Sant Lluís és un poble de prop de 5000 ànimes al sud de l'illa de Menorca, de cases de poca alçada i façanes emblanquinades presidides per un campanar que esdevé un bon referent paisatgístic. Sant Lluís és un lloc amable pel visitant.
El darrer cap de setmana del mes d'agost, se celebren les seves festes locals. Moltes vegades na Laura i en Ramon m'havien convidat a ca seua per festes, i finalment aquest any he decidit gaudir-les juntament amb ells i na Montse que, com jo, venia de Badalona per l'esdeveniment. He de fer constar que l'hospitat d'aquesta parella és reconeguda a tota l'illa.
En anar i venir de gent durant els actes de ses festes ha fet que pogués constatar com són d'afectuosos els amics d'en Ramon i na Laura, que ja havia conegut en altres ocasions, i la cordialitat de sa gent menorquina i santlluisera. Amb Miquel i Marilen, Giovanni i Piera, amb Lluís i Maricarmen, Marga i Víctor, també amb Anna i Pedro, na Teresa i en Juanin i na Tere, Melis, Rafita, Miau i molts altres hem compartit menjades i begudes a tota hora, tant a ca Laura en Es Cos, a La Rueda, a La Bolla i a sa samba d’es Pla de la Sa Creu abillats amb les samarretes i polos de Sa Musclera.
He gaudit es jaleo, i de l'habilitat d'ets caixers (genets i amazones) per fer dansar ets cavalls menorquins i lluir estampa en es caragol i sa qualcada, formada pel caixer batle, en representació del poder civil, la capellana (el capellà), que representa l'estament eclesial, i altres genets del poble i convidats, alguns joves i d'altres d'edats avançades. Crida l'atenció la figura del fabioler, persona que a lloms d'un ruc obre pas a la comitiva tocant el jaramillo i el tambor. I també he gaudit de la programació que la societat Sa Vessa Mos Fot organitza a peu de carrer amb l'immens entrepà de sobrassada que ofereixen a tothom, ets seus cants i la gràcia de sa carrossa a sa desfilada. M'ha impressionat especialment el moment de sa samba, en acabar es jaleo, en que una catarsi col·lectiva fa que saltem tots junts, mans enlaire, al compàs de músiques populars i a les ordres del director de la Banda de Migjorn, tot suant cervesa i pomada ( gin amb llimonada) prèviament ingerida en grans quantitats .
Les diverses festes locals són un atractiu més d’una illa que té platges, caletes, monuments megalítics, racons únics i una bona gastronomia, on gaudir d’una bona estada i on jo hi tinc uns amics bons i generosos.
El darrer cap de setmana del mes d'agost, se celebren les seves festes locals. Moltes vegades na Laura i en Ramon m'havien convidat a ca seua per festes, i finalment aquest any he decidit gaudir-les juntament amb ells i na Montse que, com jo, venia de Badalona per l'esdeveniment. He de fer constar que l'hospitat d'aquesta parella és reconeguda a tota l'illa.
En anar i venir de gent durant els actes de ses festes ha fet que pogués constatar com són d'afectuosos els amics d'en Ramon i na Laura, que ja havia conegut en altres ocasions, i la cordialitat de sa gent menorquina i santlluisera. Amb Miquel i Marilen, Giovanni i Piera, amb Lluís i Maricarmen, Marga i Víctor, també amb Anna i Pedro, na Teresa i en Juanin i na Tere, Melis, Rafita, Miau i molts altres hem compartit menjades i begudes a tota hora, tant a ca Laura en Es Cos, a La Rueda, a La Bolla i a sa samba d’es Pla de la Sa Creu abillats amb les samarretes i polos de Sa Musclera.
He gaudit es jaleo, i de l'habilitat d'ets caixers (genets i amazones) per fer dansar ets cavalls menorquins i lluir estampa en es caragol i sa qualcada, formada pel caixer batle, en representació del poder civil, la capellana (el capellà), que representa l'estament eclesial, i altres genets del poble i convidats, alguns joves i d'altres d'edats avançades. Crida l'atenció la figura del fabioler, persona que a lloms d'un ruc obre pas a la comitiva tocant el jaramillo i el tambor. I també he gaudit de la programació que la societat Sa Vessa Mos Fot organitza a peu de carrer amb l'immens entrepà de sobrassada que ofereixen a tothom, ets seus cants i la gràcia de sa carrossa a sa desfilada. M'ha impressionat especialment el moment de sa samba, en acabar es jaleo, en que una catarsi col·lectiva fa que saltem tots junts, mans enlaire, al compàs de músiques populars i a les ordres del director de la Banda de Migjorn, tot suant cervesa i pomada ( gin amb llimonada) prèviament ingerida en grans quantitats .
Les diverses festes locals són un atractiu més d’una illa que té platges, caletes, monuments megalítics, racons únics i una bona gastronomia, on gaudir d’una bona estada i on jo hi tinc uns amics bons i generosos.
No us passa que sovint teniu més llibres que prestatges per acollir-los?. A mi això em passa des de fa molt temps. Gran part dels llibres que conservo són novel·les que he llegit i que segurament, salvant algunes excepcions, no tornaré a llegir.
Entrades
