Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gastronomia. Mostrar tots els missatges

diumenge, 30 d’octubre del 2011

Castanyada versus Halloween





La Castanyada és una festa popular catalana que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada. L’origen de la festa el trobarem en la celebració religiosa del Dia de Difunts en que a la vigília es vetllava en record dels morts i calia proveir el cos de l’energia necessària.

La tradició mana reunir-se en colles d’amics o familiars en un àpat nocturn on degustar castanyes, moniatos i panellets, ben regats amb moscatell. El món del comerç i, en especial el ram dels pastissers, ha fomentat aquesta festa i l’ha adaptat als nous temps augmentant la varietat dels panellets.

La paraula Halloween és una derivació de l’expressió anglesa All Hallows’ Eve que significa Vigília de Tots els Sants i té l’origen a la cultura celta, adaptada al catolicisme els segles VIII i IX i exportada a Nord-Amèrica pels Irlandesos durant el segle XIX, i d’allà a la resta del món occidental gràcies a les pel•lícules americanes i la globalització comercial. La seva expressió més destacada són les carbasses buides amb una espelma dins, les disfresses, el “truc o tracte” i les llaminadures.

Avui en dia ambdues festes conviuen a casa nostra amb una mena d’esquizofrènia que es fa del tot evident en la publicitat comercial. Qui celebra Halloween sol menjar castanyes i panellets , alhora que moltes taules de castanyada es decoren amb carbasses il•luminades.

El que és nostre de veritat és la castanyada, però aquesta festa també ha perdut el sentit religiós dels seus principis i ha evolucionat en una festa més del calendari laic.
Permeteu-me explicar una anècdota relacionada amb la meva família. La primera vegada que el meu pare va ser convidat a casa de la seva promesa, la meva mare, era la nit de la castanyada. Els meus avis materns eren tradicionals i creients, i celebraven la castanyada amb tots els seus elements, però amb l’antiga costum de resar les tres parts del rosari (consta de 5 misteris de goig, 5 de dolor i 5 de glòria , cadascú format per un parenostre i 10 avemaries) prèviament a l’àpat. Malgrat aquest començament els meus pares van gaudir d’un feliç matrimoni i d’una excel•lent relació amb la família. No m’imagino l’escena a l’actualitat, amb el meu pare vestit de vampir rebut per la iaia Maria vestida de Morticia, asseguts en una taula plena de teranyines sintètiques, a la llum de fanalets en forma de carbassa.

Celebreu el que celebreu, feu-ho bé i amb consciència, amb la millor companyia possible i amb l’esperit obert a la gresca.
No sé si cal dir-ho, jo soc més de castanyada, que per disfressar-me ja tinc el carnestoltes, i per espantar-me ja tinc la premsa madrilenya.


dimecres, 27 d’abril del 2011

formatges i vins

Un regal en forma de capsa m’ha donat l’oportunitat de gaudir d’un tast de formatges i vins a un botiga anomenada Bouquet d’Aromes. Vaig triar aquesta opció entre moltes altres relacionades amb la gastronomia perquè m’agraden tant els formatges com els vins i també per la comoditat que suposa fer-ho a Barcelona, a 20 minuts escassos de casa. El regal es fa extensiu a un acompanyant i vaig triar la companyia de la bona amiga Maria Carme, amb qui compartim, entre altres coses els gustos pels espirituosos, el bon menjar i la conversa intel·ligent.

Va ser una activitat de tres hores al voltant d’una taula parada amb estovalles, coberts i copes on 18 persones desconegudes entre nosaltres varem seguir, primer les explicacions teòriques i didàctiques de qui aconduïa el tast i també les propostes de jugar amb els contrastos, matisos i combinacions que ofereix el maridatge entre vins i formatges.

Ens van alliçonar sobre què és i com s’elabora el formatge, i les seves peculiaritats, sobre com presentem i com servim el vi, i el tracte que cal donar-li per gaudir-ne. Passada la part teòrica, amb una mica de salivera- val a dir-ho- i de la mà de l’especialista, un xicot molt bon comunicador i enòleg format a Bordeus, varem passar a la part practica.

L’estona passa bé, malgrat els avisos de que la gana apreta- al menys a mi- gràcies a que el nostre amfitrió sap mantenir-nos atents, ens dona molta informació i pautes per experimentar alhora que promou les intervencions dels que compartim experiència, moment en que hi ha qui aprofita per fer-se notar com sempre passa en aquests casos.

Varem tenir l’oportunitat de degustar els següents formatges: Mozzarella de búfala, Parmesà, Brique d’ovella francés, Clarines de la Vall del loire, Tomme de Suïssa, Reblochon de Savoie, Chevrot cru amb cendra i sense de la Cerdanya, el català Tou dels Til·lers, Comté dels Alps i Roquefort francés. Tot això va anar seguit per un postre, St. Moritz escocés.

Els vins que van acompanyar el tast de formatges eren, Momo2010 de Rueda (verdejo i viura), Durenmeyer 2009 d’Alsàcia (riesling), Gran Logrado 2007 de Rioja (ull de llebre) i Porto Consuelo. Va acompanyar el postre un Kir Royale servit, curiosament, en una tassa de ceràmica.

La veritat és que va ser una bona experiència que recomano a tothom que sàpiga gaudir-la, alhora que agraeixo a qui va pensar en fer-me aquest regal.

més informacions:



FORMATGES DEL MÓN els millors (en castellà)