L’agredolç del comiat

Ha arribat el moment d'abandonar l’espai on he dut a terme la meva activitat laboral durant els darrers 8 anys com assessor designat per Esquerra dels dos càrrecs electes que han representat la formació durant els mandats 2003-2007 i 2007-2011 a l'Ajuntament de Badalona. He estat un d’aquest càrrecs de lliure designació tant criticats, un d’aquest que diuen que n’hi ha masses, que no se sap el que fan i que cobren massa.

A l’hora que buidava calaixos, armaris i carpetes, feia còpies pel propi arxiu, fent desaparèixer qualsevol rastre personal de l’espai físic que he ocupat, apareixien records i sentiments de tota mena, bons, dolents i agredolços pel que fa a l’acció política i també de les relacions personals i laborals d’aquesta etapa de la meva vida.

Recordo el juliol de 2003, quan Jaume Vives va ser el primer regidor d’ERC al consistori des de la guerra civil, juntament amb en Mateu Chalmeta , i va confiar amb mi per assistir-lo en les tasques de la regidoria de Drets Civils i Convivència, llavors ja contemplava com a possible el que avui està passant, no sabia quan duraria ni què cobraria i tenia una lleu idea de les obligacions que contreia, poc més enllà de ser fidel als postulats polítics d’ERC, la voluntat de servei a la ciutat i ser lleial a qui em feia confiança. Era un moment il•lusionant i farcit de compromís personal. Res va ser fàcil ni planer. No vaig tenir taula ni ordinador fins desprès de passats uns mesos- no hi havia pressupost per dotar-nos d’aquest instruments de treball, deien -. Varem haver d’esperar l’aprovació del proper pressupost municipal per poder fer quelcom propi de les competències de la regidoria, a banda de les competències del departament de Consum que se li havien adscrit. L’entrada d’ERC a l’ajuntament va sobtar molta gent i hi havia que ens veia com quelcom exòtic.

Durant quatre anys vaig ser coordinador de l’àmbit de Govern, adscrit a la regidoria de Drets Civils i Convivència, essent alcaldessa Mayte Arqué. Els quatre anys següents he estat coordinador de l’Àrea de Cultura i Patrimoni Cultural sota el comandament de Jaume Vives fins l’agost de 2009 i després de Mateu Chalmeta que el va substituir en el càrrec després del seu traspàs, i amb els alcaldes, primer Mayte Arqué i Jordi Serra successivament.

He de dir que en el cos tècnic i jurídic de la casa he trobat més col•laboració i bon tracte que no pas hostilitat i entrebancs, encara que moltes vegades se’ls demanava coses poc freqüents fins aleshores i que responien a la manera de fer que la gent d’ERC pensàvem que era l’adient.

La gestió del dia a dia, l’ampli ventall de l’activitat política i la versatilitat de les matèries tractades m’ha aportat coneixements i habilitats que no tenia, i m’ha fet créixer com a persona. He pogut participar en jornades, seminaris i fòrums, comissions i grups de treball que m’ha donat punts de vista nous. He procurat posar aquest capital intel•lectual de contactes i coneixences al servei de la ciutat en l'exercici de les meves funcions, tot i que, ara ja forma part del meu patrimoni personal i l’àmbit per compartir-ho és un altre.

Al despatx buit de personalitat l’únic testimoni de la meva estada és la planta que no m’he endut a casa perquè aquest ha estat el seu espai i on, segurament, seguirà aportant bellesa i vida, si està ben cuidada. Amb els armaris i els calaixos buits, amb la taula i l’ordinador nets, he fet una roda de comiat de les persones amb qui he treballat i marxo de la casa gran amb el sentiment de que no he traït ni les idees ni la confiança que m’hi van fer entrar el primer dia, amb el sentiment agredolç d’haver fet i de no poder seguir fent.

La imatge que il•lustra aquest escrit ha estat extreta de http://adamar.org/ivepoca/node/617