Per molts anys ERC!

Entre el 17 i 19 de març de 1931, ara fa 80 anys, al local del Foment Republicà de Sants va tenir lloc la Conferència d’Esquerres que finalitzà amb la fundació d’Esquerra Republicana de Catalunya com a partit polític que agrupava diverses organitzacions: Estat Català, de Francesc Macià; el Partit Republicà Català, de Lluís Companys, i el grup de L'Opinió, de Joan Lluhí, així com moltes agrupacions locals i comarcals.

D’això fa 80 anys. Tota una vida si ho comparem amb les nostres possibilitats vitals personals, però un breu període de temps dins dels més de 1000 anys de la nostra història com a poble. Una part de la història de Catalunya que no ha estat mai deslligada de l’acció i el compromís dels homes i les dones d’Esquerra.

L’Esquerra Republicana de Catalunya ha viscut durant aquests anys amb encerts i desencerts, llums i ombres; amb moments de desencís, dubtes i incerteses, no exempta de defectes interns , tant estructurals com de lideratges i d’aliances, alhora que ha estat capaç de ser clau en el debat i en l’agenda política del país. I ho ha fet amb el mateix anhel i amb la mateixa motivació que va fer possible la seva fundació, la necessitat de progrés nacional i social.

Un partit que ha passat per situacions de il•legalització i persecució, ocultació i manipulació per part dels enemics de Catalunya, i fins i tot intents de descrèdit per part dels oponents polítics, és viu i cueja malgrat tot, i continua sent el referent de l’independentisme, i un mirall pels moviments socials catalans.

Milito a ERC des de maig de 1999, quan ja feia temps que n’era simpatitzant i un assidu als actes que s’organitzaven a Badalona. En aquell moment presidia la secció local Fina Antúnez i el cap de llista de les darreres eleccions municipals havia estat en Francesc Lleal; Al capdavant del partit estaven Josep Lluís Carod-Rovira com a secretari general i Jordi Carbonell com a president. Ha plogut molt i han passat moltes coses, a ERC he fet amics, m’he format i he desenvolupat i refermat el meu compromís polític i social. M’agradaria tenir amb mi a algunes de les persones que ens han deixat i no veuran la independència que tant desitjaven, els enyoro i recordo contínuament, i a d’altres que les discrepàncies ens ha separat, encara que no gaire, i que ben segur retrobaré algun dia.

Esquerra ha editat un vídeo commemoratiu d’aquests 80 anys que m’agrada i que em plau compartir:


Esquerra TV

Per molts anys companyes i companys!
Per molts anys Catalunya!