divendres, 24 d’abril del 2009

225.000€...i olé!

La Feria de Abril de Catalunya és una expressió de la cultura andalusa subvencionada per les institucions públiques catalanes. En total s’hi destinen 225.000€, provinents de la Generalitat de Catalunya ( 90.000), la Diputació de Barcelona ( 50.000) i de l’Ajuntament de Barcelona ( 85.000), que sumats a altres subvencions menys explícites, surten de la nostra butxaca per ficar-se a les de no sabem qui, sense el benefici comunitari que suposadament que hauria de tenir qualsevol despesa de diner públic.

Totes les manifestacions culturals foranies son benvingudes a Catalunya com a mostra i reconeixement de la nostra pròpia diversitat social. Tot i amb això, en un moment en que al nostre país l’encontre de diferents cultures s’ha convertit en un fet quotidià, no té sentit potenciar únicament una cultura, què no tant sols no està en perill de desaparèixer, sinó que a demés compta amb institucions dins de l’estat espanyol i la nació d’origen per recolzar-la.

L’actual Feria de Abril que es fa a Barcelona és un “xiringuito” creat pels senyors de la FECAC (Federació d’Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña) que especula amb les llicencies per obrir casetas i la presència en exclusiva de determinats productes de consum. A la Feria que es fa a Catalunya el màxim exponent de la cultura andalusa és el beure, el menjar i el ball. Penso que la cultura andalusa és molt més que tot això, que es mereix més respecte i que per tal despropòsit no s’ha de destinar ni un euro dels diners públics. Entitats com Els Altres Andalusos ho denuncien constantment i s’oposen a la celebració d’aquest esdeveniment. Els polítics (tots) cedeixen a la repercussió mediàtica que té La Feria amb molt poc coratge per desmarcar-se d’aquesta inèrcia.

L’edició catalana de la Feria de Abril tampoc és fidel al seu paradigma sevillà, que a base de filtrar l’assistència de públic a las casetas, reprodueix molt sovint les clàssiques diferencies entre les classes socials. Molts dels que aquí hi assisteixen lliurement veurien restringida la seva entrada a l’autentica de Feria de Abril de Sevilla. Potser aquest és el tret diferencial que Catalunya hi aporta, a part dels diners és clar, i d’alguna senyera, perquè no sigui dit. A les darreres edicions, per tal d’atraure més públic consumidor de canya i peix fregit, s’hi ha escoltat tota mena de música d’actualitat- tipus dels 40 principales- atraient així nous clients llatinoamericans i asiàtics.

Estic a favor de qualsevol expressió cultural, lligada ó no a col·lectius de ciutadans que es signifiquin per un origen geogràfic, una cultura o un estil de vida, sempre que aquestes manifestacions compleixin uns requisits de qualitat i de projecció social positiva per a tothom, i no entenc que avui en dia fomentem models suposadament culturals totalment obsolets en ares d’una suposada integració.

Cal fer esforços per tal que la cultura que ens és pròpia, que sí està amenaçada pels efectes de la globalització i l’agressió constant de l’espanyolisme més ranci, esdevingui un factor d’integració social per aquells que tenen altres orígens culturals i ens permeti ser una societat que avança cohesionada cap un futur millor i no malgastar recursos i energies en allò que pretén posar etiquetes de denominació d’origen amb finalitats excloents.

1 comentari:

  1. Dec ser de les poques persones que no han anat mai a aquesta "Feria de abril de Catalunya"!
    No estava al cas d'aquesta entitat Els Altres Andalusos. He entrat a la seva pàgina, he llegit el manifest...m'he posat al dia, vaja. Moltes gràcies!

    ResponElimina