El veí delinqüent

qui

Aquesta setmana apareixia al diari El PUNT , edició barcelonès la noticia de la detenció d’un veí de Badalona a causa d’una sèrie de robatoris, atribuïbles i probables ,comesos a prop del seu domicili al barri del Centre.

No em sobta que hi hagi gent que roba, ni que es robi a Badalona, ni tant sols que els mossos n’ hagin practicat la detenció. Em sobta el to suposadament tranquil•litzador de la noticia, de que ja s’ha posat fi a una alarma social, si més no entre els comerciants i veïns del barri.

El que em va cridar l’atenció de la noticia eren les dades a que el cap d'investigació de l'àrea bàsica policial (ABS) dels Mossos d'Esquadra a Badalona, Antoni Almaida feia referència: Jove de 32 anys, feia 3 mesos que havia sortit d’una condemna de 10 anys per 45 robatoris i detingut per 15 furts a botigues i a dues llars per un valor total de 20.000€.

Aquest és el retrat d’un desgraciat, delinqüent sí però miserable. El dany causat és verdaderament mínim pel que fa la quantia, tot i que les accions siguin del tot reprovables i punibles- ja es guariran els afectats amb les seves assegurances -.

Un xicot, que als 22 anys té un historial de 45 robatoris segurament té alguna patologia mental o social que havien de ser esmenades durant els 10 anys que ha estat empresonat i que evités els 15 robatoris que ara se li imputen.

Tant si les patologies a que faig referència són mentals ó socials, està clar que els anys que ha passat a la garjola no han servit per res. En temps de dictadura es deia que les presons eren escoles de delinqüents, que s’hi entrava essent un lladre i se’n sortia un assassí. Al menys aquest no és el cas. En democràcia cal esperar quelcom més dels sistemes de privació de llibertat. L’empresonament no pot ser només una defensa de la societat d’aquells individus que subverteixen la llei i l’ordre amb les seves accions i ha d’estar encaminada a la reinserció social d’aquells persones, sigui quin sigui el motiu que els ha impulsat a delinquir, fins que la causa deixi d’existir.

Soc conscient del discurs “bonista” d’aquest arguments i també soc conscient que “el mal” és inherent a la condició humana tant com la capacitat de fer el bé, per això no aniria malament revisar el sistema que ens porta, de tant en tant, a llegir noticies com aquesta a la premsa i a crear un clima de inseguretat social que deriva sovint en l’exigència de venjança més que en el desig d’una societat més justa i socialment equilibrada.