Aquesta darrera setmana hem sabut l’esperada, però no desitjada notícia de la vostra marxa de la formació política que fins ara compatíem. No és una bona notícia, però comprenc que ha estat lògica i que fins i tot ens ajudarà a tots en les nostres iniciatives polítiques futures.
No conec personalment Joan Carretero ni molts altres que l’han seguit o el seguiran, per tant la seva marxa em dol com a companys de partit que eren. Altres companys amb qui sí que comparteixo més coses han seguit també els seus passos, son amics, gent amb qui he debatut moltes vegades, ens apreciem, ens aturem pel carrer per saludar-nos i preguntar-nos com ens va? i amb qui encara seguirem compartint moltes coses. Hem fet militància independentista, ens hem emocionat i ens hem donat suport en moments adversos. També hem discrepant fins el punt que algú pot pensar que ja no som tant amics i que no ens apreciem amb la mateixa intensitat. Res més lluny de la realitat!.
El que vull dir és que els uns i els altres continueu sent els meus companys. Tots tenim el mateix anhel per una Catalunya lliure, encara que potser no compartim l’estratègia a seguir per aconseguir-ho.
Estic segur que el dia que els nostres desitjos d’una Catalunya plenament sobirana s’acompleixin ens emocionarem amb la mateixa intensitat, que riurem i plorarem plegats i ho celebrarem junts.
Francesc, Teresa i Miquel, teniu tot el meu respecte i penso que vosaltres em respecteu de la mateixa manera. Em dol no ser colze a colze amb vosaltres en el dur camí que hem iniciat, però sé que anem en la mateixa direcció i que al final del camí ens seran igual les pedres amb les que haurem ensopegat i les flaqueses que haurem patit, perquè som la bona gent que estima la terra que trepitja i que estima a qui se la estima.
No conec personalment Joan Carretero ni molts altres que l’han seguit o el seguiran, per tant la seva marxa em dol com a companys de partit que eren. Altres companys amb qui sí que comparteixo més coses han seguit també els seus passos, son amics, gent amb qui he debatut moltes vegades, ens apreciem, ens aturem pel carrer per saludar-nos i preguntar-nos com ens va? i amb qui encara seguirem compartint moltes coses. Hem fet militància independentista, ens hem emocionat i ens hem donat suport en moments adversos. També hem discrepant fins el punt que algú pot pensar que ja no som tant amics i que no ens apreciem amb la mateixa intensitat. Res més lluny de la realitat!.
El que vull dir és que els uns i els altres continueu sent els meus companys. Tots tenim el mateix anhel per una Catalunya lliure, encara que potser no compartim l’estratègia a seguir per aconseguir-ho.
Estic segur que el dia que els nostres desitjos d’una Catalunya plenament sobirana s’acompleixin ens emocionarem amb la mateixa intensitat, que riurem i plorarem plegats i ho celebrarem junts.
Francesc, Teresa i Miquel, teniu tot el meu respecte i penso que vosaltres em respecteu de la mateixa manera. Em dol no ser colze a colze amb vosaltres en el dur camí que hem iniciat, però sé que anem en la mateixa direcció i que al final del camí ens seran igual les pedres amb les que haurem ensopegat i les flaqueses que haurem patit, perquè som la bona gent que estima la terra que trepitja i que estima a qui se la estima.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada