El Mirall

Josep Maria Terricabras, candidat d’Esquerra a les eleccions al Parlament Europeu, en la seva intervenció a l’acte Votar és la Via, organitzat per ERC a l’Auditori del Fòrum de Barcelona, va dir-nos als presents: cada dia mireu-vos al mirall i pregunteu-li al que hi veieu si us podeu refiar d’ell. Això em va fer pensar i avui, de bon matí he fet l’exercici.

D’entrada, em miro al mirall de bon matí i hi veig un senyor gran que s’assembla a mi quan tingui deu anys més. Al cap d’una estona, després de dutxar-me, afaitar-me i pentinar-me, amb les ulleres damunt el nas,  m’adono que soc jo mateix qui es reflecteix al mirall. Estic despert i el són ha reparat el cansament que ahir sentia en ficar-me al llit.

El que és important, és que si et mires al mirall de bon matí- no cal que sigui d’hora com diu en Guardiola- és que estàs despert, que has abandonat l’estat de somniar. Tot i que hi ha qui, com explica l’admirat  Murakami, és desperta en un món de dues llunes, amb platges i ocells que donen corda al món amb sons de blues.

I és important estar despert en el món real, perquè fora del mirall, els objectes i nosaltres mateixos tenim altres dimensions, i som capaços de moure’ns en diverses direccions, fins i tot en les errònies, si sortim del marc del mirall. .Aquells que desperten en un món que és irreal, els semblarà que viuen una realitat, però aquesta sempre serà condicionada per la pròpia fantasia.

Però torno al mirall. Estic, despert. Els que érem a l’acte estàvem desperts aleshores i avui comprovem que seguim desperts. Estar despert vol dir que s’està viu, i això és important perquè els vius tenen idees, il·lusions i poden somniar, no pas com els morts que com a molt són ni més ni menys que un record.

En el món del conflicte polític és realment important estar viu i ben despert. També hi ha cadàvers, no físics, sinó polítics que, com ànimes en pena, vagaregen per aquest món de vius intentant fer-nos por, escrivint i reescrivint les seves memòries per explicar-nos que han parlat amb Deu, parlar-nos del seu no-talante, o  bé dir-nos que va ser bo el Pacte del Majestic.

Espero despertar-me moltes vegades més, tampoc renuncio a somniar, però no em conformo amb el marc d’un mirall per projectar-me. I així, fins que arribi el dia en que em miri al mirall i hi vegi un ciutadà d’un país lliure i sobirà, un que ahir era independentista i que ja no li caldrà ser-ho.