diumenge, 5 de febrer del 2012

Algú vol un gintònic?







L’hospitalitat és una virtut derivada de la civilització que, com tot, evoluciona amb els temps. Ja no oferim el pa i la sal per acollir a casa nostra els amics i visitants, sinó que n’hem sofisticat les formes d’expressió fins a esdevenir tendències i modes.
Temps enrere la progressia dels anys 70 feia que els homes de la casa es posessin davantals de disseny i cuinessin plats exòtics de receptari de llibre, amb resultats sovint menys galdosos que els esperats. Així varem avesar-nos a menjar quiches lorraines, ragús, cibets i carpaccios. D’altra banda els mateixos cuiners ocasionals eren incapaços de bullir una verdura o fer un ou ferrat en el seu dia a dia quotidià.
Poc després va venir la moda del vins. Tant si eren oferts pels amfitrions, com aportats pels convidats, el vi era un tema de converses i descobertes. Incloc aquí la passió que va despertar el cava, que va donar volada a aquelles petites caves i bodegues de producció limitada. Aquí també era l’home de la casa qui exercia d’enòleg ocasional.
Després han vingut èpoques,dels patés i terrines, del foie i el micuit, dels formatges francesos, fundues i raclettes, i de les xocolates i bombons d’autor. També va ser temps de descobrir begudes, els whiskys de malta, els conyacs d’estil francès, els aiguardents alemanys i els oruxos gallecs, sense oblidar les cerveses de diverses localitzacions. Peça a part mereix el tema de les infusions aromatitzades i els cafès Nespresso . Cal dir que ara s’estan posant de moda els whiskys xinesos i les cerveses catalanes, per aquells que vulguin estar al dia de tendències etíliques.
El darrer fenomen que ha calat amb força és el del gintònics. Desprès de qualsevol àpat, un senzill pa amb tomàquet, un sofisticat guisat o una suculenta mariscada, l’amfitrió sol dir: Algú vol un gintònic?. I tot seguit apareixen un munt de varietat de ginebres, classes de tònica i nombrosos complements saboritzants que fan que l’amfitrió desplegui les seves dots combinatòries per oferir a cada comensal el seu gintònic personalitzat. La parafernàlia inclou determinat tipus de gel, copes adequades, culleres amb formes estranyes i infinita varietat de fruites i especies al servei de l’artista de torn, que com sempre , és el mascle alfa de la casa.
He de reconèixer que aquest modern sentit de l’hospitalitat m’ha educat els sentits en el menjar i el beure i no puc més que agrair a tots aquells que em convideu sovint a les vostres llars. Tot això no tindria cap valor si no esdevingués en un clima de cordialitat i bona harmonia. Tant sols em queda fer un reconeixement a les mestresses de casa, més discretes i abnegades, a voltes en segon pla, que solen ser el puntal de la bona hospitalitat i a qui, sovint correspon fer endreça.
De ben segur ja està emergent una altra moda de complimentar els convidats. Espero conèixer-la ben aviat.




2 comentaris:

  1. Mmmmm... Boníssima aquesta entrada pel fons i la forma, i un plaer coincidir amb tu en moltes d'aquestes descobertes i tastets.

    ResponElimina
  2. Com m'agrada aquesta moda del Gin Tonic, espero que aquesta moda trigui un temps a ser desterrada per una altra de mes nova, aquesta tarda he gaudit d'un bon Gin tonic amb la seva justa mida de Hendricks i estava riquism.
    Juan Sanchez.

    ResponElimina