Avui és 1 de maig, dia del treballador des de fa més de 100 anys. Podria ser un dia de celebració si en aquest 100 anys les condicions laborals haguessin evolucionat tant com ho han fet la ciència, la tecnologia i el pensament social. Però no és així.
El dret al treball és un dret reconegut en la majoria d’ordenaments constitutius dels estats moderns, però insuficientment protegit, sovint vulnerat en ares d’una suposada estabilitat econòmica comú que respon en realitat a l’interès d’uns pocs.
Avui és el dia de parlar de discriminació de gènere, de precarietat, de contractació il•legal, de manca de mesures de seguretat, d’assetjament, de manca de prevenció, d’explotació i fins i tot de noves formes d’esclavatge. Afegint-hi la manca de planificació i d'estrategies per part de qui mou i remou els mercats.
Estic parlant del que passa en el que anomenem 1r món, el que pateix les deslocalitzacions i és motor de la globalització econòmica, que premia amb grans incentius a aquells que treuen més suc de les inversions del capital a costa d’explotar el primer factor de producció, la mà d’obra. Podria també parlar d’aquell món que s’ha convertit en el gran banc del capitalisme occidental, països abocats a servir les grans multinacionals, on no són reconeguts cap dels drets laborals dels treballadors i de les treballadores, ni el dret dels infants a ser protegits i formats, i també d’aquells països que s’han convertit en exportadors de mà d’obra i que pretenen dinamitzar la seva economia interna amb les aportacions dels seus ciutadans a l’estranger.
El dret al treball és un dret reconegut en la majoria d’ordenaments constitutius dels estats moderns, però insuficientment protegit, sovint vulnerat en ares d’una suposada estabilitat econòmica comú que respon en realitat a l’interès d’uns pocs.
Avui és el dia de parlar de discriminació de gènere, de precarietat, de contractació il•legal, de manca de mesures de seguretat, d’assetjament, de manca de prevenció, d’explotació i fins i tot de noves formes d’esclavatge. Afegint-hi la manca de planificació i d'estrategies per part de qui mou i remou els mercats.
Estic parlant del que passa en el que anomenem 1r món, el que pateix les deslocalitzacions i és motor de la globalització econòmica, que premia amb grans incentius a aquells que treuen més suc de les inversions del capital a costa d’explotar el primer factor de producció, la mà d’obra. Podria també parlar d’aquell món que s’ha convertit en el gran banc del capitalisme occidental, països abocats a servir les grans multinacionals, on no són reconeguts cap dels drets laborals dels treballadors i de les treballadores, ni el dret dels infants a ser protegits i formats, i també d’aquells països que s’han convertit en exportadors de mà d’obra i que pretenen dinamitzar la seva economia interna amb les aportacions dels seus ciutadans a l’estranger.
La fotografia que il•lustra aquesta entrada és “Lunch atop a Skyscraper”, “Dinar al gratacels” de Charles Clyde Ebbets. Va ser una de las fotografies més venudes del món. Feta a Nova York, el 29 de setembre de 1932, y publicada al New York Herald Tribune en el suplement dominical del 2 d'octubre d’aquell mateix any. Està presa a la planta 69 de les 70 que té l’edifici del Rockefeller Center.