
No podem oblidar, però, que hi ha sectors no productius que també generen ocupació i que patiran i ja pateixen retallades substancials en el seu proveïment, i com a conseqüència hauran d’”aprimar-se”. Em refereixo a l’ensenyament i als serveis de salut. Els retalls en els serveis sanitaris afectaran les prestacions, per tant també les plantilles i el personal de substitució en casos de baixes laborals i vacances. Això abocarà a un col•lectiu a recorre a les prestacions per atur i a deixar de cotitzar, o sigui, no ingressem i augmentem la despesa. Pel que fa a l’ensenyament, tres quartos dels mateix. Si a tot això hi afegim que cada any surten de les nostres universitats més persones preparades per exercir en aquests camps, resulta que fem un flac favor a totes aquelles famílies que ha apostat per la formació dels seus fills i filles.
Si bé és cert que ambdues professions, la docent i la sanitària, no tenen només els serveis públics com a sortida laboral, al veure’s el sector públic afeblit, el sector privat surt beneficiat i pot imposar condicions laborals i de contractació que l’afavoreixin, però lesives per als professionals.
Evidentment les retallades pressupostàries en sanitat i educació afavoreixen el sector privat, tant per l’augment de places escolars concertades en detriment de la construcció d’escoles i augment de línies escolars, com en el sector sanitari que haurà de posar a disposició de les mútues i la medicina privada les instal•lacions que mantingui tancades o amb baix rendiment.
La inseguretat que se li crea al ciutadà mig que disposi d’una renda suficient l’aconduirà a recórrer al sectors privats per satisfer les seves necessitats, i la progressiva degradació dels serveis a conseqüència de les retallades farà revifar uns sectors privats que fa tems s’han vist amenaçats per les millores socials aconseguides i que ara no dubtaran a utilitzar urpes, dents i influencies polítiques en interès propi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada