dijous, 30 d’abril del 2009

Als companys de reagrupament.cat


Aquesta darrera setmana hem sabut l’esperada, però no desitjada notícia de la vostra marxa de la formació política que fins ara compatíem. No és una bona notícia, però comprenc que ha estat lògica i que fins i tot ens ajudarà a tots en les nostres iniciatives polítiques futures.

No conec personalment Joan Carretero ni molts altres que l’han seguit o el seguiran, per tant la seva marxa em dol com a companys de partit que eren. Altres companys amb qui sí que comparteixo més coses han seguit també els seus passos, son amics, gent amb qui he debatut moltes vegades, ens apreciem, ens aturem pel carrer per saludar-nos i preguntar-nos com ens va? i amb qui encara seguirem compartint moltes coses. Hem fet militància independentista, ens hem emocionat i ens hem donat suport en moments adversos. També hem discrepant fins el punt que algú pot pensar que ja no som tant amics i que no ens apreciem amb la mateixa intensitat. Res més lluny de la realitat!.

El que vull dir és que els uns i els altres continueu sent els meus companys. Tots tenim el mateix anhel per una Catalunya lliure, encara que potser no compartim l’estratègia a seguir per aconseguir-ho.

Estic segur que el dia que els nostres desitjos d’una Catalunya plenament sobirana s’acompleixin ens emocionarem amb la mateixa intensitat, que riurem i plorarem plegats i ho celebrarem junts.

Francesc, Teresa i Miquel, teniu tot el meu respecte i penso que vosaltres em respecteu de la mateixa manera. Em dol no ser colze a colze amb vosaltres en el dur camí que hem iniciat, però sé que anem en la mateixa direcció i que al final del camí ens seran igual les pedres amb les que haurem ensopegat i les flaqueses que haurem patit, perquè som la bona gent que estima la terra que trepitja i que estima a qui se la estima.

divendres, 24 d’abril del 2009

225.000€...i olé!

La Feria de Abril de Catalunya és una expressió de la cultura andalusa subvencionada per les institucions públiques catalanes. En total s’hi destinen 225.000€, provinents de la Generalitat de Catalunya ( 90.000), la Diputació de Barcelona ( 50.000) i de l’Ajuntament de Barcelona ( 85.000), que sumats a altres subvencions menys explícites, surten de la nostra butxaca per ficar-se a les de no sabem qui, sense el benefici comunitari que suposadament que hauria de tenir qualsevol despesa de diner públic.

Totes les manifestacions culturals foranies son benvingudes a Catalunya com a mostra i reconeixement de la nostra pròpia diversitat social. Tot i amb això, en un moment en que al nostre país l’encontre de diferents cultures s’ha convertit en un fet quotidià, no té sentit potenciar únicament una cultura, què no tant sols no està en perill de desaparèixer, sinó que a demés compta amb institucions dins de l’estat espanyol i la nació d’origen per recolzar-la.

L’actual Feria de Abril que es fa a Barcelona és un “xiringuito” creat pels senyors de la FECAC (Federació d’Entidades Culturales Andaluzas en Cataluña) que especula amb les llicencies per obrir casetas i la presència en exclusiva de determinats productes de consum. A la Feria que es fa a Catalunya el màxim exponent de la cultura andalusa és el beure, el menjar i el ball. Penso que la cultura andalusa és molt més que tot això, que es mereix més respecte i que per tal despropòsit no s’ha de destinar ni un euro dels diners públics. Entitats com Els Altres Andalusos ho denuncien constantment i s’oposen a la celebració d’aquest esdeveniment. Els polítics (tots) cedeixen a la repercussió mediàtica que té La Feria amb molt poc coratge per desmarcar-se d’aquesta inèrcia.

L’edició catalana de la Feria de Abril tampoc és fidel al seu paradigma sevillà, que a base de filtrar l’assistència de públic a las casetas, reprodueix molt sovint les clàssiques diferencies entre les classes socials. Molts dels que aquí hi assisteixen lliurement veurien restringida la seva entrada a l’autentica de Feria de Abril de Sevilla. Potser aquest és el tret diferencial que Catalunya hi aporta, a part dels diners és clar, i d’alguna senyera, perquè no sigui dit. A les darreres edicions, per tal d’atraure més públic consumidor de canya i peix fregit, s’hi ha escoltat tota mena de música d’actualitat- tipus dels 40 principales- atraient així nous clients llatinoamericans i asiàtics.

Estic a favor de qualsevol expressió cultural, lligada ó no a col·lectius de ciutadans que es signifiquin per un origen geogràfic, una cultura o un estil de vida, sempre que aquestes manifestacions compleixin uns requisits de qualitat i de projecció social positiva per a tothom, i no entenc que avui en dia fomentem models suposadament culturals totalment obsolets en ares d’una suposada integració.

Cal fer esforços per tal que la cultura que ens és pròpia, que sí està amenaçada pels efectes de la globalització i l’agressió constant de l’espanyolisme més ranci, esdevingui un factor d’integració social per aquells que tenen altres orígens culturals i ens permeti ser una societat que avança cohesionada cap un futur millor i no malgastar recursos i energies en allò que pretén posar etiquetes de denominació d’origen amb finalitats excloents.

dijous, 23 d’abril del 2009

dimecres, 22 d’abril del 2009

Sant Jordi

un dia de llibres, roses, identitat i valors cívics


Sant Jordi, patró de Catalunya des del segle XIX, va esdevenir símbol del territori català amb la Renaixença, moviment polític i cultural que va recuperar els signes d'identitat catalans. Depenent del moment històric, la jornada ha estat més o menys reivindicativa al llarg dels anys.
El 23 d'abril també és el Dia del Llibre, una tradició unida al Dia de la Rosa, ja que s'ha fet popular el fet de regalar a la persona que s’aprecia o s’estima tant una rosa com un llibre.
Aquesta tradició catalana va néixer al principi del segle XX, quan el Gremi de Llibreters i la Cambra Oficial del Llibre van establir aquesta data per commemorar que el 23 d'abril van morir els escriptors William Shakespeare, Miguel de Cervantes i Garcilaso de la Vega. Aquesta data també van néixer, o morir, escriptors reconeguts com ara Josep Pla, Maurice Druon, K. Laxness, Vladimir Nabokov o Manuel Mejía Vallejo. Des del 1996, la UNESCO ha declarat que aquesta tradició ha passat a ser mundial i s'ha convertit en el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. Les editorials, els escriptors de veritat i els ocasionals aprofiten el dia per fer calaix i, de passada promocionar la lectura.
Fa goig passejar pels carrers i places catalans durant aquest dia per la vistositat de les parades de roses i de llibres, adornades amb banderes catalanes.
El fet de regalar o de rebre una rosa, un llibre o ambdós presents alhora ens predisposa a la cordialitat i a mantenir una actitud cívica positiva, que es percep allà on es vagi, que sorprèn a qui no hi està habituat i que cada cop compta amb més imitadors. Reunir la bellesa de la rosa i la cultura representada pels llibre, és un bon model que els catalans hem sabut construir i que “enganxa” tant als infants catalans com a les persones que veuen aquesta com la seva terra d’acollida. Recordo les cares d’en Xabier, l’Arantza i els seus fill Yakes i Agutzane quan un any passejàvem per les rambles de Barcelona i comentaven sorpresos com els agradaria una jornada d’aquest estil en el seu Urretxu a Euskadi.
Encara que sortim de casa amb les mans buides, de ben segur que hi tornarem amb un llibre i una flor, encara que siguin regalats pel centre comercial o l’entitat bancària. Si el regal s’acompanya amb una expressió d’estimació el dia de Sant Jordi haurà estat un bon dia!.

divendres, 17 d’abril del 2009

Albert Casals

Un heroi, un temerari o bé un model a seguir.....

És sorprenent la història d’aquest jove d’Esparreguera que amb una limitació física prou important i la seva evident joventut ha acomplert un somni personal i se’n ha sortit exitosament. Sigui la inconsciència, l’excés de confiança en si mateix o un afany d’aventura poc usual el que ha mogut aquest jove a aquesta gesta a mi em deixa bocabadat i em fa pensar que sovint som nosaltres mateixos que magnifiquem els nostres límits. Ara ens ofereix les seves experiències en un llibre EL MÓN SOBRE RODES, que segurament tindrà molt bona acceptació la propera diada de Sant Jordi

dimecres, 15 d’abril del 2009

divendres, 10 d’abril del 2009

animalades del llenguatge



Com a la cançó popular en que la fadrina va la font ...... refilant com un ocell i saltant com una daina, molt sovint en el nostre llenguatge quotidià usem expressions que comparen les nostres virtuts, defectes i actituds amb les dels animals,
Així diem que algú és un porc referint-nos a qui no es renta sovint o bé té un comportament deslleial, i diem marrà o bé gos a aquell que és mandrós; que és un ase, un burro o un ruc per referir-nos a algú poc intel·ligent o molt tossut; de ser poc valent en diem ser un gallina, animal a qui també s’atribueix ser molt puta; de la gasiveria en diem ser un rata o un arna i a acumular tresors ser una garsa; als ingenus els diem que son uns pardalets ( n'hi ha que en tenen al cap ple); de la bona fe i la conformitat en diem ser un be o un xai, ben diferent de ser un cabró o d’estar com una cabra que també son animals llanuts; si t’engreixes et posaràs com una vaca i no seràs escorredís com una anguila, però si estàs fort seràs un toro; no estan ben vistos els esquirols, els talps, els voltors ni els falcons a la feina i els negocis, on hi ha taurons; si ets massa fi et diran marieta; es pot ser molt mono i no fer gens el mico; si ets sagaç et diran guineu o llop i si ets espavilat diran que ets un estornell. Si no en saps res diran que estàs peix i que no tens memòria d’elefant, encara que treballis com una formigueta.
Pots fer el papallona, xerrar com una cotorra i repetir-ho com un lloro, estar content com un pinsà, posar-te vermell com una gamba, arrossegar-te com un cuc, molestar com un borinot, amagar el cap sota l’ala i portar banyes, donar peixet als contrincants, fer que això porti cua i que no et facin l’abraçada de l’ós. Potser ets un animal polític. Si estàs sol com un mussol pots fer volar coloms i fer bestieses o roncar com un lleó quan dormis i fer olor de tigre. Si ets mare potser has parit com una conilla i et comportes com una lloca. De vegades ets un gall de panses, cagues com un ànec, nades com un peix o saltes com una granota, t’arrossegues com un llimac, prens el sol com un llangardaix i refiles com un canari per no avorrir-te com una ostra o amagar el cap com un estruç.
Sé que en aquest bestiari literari hi barrejo animals amb insectes, en la confiança que em disculpareu la llicència. Tampoc renuncio als barbarismes que reforcen sovint el meu llenguatge quan m’he d’empassar un “sapu”, dir que algú és un “pàjaru”, tot i que sé que dir-ho canta com una “almeja”.
Sense ànim de ser un corcó ho acabo aquí, conscient que em deixo al teclat molts més exemples dels que la vostra paciència suportaria, però que us convido a incloure aquells que vulgueu als vostres comentaris.



divendres, 3 d’abril del 2009

De la palma a la mona passant pel ciri





Un referent dins del calendari anual és la Setmana Santa que, tot i el seu ball de dates- el Dijous Sant ha de coincidir amb lluna plena-, per la seva associació a les vacances marca fites en el mon educatiu i laboral a més del litúrgic.
Aquesta setmana- de 9 dies a Catalunya- té un origen confessional, tal com el seu nom indica, malgrat que la seva celebració s’ha laïcitzat, com la majoria de festes que celebrem, tot i que en resten símbols que recorden el seu origen, que perduren i que fins i tot es fomenten.
Un d’aquest símbols és el palmó o la palma, que les padrines regalen als seus fillols perquè el llueixin el Diumenge de Rams a la commemoració de l’entrada de Jesús a Jerusalem. La tradició popular associa aquest dia també al fet d’estrenar vestuari primaverenc.
Avançant en la setmana arribem a les desfilades processionals amb llum de ciri i olor de cera, que en moltes poblacions esdevenen d’interès turístic i que es consideren part del patrimoni cultural immaterial, donat que aquestes desfilades, - alhora que per uns és un acte de penitència espiritual i una manera de testimoniar la fe- son també una mostra de l’art i de la imatgeria religiosos. A Badalona el tret més característic és el Record i Memòria com a cant únic de la Processó del Silenci de dijous.
La setmana conclou curiosament el Dilluns de Pasqua de la manera més dolça possible. Ara son els padrins qui regalen la mona als seus fillols. Un pastís que sol contenir una figura de xocolata, de forma més o menys artística, converteix l’infant en el protagonista de l’àpat familiar d’aquesta festivitat. La imaginació dels comerciants del ram de les llaminadures ens ho recorden amb els seus espectaculars aparadors des de uns quants dies abans.
Amb espiritualitat o sense, a casa o de viatge, amb padrins de veritat o de mentida, aquest símbols us marcaran el devenir de la setmana. Que cadascú prengui el que més li convingui!.