dimecres, 30 de juny del 2010

El dia dels innocents: 28 de juny de 2010

Vista la sentencia del Tribunal Constitucional i la reacció que han expressat molts dels meus conciutadans, penso que caldria assenyalar, de nou, la celebració del dia dels innocents a la data del 28 de juny.

Algú es pensava que una colla de jutges, fidels a qui els va proposar, al final de les seves carreres- iniciades durant la dictadura-, deixarien passar l’oportunitat d’incidir en quelcom important de l’agenda política, deixant de fer el que seria un clar exercici de responsabilitat envers la voluntat democràtica d’un poble?

Algú es pensava que aquells que mai han entès Catalunya, que quan en parlen ho fan sempre en tercera persona, perquè són plenament conscients de les diferencies que tenim, deixarien d’afavorir la cinquena columna del espanyolisme a les institucions catalanes personificada en el Partido Popular i Ciudadanos? De veritat creia algú que aquells que se senten amos i senyors renunciarien algun dia, voluntàriament, a allò que consideren que els pertany? Aquells que ens han tractat sempre com una colònia, que han imposat llegua, costums, lleis i tributs deixarien de fer-ho tant sols perquè els diem que no ens agrada que ho facin?

Algú es pensava que amb la font d’ingressos que representa Catalunya per a la resta de comunidades autónomas i pel propi aparell administratiu de l’Estat deixarien que donéssim una volta a la clau de l’aixeta perquè ragi menys?.

Que no veien els innocents la senyal que Espanya ha posat al camí dels catalans, assenyalant d’allà on no es pot passar?. La darrera repintada de d’aquesta antiga ratlla vermella la tenim en l’actual sentencia i el text que afegeix sobre la integritat d’Espanya i la seva indivisolubilitat.

Qui es pensés tot això mereix el qualificatiu d’innocent. Però dels errors i de la ingenuïtat cal aprendre si no s’hi vol caure de nou.

Passada l’hora de la innocència cal que vingui el moment de la valentia o bé de la resignació. Que passa quan les ratlles vermelles es traspassen? Que hi ha a l’altre costat? Conflicte segur!, però és que no n’hi ha ara ja de conflicte? Pels catalans està clar que si, doncs fiquem-hi als espanyols en el conflicte!. I com es fa? Canviant el marc de relació, de submissió a igualtat amb Espanya i amb el reconeixement internacional.

La secessió és quelcom que ja està inventat, no cal inventar-se res, tant sols cal la voluntat de la majoria dels d’una de les parts i l’energia per endegar el procés. La secessió es pot pactar entre les parts- calendaris, etapes, recursos comuns, solidaritat, etc...-de manera cordial i tranqui-la, cosa que, a hores d’ara, sembla difícil per l’actitud dels espanyols o bé es pot produir pel reconeixement dels altres estats. Jurídicament és possible, caldrà veure si socialment també ho és. Per tant el camí de la valentia el sabem. També sabem les conseqüències de la resignació, un clar retrocés cap l’Espanya monolítica, i aquí s’acabarien les lamentacions.

Ens hem de decidir, ens en reconeguin o no el dret.

Imatge: Matança dels Innocents de Duccio di Buoninsegna (Siena 1250- 1318). Museo dell'Opera del Duomo

divendres, 25 de juny del 2010

FLAMA DEL CANIGÓ 2010


Com cada any la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, va arribar a Badalona el passat 23 de juny, donant el tret d’inici de la Revetlla de Sant Joan, en un acte impulsat per l’Associació Festa Nacional dels Països Catalans i en el que hi participen les entitats Socarrel, Badalona Bèsties de Foc i Miquelets de Badalona.
En acabar aquest paràgraf us reprodueixo el pregó que va dir en Pere Salvador en nom de Badalona Bèsties de Foc, que considero encertat en el contingut i en el to. I acabo amb un desig personal en una nit que en diuen màgica: que l’escalf de la Flama faci madurar aquells que encara ens prenen per un poble immadur incapaç d’assolir les seves llibertats nacionals.

Pregó 2010

Abans de res: un agraïment, una consideració i una indicació.

Gràcies Festa Nacional dels Països Catalans, gràcies Badalona Bèsties de Foc. El pregó és per a mi, un honor i un privilegi.

No sé si el seny s'imposarà i no tornaré a fer aquesta plaça, però encara que podria no fer-ho, faré bondat i no diré allò de “Visca la Terra i mori el Borbó”.

Ah! i quan acabi, aixecaré la mà per convidar-vos a fer un sorollós “visca”, i si us he agradat dediqueu-me un aplaudiment

Seré breu, el temps apressa, la nit no és llarga i s'acosta l'albada.

Badalonines i badalonins, catalanes i catalans.

Avui és vetlla de Festa, de la festa més grossa de tots aquells que parlen, s'anomeni com s'anomeni, català. Celebrem dons la nostra Festa.

Fem cremar les nostres fogueres aquesta nit. Ocupem tots, carrers i places amb les nostres revetlles, com hem fet sempre. I per una nit, aquesta, prenguem el lloc que cada cap de setmana ocupen el nostres joves i la nostra canalla.

Fem tronar i espetegar la nit, i això sí amb seny i respecte, omplim la nit de llum i de soroll.

Omplim el pap de mam i de coca. Farcim els nostres ventres del gust de la festa. Saltem la foguera, untem-nos cara i cos amb les seves cendres, inhalem els seus fums, fem propici un bon estiu, una bona anyada, un bon cos i un bon esperit.
Fem l'amor, estimem-nos a mar i amuntanya, fem-ho fins a l'albada.

Gaudim, fruïm i cremem per deixar enrere.

Cremem el Decret de Nova planta que posà fi a les nostres llibertats.

Cremem Tractats i Directives Europees que han fet sucar i de valent constructores, farmacèutiques, bancs i caixes, que han deixat sense feina la nostra gent, que han retallat el sou dels que encara treballen i que aboquen els nostres avis a la misèria.

Cremem lleis i mals governs que capitalitzen els beneficis i socialitzen els mals, que ens deixen mà al davant i al darrera, que ens treuen el pa de sota el braç, que ens volen fer pagar a tots els plats trencats.
Que sigui a la nostra, a la catalana, que cadascú pagui el que és seu.

Cremem Monarquies, Tribunals Constitucionals i Constitucions que no respecten el just Dret nostre a decidir, que ens prenen el que és nostre i que amb l'excusa d'una solidaritat territorial malentesa ens pelen les ganes i les butxaques.

Gaudim de valent.

I que la flama de les nostres fogueres ens doni llum i força, que s'escampi pels nostres cors i ens faci forts i valents per dir No i per dir Visca.

I que tots aquells que ens manen i maneguen, farts de foc, mam, ball, coca i sexe, en el son reparador i el dormir comencin per fi a veure-hi clar.

I que amb l'esperança del savi Deulofeu, arribi ben aviat allò que vol dir el 2029.

Espanya estigues alerta!
Catalunya no dorm, vetlla!

Visca Badalona!
Visca la Terra Lliure!
Visca la festa Nacional del Països Catalans!

Pere Salvador.
Badalona, a 23 de juny de 2010.