S’acosta el temps de l’any, si no és que ja hi som, en que els
principals carrers de les nostres ciutats i pobles s’adornen amb enllumenat de
motius nadalencs. Amb aquesta iniciativa, sostinguda i finançada en gran part
pels comerciants i els ajuntaments es pretén promoure el consum que va associat
a unes festes i uns costums propis de
societats ben assentades econòmicament parlant.
El cas és que l’economia general que tenia com a indicador unes pautes
de consum calendaritzades comença a flaquejar. Avui en dia la majoria de
famílies veuen reduïts el seus ingressos i altres han de destinar els seus recursos
a una economia de subsistència, quant no de resistència, a voltes obligada a
una solidaritat amb altres familiars que trampegen la fallida.
Entenc que comerciants i botiguers intentin augmentar les seves
vendes, i si més no eixugar pèrdues, amb totes les estratègies al seu abast,
campanya de Nadal inclosa, i que per això ens condemnin a aquesta contaminació
visual i estètica que suposa la majoria d’il·luminacions nadalenques. També
entenc que els ajuntaments ajudin, donat que el sector considera estratègica
aquesta mena d’iniciatives.
Fa uns dies l’alcalde la meva ciutat, Badalona, ens va sorprendre amb
unes informacions referents a l’enllumenat especial de la campanya de Nadal,
on assenyala noves parts de la ciutat que gaudiran d’aquesta iniciativa, a
càrrec dels comerciants de la zona. Jo em pregunto perquè en fa l’anunci ell,
quan són altres qui paguen?. Sense que calgui que ningú em respongui, en el
mateix comunicat hi ha la resposta: l’anunci d’una novetat a major gloria seva:
L’espectacle audiovisual que es projectarà a la
façana de la Casa
de la Vila
aprofitarà l’arquitectura de l’edifici per presentar motius nadalencs.
L’espectacle, de 5 minuts de durada, s’estrenarà el dissabte 7 de desembre a
les 18 hores, i es faran passis cada 20 minuts fins a les 20.30 hores.... L’alcalde de Badalona,
Xavier Garcia Albiol, ha explicat que “l’objectiu del Govern municipal és que
Badalona esdevingui una ciutat atractiva i acollidora durant el Nadal per als
badalonins i també per als veïns d’altres municipis”. Garcia Albiol s’ha
mostrat convençut que “l’espectacle audiovisual atraurà a molta gent i per
aquesta raó s’està treballant per tal que es pugui repetir també els dissabtes
14 i 21 de desembre amb els mateixos horaris”. “Volem que la gent que vingui
per Nadal a Badalona pugui passar-s’ho bé, passejar i comprar a les botigues de
la ciutat, gaudint d’un ambient nadalenc”, ha afegit.
No està clar qui
paga aquests “misses”, només en sabem l’oficiant, un alcalde megalòman que
destina recursos públics- o privats amb contraprestació- per a la seva projecció personal, amb l’excusa
populista i barroera d’afavorir el comerç i la projecció de la ciutat.
Imagino les
sensacions de les persones que lluitin durant aquestes festes i la resta de
l’any per no ser desnonats o poder pagar els subministres de llum, aigua i gas,
que comptaran les hores que poden tenir engegada la calefacció de casa seva, en
veure aquestes demostracions de “Poderio Pupular” marca Albiol transformat en
espectacle a la façana de la Casa
de la Vila. Espero
que la reacció sigui d’indignació, però no en puc estar segur.
Fa uns anys,
per motius de feina vaig visitar a la ciutat francesa de Lyon, on vaig viure la Fête des Lumières. Una festa
molt arrelada i tradicional de més de 150 anys, on les façanes dels edificis
principals esdevenen verdaderes creacions artístiques amb més o menys encert segins els gustos personals.
La ciutat en qüestió rep molts visitants i per tant una entrada de diners a
través del comerç, l’hostaleria i els serveis, verdaderament importants, segons em deien. Però no tant
sols tenien cura de les façanes, la estratègia turística era ben elaborada amb
plànols de localitzacions i programació de complements culturals: música,
poesia i perfomances. Si aquest hagués
estat el model del nostre alcalde, potser no hi tindria res a dir, però temo
que, com amb tantes altres coses els nostres governants locals tant sols fan
una política populista i d’aparador .
Pel que fa a
les il·luminacions en eixos comercials, que voleu que us digui, si consolen i
donen un bri d’alegria a algú , encara que no es pugui permetre fer gasto, ben
vingudes, malgrat que a mi particularment no m’agradin.
Posats a que
m’enlluernin , que sigui amb un focus potent, que em deixi cec per no veure un
entorn desagradable o bé prou bonic com per il·lusionar-me i fer-me creure que alguna cosa va bé, no pas amb filigranes
lluminoses de ben poc valor estètic.