a les vacances marca fites en el mon educatiu i laboral a més del litúrgic.
Aquesta setmana- de 9 dies a Catalunya- té un origen confessional, tal com el seu nom indica, malgrat que la seva celebració s’ha laïcitzat, com la majoria de festes que celebrem, tot i que en resten símbols que recorden el seu origen, que perduren i que fins i tot es fomenten.
Un d’aquest símbols és el palmó o la palma, que les padrines regalen als seus fillols perquè el llueixin el Diumenge de Rams a la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem. La tradició popular associa aquest dia també al fet d’estrenar vestuari primaverenc.
Avançant en la setmana arribem a les desfilades processionals amb llum de ciri i olor de cera, que en moltes poblacions esdevenen d’interès turístic i que es consideren part del patrimoni cultural immaterial, donat que aquestes desfilades, - alhora que per uns és un acte de penitència espiritual i una manera de testimoniar la fe- son també una mostra de l’art i de la imatgeria religiosos. A Badalona el tret més característic és el Record i Memòria com a cant únic de la Processó del Silenci de dijous.
La setmana conclou curiosament el Dilluns de Pasqua de la manera més dolça possible. Ara son els padrins qui regalen la mona als seus fillols. Un pastís que sol contenir una figura de xocolata, de forma més o menys artística, converteix l’infant en el protagonista de l’àpat familiar d’aquesta festivitat. La imaginació dels comerciants del ram de les llaminadures ens ho recorden amb els seus espectaculars aparadors des de uns quants dies abans.
Amb espiritualitat o sense, a casa o de viatge, amb padrins de veritat o de mentida, aquest símbols us marcaran el devenir de la setmana. Que cadascú prengui el que més li convingui!.
Aquesta setmana- de 9 dies a Catalunya- té un origen confessional, tal com el seu nom indica, malgrat que la seva celebració s’ha laïcitzat, com la majoria de festes que celebrem, tot i que en resten símbols que recorden el seu origen, que perduren i que fins i tot es fomenten.
Un d’aquest símbols és el palmó o la palma, que les padrines regalen als seus fillols perquè el llueixin el Diumenge de Rams a la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem. La tradició popular associa aquest dia també al fet d’estrenar vestuari primaverenc.
Avançant en la setmana arribem a les desfilades processionals amb llum de ciri i olor de cera, que en moltes poblacions esdevenen d’interès turístic i que es consideren part del patrimoni cultural immaterial, donat que aquestes desfilades, - alhora que per uns és un acte de penitència espiritual i una manera de testimoniar la fe- son també una mostra de l’art i de la imatgeria religiosos. A Badalona el tret més característic és el Record i Memòria com a cant únic de la Processó del Silenci de dijous.
La setmana conclou curiosament el Dilluns de Pasqua de la manera més dolça possible. Ara son els padrins qui regalen la mona als seus fillols. Un pastís que sol contenir una figura de xocolata, de forma més o menys artística, converteix l’infant en el protagonista de l’àpat familiar d’aquesta festivitat. La imaginació dels comerciants del ram de les llaminadures ens ho recorden amb els seus espectaculars aparadors des de uns quants dies abans.
Amb espiritualitat o sense, a casa o de viatge, amb padrins de veritat o de mentida, aquest símbols us marcaran el devenir de la setmana. Que cadascú prengui el que més li convingui!.
Entrades
Ai!! Aquelles fotos en blanc i negre dels germans i germanes portant la palma o el palmó, tots mudats primaveralment encara que el temps no acompanyés! ...Entranyables! A Saragossa penjàvem llaminadures de la palma....que no arribaven a la Missa de Rams!
ResponElimina