divendres, 10 d’abril de 2009

animalades del llenguatge



Com a la cançó popular en que la fadrina va la font ...... refilant com un ocell i saltant com una daina, molt sovint en el nostre llenguatge quotidià usem expressions que comparen les nostres virtuts, defectes i actituds amb les dels animals,
Així diem que algú és un porc referint-nos a qui no es renta sovint o bé té un comportament deslleial, i diem marrà o bé gos a aquell que és mandrós; que és un ase, un burro o un ruc per referir-nos a algú poc intel·ligent o molt tossut; de ser poc valent en diem ser un gallina, animal a qui també s’atribueix ser molt puta; de la gasiveria en diem ser un rata o un arna i a acumular tresors ser una garsa; als ingenus els diem que son uns pardalets ( n'hi ha que en tenen al cap ple); de la bona fe i la conformitat en diem ser un be o un xai, ben diferent de ser un cabró o d’estar com una cabra que també son animals llanuts; si t’engreixes et posaràs com una vaca i no seràs escorredís com una anguila, però si estàs fort seràs un toro; no estan ben vistos els esquirols, els talps, els voltors ni els falcons a la feina i els negocis, on hi ha taurons; si ets massa fi et diran marieta; es pot ser molt mono i no fer gens el mico; si ets sagaç et diran guineu o llop i si ets espavilat diran que ets un estornell. Si no en saps res diran que estàs peix i que no tens memòria d’elefant, encara que treballis com una formigueta.
Pots fer el papallona, xerrar com una cotorra i repetir-ho com un lloro, estar content com un pinsà, posar-te vermell com una gamba, arrossegar-te com un cuc, molestar com un borinot, amagar el cap sota l’ala i portar banyes, donar peixet als contrincants, fer que això porti cua i que no et facin l’abraçada de l’ós. Potser ets un animal polític. Si estàs sol com un mussol pots fer volar coloms i fer bestieses o roncar com un lleó quan dormis i fer olor de tigre. Si ets mare potser has parit com una conilla i et comportes com una lloca. De vegades ets un gall de panses, cagues com un ànec, nades com un peix o saltes com una granota, t’arrossegues com un llimac, prens el sol com un llangardaix i refiles com un canari per no avorrir-te com una ostra o amagar el cap com un estruç.
Sé que en aquest bestiari literari hi barrejo animals amb insectes, en la confiança que em disculpareu la llicència. Tampoc renuncio als barbarismes que reforcen sovint el meu llenguatge quan m’he d’empassar un “sapu”, dir que algú és un “pàjaru”, tot i que sé que dir-ho canta com una “almeja”.
Sense ànim de ser un corcó ho acabo aquí, conscient que em deixo al teclat molts més exemples dels que la vostra paciència suportaria, però que us convido a incloure aquells que vulgueu als vostres comentaris.



1 comentari:

  1. M'ha semblat genial, Josep Mª!! Són d'aquelles coses que de tan quotidianes i familiars no t'atures a pensar, i que quan un altre ho fa per tu, flipes i et meravelles. M'ha agradat molt.

    ResponElimina