Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aventura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris aventura. Mostrar tots els missatges
dimarts, 12 d’abril del 2011
dissabte, 3 d’octubre del 2009
Les set aromes del món
En aquesta novel·la, l’escriptor Alfred Bosch (Barcelona 1961) relata les aventures del seu protagonista, Fèlix Dufoy, en la recerca del millor cafè.
El relat, ambientat al segle XVII, ens porta a set llocs del món ben diferents, Londres, Istanbul, Aràbia, Abissínia, Negreria, França i Brasil. En aquests llocs, el protagonista aconsegueix part del seu objectiu, però també altres coneixements i experiències personals que l’ajuden a resoldre incògnites del seu passat i del seu peculiar caràcter.
L’autor, a través del relat del viatge, ens descriu les dolçors i les amargors dels llocs visitats, i les mitologies associades a una infusió que aixeca passions i desvetlla la ment. Una peculiaritat d’aquesta novel·la és que cada capítol del llibre té un narrador diferent i això reforça el relat, situant-lo en el context cultural i geogràfic de cada capítol.
M’agrada el cafè, tant pel seu gust i aroma com pels seus efectes. En aquesta lectura he reconegut les virtuts que per mi té el cafè, el plaer de l’aroma i del paladar, i l’estímul que aguditza els sentits. He de dir que alguns vespres la lectura m’ha desvetllat tant o més que una tassa de cafè.
Aquesta novel·la va obtenir el Premi Ramon Llull l’any 2004. Un altre del títols més coneguts d’Alfred Bosch és L’Atles Furtiu (Premi Sant Jordi 1997)
dilluns, 21 de setembre del 2009
Delícies Turques
Així es denominen uns dolços ( loukoum) fets d’extractes de fruites i flors, sucre i fruits secs que s’elaboren i consumeixen a Turquia, juntament amb els baklava, pasta de full farcida de fruits secs i mel, propis de celebracions com el ramadà. Però no són les úniques delícies que us pot oferir una estada a Istanbul. La que abans era Bizanci, després va ser Constantinoble i ara anomenem Istanbul ( la Ben Guardada en turc) és una ciutat gran i una gran ciutat, d’espais i de moments deliciosos, porta de pas entre orient i occident, i encreuament de cultures, que té 1500 anys d’història. Istanbul va ser declarada Patrimoni de l’Humanitat per la UNESCO l’any 1985.Pot semblar-vos deliciós contemplar les cúpules i els minarets de les seves mesquites des de la Torre Gàlata o veure anar i venir els petits vaixells pel Haliç ( el corn d’or) des de qualsevol de les atalaies que la ciutat ofereix, com també ho pots ser passejar pels seus basars més coneguts- l’Egipci ( Misir)o de les especies i el Gran Basar (Kapalıçarsı ), seguit d’un bany turc a un antic hammam que no sigui cap dels recomanats a les guies turístiques.
Hi ha un Istanbul imprescindible pel visitant, conformat per la basílica de Santa Sofia, que ara és museu- anteriorment basílica cristiana i mesquita- el Palau de Topkapi, amb els seus patis enjardinats, el seu Harem, les estances oficials i el sumptuós tresor exposat, les mesquites del sultà Ahmed ( Mesquita Blava), i de Solimà, les cisternes de Yerebatan, la Torre Gàlata, així com el palau de Dolmabahçe, darrera residència dels sultans otomans, i està clar, els basars i les lokantas ( cases de menjars) on degustar el kebab en totes les seves variants. Però on jo més he gaudit de les delícies de la ciutat ha estat en espais menys obvis.
He tornat a Istanbul desprès de 20 anys de la meva primera estada, acompanyat del meu bon amic Juan, -per ell era la primera vegada- i em sembla, que no serà la darrera, ja que ens ho em passat molt bé. He pogut apreciar canvis a la ciutat, la majoria positius, com són una millor xarxa ciutadana de transport, bons equipaments sanitaris públics i a l’hostaleria, l’esperit de servei de la policia, i d’altres d’inevitablement no tant positius com és la massificació turística i de col·leccionistes de fotos a l’entorn de determinats punts de la ciutat. Pel que fa a l’aspecte extern i l’actitud de la gent he observat un significatiu augment del vestuari de tradició islàmica en la població femenina jove, mentre que els homes han abandonat el tradicional bigoti i opten per una imatge més esportiva que tendeix a la metrosexualitat. He quedat sorprès per la impressionant i extensa col·lecció del Museu Arqueològic, la modernitat dels seus criteris expositius, i la qualitat i varietat del que s’hi exposa.
En aquesta darrera estada, les meves particulars delícies turques han estat passejar per la zona d’antiquaris i brocanters dels barris de Galatasaray i les botigues d’instruments musicals del barri de Pera, barrejar-me amb els pelegrins de Eyüp ( la tomba del portaestendard del profeta), on acudeixen nens vestits de prínceps per la seva confirmació en la fe, i recórrer les parades de llibres annexes, amb tota varietat d’edicions de l’Al Corà, transitar pel mercat adjacent a la mesquita de Fatih- una zona gens turística-, a l’avinguda Itfaiye, al peu de l’aqüeducte de Valens, on les mestresses de casa escullen la millor peça de xai i es proveeixen de condiments culinaris, especialment aquests dies en que el ramadà propicia celebracions familiars semblants al nostre Nadal. També, perdre’m pels carrers peatonals que surten a banda i banda de l’avinguda Istiklâl on, de dia, junt al Passatge de les Flors hi ha el mercat de peix fresc i salaons, tes i les omnipresents especies, mentre que, a partir de mitja tarda, hi ha tot de petits bars amb terrassa on les diferents tribus urbanes es troben per veure cervesa local ( Efes) i begudes enllaunades, tot escoltant música moderna turca i internacional a considerable volum, fins ben avançada la nit. Una altra delícia- retrobada en aquest cas- ha estat la possibilitat d’aïllar-me del soroll i l’activitat urbana, endinsant-me dins d’un külliye (complex socireligiós, pertanyent a alguna mesquita), ara convertits en centres culturals on hi ha una madrassa (escola alcorànica), un asil ( centre comercial d’artesania), un kervansaray ( antic allotjament per a camells i magatzem) on de manera relaxada es pot gaudir d’un suc de fruita, un çai (té turc), un cafè turc, un ayran ( beguda de iogurt de llet d’ovella )- mai begudes alcohòliques-, fumar amb narguil ( pipa d’aigua) diversos tabacs aromatitzats, jugar a la tavla, reclinat en seients entapissats de kilim o veure una exposició temporal d’art modern, a prop de la reixa d’un antic cementiri, o bé sota l’ombra d’una immensa parra, com és el cas de la cèntrica Beyazit Camii, just a tocar del Gran Basar.
Ser a Istanbul en època de ramadà m’ha donat l’oportunitat de veure les fires que s’instal·len a diferents indrets de la ciutat per reunir la gent a l’hora de trencar el dejuni ( posta de sol). En concret, la de la zona de Sultà Hamet, on l’oferta gastronòmica atrau a nombroses famílies i colles de joves que comparteixen àpat en taules i bancs situats per l’ocasió on era l’antic hipòdrom romà ( entre Santa Sofia i La Mesquita Blava ), i on, durant tota la tarda, l’olor de les cuines va fent salivera al pobres dejunats que guarden taula, la majoria dones i nens. També en motiu del ramadà la zona de la Plaça Taksim s’omple de gent que acudeix als concerts, públic i gratuïts, per la populosa i peatonal avinguda Istiklâl, plena de comerços, lokantas i carretons de menjar- musclos bullits, castanyes acuradament pelades i panotxes a la brasa-, que apareixen i desapareixen segons la proximitat de la policia- i on gent de totes edats i estils transita, tot esquivant el tradicional tramvia de fusta i els incomptables taxis moderns que la travessen, sense que es produeixin gaires incidents.
El que més m’agrada d’Istanbul és el seu cosmopolitisme- potser dels més antics del món-, i també que tothom pot fer seva la ciutat segons els seus interessos, l’arqueològic, l’històric, el gastronòmic, el consumista, el lúdic.......
Espero no trigar 20 anys més a gaudir d’una nova estada a Istanbul.
Si voleu saber-ne més: http://ca.wikipedia.org/wiki/Istanbul
I també podeu veure imatges:
divendres, 17 d’abril del 2009
Albert Casals
Un heroi, un temerari o bé un model a seguir.....
És sorprenent la història d’aquest jove d’Esparreguera que amb una limitació física prou important i la seva evident joventut ha acomplert un somni personal i se’n ha sortit exitosament. Sigui la inconsciència, l’excés de confiança en si mateix o un afany d’aventura poc usual el que ha mogut aquest jove a aquesta gesta a mi em deixa bocabadat i em fa pensar que sovint som nosaltres mateixos que magnifiquem els nostres límits. Ara ens ofereix les seves experiències en un llibre EL MÓN SOBRE RODES, que segurament tindrà molt bona acceptació la propera diada de Sant Jordi
Etiquetes de comentaris:
actualitat,
aventura,
TV,
viatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

