divendres, 20 de març del 2009

La Clínica del Carme


Ja s’ha presentat el projecte de nou edifici del centre cívic i cultural que s’ubicarà a on hi havia la Clínica del Carme.

Quan es deia Médica del Carmen era una mena d’assegurança privada que cobria aquelles mancances del sistema de salut de l’època franquista i permetia la cobertura de les despeses hospitalàries i de les intervencions quirúrgiques a canvi d’una quota fixa de filiació. Disposava de consultes externes, llits hospitalaris i serveis de quiròfan.

Com molts badalonins i badalonines els meus pares n’eren socis i també com moltes dones de la Badalona de l’època que no volien parir a casa, la meva mare hi va donar a llum als seus tres fills. Així doncs, els meus germans i jo hi varem néixer i ens hi van visitar pediatres i traumatòlegs durant uns quants anys. Que recordi ara mateix, allà vaig deixar-hi les amígdales, l’apèndix i els queixals del seny. Recordo vagament les llargues estades a la sala d’espera amb bancs durs, de fusta i amb una llum esmorteïda que il·luminava unes parets verdoses, on quasi tothom es coneixia.

Més endavant les coses van canviar i la Médica del Carmen va decaure, fruit de l’evolució que va fer la sanitat pública i l’absorció de l’equipament pel propi sistema sanitari públic, fins arribar a ser un equipament municipal concertat amb l’Institut Català de la Salut. El seu deteriorament estructural, fruit d’una posterior ampliació en època de construccions al.luminòssiques va fer que es construís l’actual centre socio-sanitari El Carme, de concepció moderna i funcional i ben dotat tècnicament, fora ja de la trama urbana del centre.

Desprès de molt temps i diversos intents del consistori, la titularitat de l’espai de l’antiga clínica va retornar a la ciutat perquè s’hi construeixi l’equipament abans esmentat.

Per tant, si res ho esmena, al mateix espai on vaig rebre les primeres atencions mèdiques, i em van curar més d’una pelada de genolls, podré gaudir ben aviat d’esdeveniments culturals i d’un espai de relació social, d’altra banda necessari. Potser el lloc on vaig rebre el primer alletament del pit de la meva mare serà on, d’aquí uns quans anys, potser amb la companyia d’altres nascuts allà mateix, hi pugui fer la partideta o llegir el diari tot prenent un “carajillo”, amb el permís del metge, és clar.

4 comentaris:

  1. Hola Josep Maria, molt interessant aquest passeig pel passat, present i futur de la Clínica del Carme, jo i vaig néixer a la Clínica del Dr. Gubern ( Sant Cosme i Sant Damià ) de l`Avinguda Marti i Pujol, la meva germana petita si que va néixer a la Clínica del Carme, com tants i tants Badalonins de les nostres generacions, espero en un futur fer el cigaló amb tu en el que será el futur de la Clínica del Carme.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. Ei, que estic encara ensopida i m'he equivocat en escriure el comentari anterior. Per això l'he esborrat, no vagis a pensar res estrany...
    Molt interessant el que ens has explicat, Josep Mª! Jo particularment no sabia que els Llagostera Garí havíeu nascut allí. Em vindrà molt de gust apuntar-me a aquest "carajillet" en tan bona companyia, encara que jo vaig néixer a Mañolandia.

    ResponElimina
  4. Juan i Carmen ha quedat escrit lo dels “carajillos”, per tant ja és un compromís en ferm. Gràcies pels vostres comentaris, que m’estimulen per nous post.

    ResponElimina