Som molts

Quan es parla de minories sovint sembla que es parli de petits grups, exòtics i extemporanis, gent rara i aïllada de la norma. En democràcia, ja se sap, la majoria és la que imposa governs i lleis, i defineix territoris.

Faig aquestes afirmacions perquè sovint em sento que formo més part de moltes minories que no pas d’una gran majoria. M’enganya el fet que els meus no hagin guanyat mai unes eleccions amb rotunditat i tinc la sensació que el que jo vull va a contracorrent dels esdeveniments.
Estic convençut que això que em passa a mi li passa a molta altra gent, no sé si a la majoria, però segur que a molts. Perquè som molts els que volem canviar les coses i potser no som tants els que estem disposats a esforçar-nos perquè sigui així.

Som molts els que pensem que la democràcia és molt més que un joc d’aritmètiques electorals i que governar exigeix una ètica i una estètica. Molts pensem que el respecte es guanya i no s’imposa i l’exercici de l’autoritat ha de tenir forçosament el component de servei públic. Som molts els que pensem que en una societat moderna, avançada i progressista no pot existir cap mena de discriminació social i que la igualtat d’oportunitats ha d’estar garantida. Som molts els que pensem que no hi ha progrés comunitari si atenta contra el progrés de les persones. Som molts els que pensem que la riquesa no pot ser fruit de l’explotació i l’especulació, que s’ha de redistribuir i que la solidaritat és un signe de civilització. Som molts els que pensem que la cultura va més enllà del saber i del coneixement, que aporta identitat i cohesiona la societat. Som molts els que pensem que el treball és un dret i que ha de tenir una compensació digna fora de qualsevol circumstància econòmica. Som molts els que pensem que un urbanisme planificat racionalment contribueix al civisme i la pau social. Som molts els que pensem que els poders públics han de garantir l’accés a una sanitat de qualitat, a una vellesa i una mort digna. Som molts els que ens sentim responsables de l’educació de les generacions futures. Som molts els que pensem que la ciència ha d’estar al servei de les persones aportant-nos progrés i dignitat. Som molts els que pensem que els recursos naturals són limitats i que la riquesa natural del planeta no s’ha de malmetre. Som molts els que pensem que el futur ens pertany a tots aquells que estem disposats a construir-lo i també a aquells que no vulguin participar en la seva construcció. Som molts els que pensem que l’origen i la cultura dels nostres veïns no són obstacles per avançar i progressar junts. Som molts els que pensem que la laïcitat institucional és la millor manera de garantir la llibertat de creences i el respecte a la llibertat de consciencia. Som molts els que creiem amb la solidaritat entre territoris però rebutgem l’espoli que ofegui els nostre desenvolupament. Som molts els que ens sentim part d’una identitat amb dret a decidir el seu futur, la manera d’ organitzar-nos i d’establir de quina manera ens volem relacionar amb altres comunitats.Som molts els que preferim ser ciutadans abans que súbdits.

Quan veig que som molts els que volem tot o part d’això que he anat dient ja no em sento sol ni exòtic ni extemporani. Tant sols cal que reconegui en altres les mateixes inquietuds i, si pot ser, unint les nostres capacitats i habilitats, fer visible i mesurable aquesta majoria que penso que som.