una estrella mediàtica?Es parla , es diu i es comenta el fet que Jade Goody, una exconcursant del Big Brother 2002 britànic, desprès d’haver venut varies exclusives sobre aspectes íntims de la seva vida, i haver creat debat sobre les seves declaracions racistes ( Celebrity Big Brother 2007), havent sabut mentre participava a l’Índia del concurs Big Boss ( agost de 2008) que patia un càncer terminal, hagi decidit també vendre l’exclusiva de la seva malaltia amb totes les circumstàncies que l’acompanyen, el seu casament amb un presidiari, el seu bateig i el dels seus fills, els seus canvis físics i anímics. En definitiva, vendrà el procés que la portarà a la mort, de la mateixa manera que un dia va decidir vendre la seva intimitat en programes de telerealitat on va ser més que polèmica.
Per justificar la seva entrada al primer programa- com si això fos necessari- al•legava una infància difícil, amb mancances econòmiques, la desestructuració familiar i la conflictivitat del seu entorn social. Per justificar l’exposició pública de la seva malaltia, i cobrar per fer-ho, edueix que està creant consciencia social vers els qui- com ella- pateixen la malaltia, alhora que assegura un cabal econòmic del que gaudiran els seus fills i també el seu marit, que ja han esdevingut – és clar- personatges mediàtics.
L’iniciativa té el suport d’intel•lectuals de la talla del matrimoni Beckam i Michael Jackson i els famosos entrevistadors americans Oprah Winfrey i Larry King es disputen portar-la als seus respectius programes. A Facebook hi ha 500 grups de suport, i si poseu el seu nom a cercador Google veureu que apareixen 4.850.000 resultats.
Ni puc , ni vull, ni em ve de gust jutjar Jade Goody pel que està fent. Tampoc em ve de gust jutjar els medis que donen cobertura a tot aquest fenomen, siguin informatius o mercantils els seus objectius, però sí que em faig preguntes:
Aquest afer és tant sols una conseqüència lògica i previsible, i vendre la pròpia mort no és ni menys ni més transcendent que vendre la pròpia vida?
Apareixeran nous casos com aquest, vista la seva repercussió mediàtica i econòmica, donant pas a un nou gènere de telerealitat?.
Com es quantifiquen econòmicament aquesta mena de productes mediàtics, en funció del personatge, de la seva gravetat , del seguiment que en faci l’audiència?.
Hi ha un únic perfil d’espectador?.
Existeixen límits?
Suposo que algunes respostes no es faran esperar
Entrades
Según mi opinión esto es consecuencia del manejo que unos pocos tienen cada vez más sobre muchos. Vender, producir, relatar vidas o muertes mediáticas, todo es un producto del manejo que se da en la superestructura económica, individualista y ahora global. Ya no hay límites, todo está permitido, amparado en una libertad del individuo que justifica sus acciones en pro de sus intereses y de otros pocos que lo dan covertura, financian y enriquecen. ¿A costa de qué? Eso no importa. La consecuencia de todo esto es el materialismo imperante, la conciencia del individuo como ser supuestamente independiente, el consumismo como satisfacción personal. Los límites los pone uno mismo si es que quiere. La ley es el límite. Dentro de ella se extiende la red y la red la usa cada uno como desea. Muchos no son conscientes de que existe. Esto también interesa a unos pocos. Cosa diferente es quien la crea, cómo y porqué. Yo la respuesta la tengo clara. ¿Perfil del espectador? ¿no sería mejor preguntar quien crea el perfil del mismo? ¿Quién modela qué y para qué? El ser humano tiene muchas facetas, y entre ellas los medios saben cuales son las más fáciles de captar. Todo se investiga sociológicamente, se innova, se inventa. El resultado está en la cultura, la información que adquiere el individuo en su faceta de formación, en el espíritu crítico que no se fomenta porque no interesa, etc.
ResponEliminaJosep María, me he pasado. jajaja. Una abraçada. Fran
Pots estar segur que si no ho tallen,(que no crec que ho facin pq segons a on ja no hi ha límits per l'audiència) apareixaran d'altres que ho farán, i si nó, temps al temps....Anna M.
ResponEliminaFa temps que està en venda la intimitat, la truculència, la vergonya, la dignitat.... Malhauradament, perquè hi ha gent que la compra. Era d'imaginar un pas més per vendre l'agonia i la mort.
ResponElimina